Félix Fénéon

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFélix Fénéon
Félix Fénéon by Vallotton.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 22 de juny de 1861
Torí
Mort 29 de febrer de 1944 (82 anys)
Châtenay-Malabry
Sepultura Crématorium-columbarium du Père-Lachaise
Activitat professional
Camp de treball Escriptor
Ocupació Periodista, traductor i crític d'art
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Félix Fénéon (Torí, 1886-Châtenay-Malabry, Sena, 1944) va ser un periodista i crític d’art. Director de la Révue Blanche (1895-1905), el seu llibre Les impressionistes en 1886 el convertí, amb Signac, en el màxim teòric del neoimpressionisme. Exercí la crítica al diari Le Matin. Fou empresonat el 1894, a conseqüència de les seves relacions amb grups anarquistes. Essent director artístic de la galeria Bernheim-Jeune, organitzà importants exposicions, com la primera del futurisme (1912). En resposta a una proposta de publicar una compilació de la seva obra, va dir: Només aspiro al silenci. Per això Julian Barnes ha pogut dir que Fénéon és «l’escriptor “invisible’” que va tenir una influència “invisible”». L’Avenç va publicar el 2012 les seves Notícies de tres ratlles, en traducció de Joan-Lluís Lluís.[1]

Referències[modifica]

  1. «Félix Fénéon». llegirencatala.cat. [Consulta: 22 setembre 2016].