Félix Ravaisson-Mollien
  | |
| Nom original | (fr) Félix Ravaisson (fr) Jean Gaspard Félix Laché-Ravaisson-Mollien |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (fr) Jean Gaspard Félix Laché-Ravaisson 23 octubre 1813 Namur (Bèlgica) |
| Mort | 18 maig 1900 (86 anys) París |
| Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 32 |
President Société des amis des monuments parisiens (en)  | |
| 1888 – 1891 | |
| Dades personals | |
| Altres noms | Lacher |
| Formació | Collège-lycée Jacques-Decour |
| Activitat | |
| Ocupació | antropòleg, historiador de l'art, bibliotecari, arqueòleg, filòsof |
| Membre de | |
| Professors | Victor Cousin i Friedrich Schelling |
| Alumnes | Henri Bergson, Émile Boutroux, Jules Lachelier i Jules Lagneau |
| Família | |
| Fills | Charles Ravaisson-Mollien, Louis Ravaisson-Mollien (en) |
| Mare | Gaspard-Pauline Mollien |
| Parents | Gaspard Théodore Mollien (nebot) |
Premis | |
 | |
Félix Ravaisson-Mollien (francès: Félix Ravaisson) (Namur, 23 d'octubre de 1813 - París, 18 de maig de 1900) va ser un filòsof francès de corrent espiritualista. També va destacar com a arqueòleg. Entre els seus referents destaquen Aristòtil, Friedrich Schelling i Maine de Biran.[1] Va ser alumne del filòsof Victor Cousin que va influenciar gran part de la filosofia francesa de finals del segle xix. Va ser inspector general de les biblioteques públiques franceses i també del departament d'educació superior. Va ser membre de l'Acadèmia de la Moral i les Ciències Polítiques i comissari del departament d'antiguitats del Museu del Louvre.
Obres[modifica]
- Les Fragments philosophiques de Hamilton
- Rapport sur le stoicisme (1851)
- La Philosophie en France au dix-neuvième siècle (1868; 3a ed., 1889);
- Morale et métaphysique (1893)
Referències[modifica]
- ↑ «Félix Ravaisson-Mollien». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Félix Ravaisson-Mollien |
«Ravaisson-Mollien, Jean Gaspard Félix». A: Hugh Chisholm. Encyclopædia Britannica (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.
