Félix Faure

Félix Faure

Biografia
Naixement	30 gener 1841 París
Mort	16 febrer 1899 (58 anys) París
Causa de mort	Causes naturals  (Accident vascular cerebral )
Sepultura	Cementiri de Père-Lachaise, 4 Grave of Faure (en)
President de la República francesa
17 gener 1895 – 16 febrer 1899 ← Jean Paul Pierre Casimir-Périer – Émile Loubet →
28è Copríncep laic d'Andorra
17 gener 1895 – 16 febrer 1899 ← Jean Paul Pierre Casimir-Périer – Émile Loubet → Juntament amb: Salvador Casañas i Pagès
Diputat a l'Assemblea Nacional
Activitat
Lloc de treball	París
Ocupació	polític
Partit	Progressive Republicans (en)
Obra
Localització dels arxius	Arxius Nacionals de França [ 460AP]
Família
Cònjuge	Berthe Faure (1865–)
Parella	Marguerite Steinheil
Fills	Lucie Faure-Goyau  ( Berthe Faure) Antoinette Faure  ( Berthe Faure)
Pares	Jean-Marie Faure   i Rose Cuissard
Parents	André Berge (net) Claude Berge (besnet)
Cronologia
23 febrer 1899	funeral (Notre-Dame de París)
Premis (1888)  Premi Montyon a la Ciència (5 desembre 1886)  Cavaller Gran Creu de l'Orde del Lleó Neerlandès  Cavaller de la Legió d'Honor  Orde del Salvador  Gran Creu de la Legió d'Honor  gran mestre de la Legió d'Honor  Orde de Sant Andreu  Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or

Félix Faure (París, 30 de gener de 1841 - París, 16 de febrer de 1899) fou un polític francès, president de la Tercera República Francesa del 1895 al 1899.

Fill d'un fuster humil, es va fer ric amb el comerç a Le Havre. Tot i això, fou diputat de l'esquerra a l'Assemblea Nacional el 1881, i el 1882 fou nomenat secretari de colònies per Jules Ferry, càrrec que va mantenir fins al 1885. El 1888 hi fou nomenat novament per Pierre Tirard, i el 1894 fou nomenat vicepresident de l'Assemblea Nacional.

El mateix any fou nomenat ministre de marina per Charles Dupuy, i el gener del 1895 fou escollit inesperadament President de la República Francesa després de la dimissió de Jean Casimir-Perier, potser per pressions dels moderats. Un dels seus principals actes fou rebre el 1896 la visita del tsar de Rússia, Nicolau II, i la seva visita a Rússia el 1897, per tal de segellar l'Aliança Franco-Russa.

Els seus darrers anys de govern foren entelats per l'escàndol provocat per l'afer Dreyfus, i per la sobtada mort d'en Faure el 1899 d'un atac de cor, provocat, segons es deia, per la pràctica de sexe oral amb una de les seves amants, Marguerite Steinheil. Aquest fet, mai no desmentit, fou objecte de nombrosos acudits de mal gust a l'època.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Félix Faure