Félix Savart

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Félix Savart
Interior of Institut de France, Paris 6th 013.jpg
Bust de Savart a l'Institut de França
Naixement 30 de juny de 1791
Mézières, França
Mort 16 de març de 1841(1841-03-16) (als 49 anys)
París, França
Sepultura Cementiri del Père-Lachaise
48° 51′ 43″ N, 2° 23′ 39″ E / 48.861944°N,2.394167°E / 48.861944; 2.394167
Alma mater Universitat d'Estrasburg
Es coneix per Llei de Biot-Savart
Ocupació Física
Acústica
Electromagnetisme
Institució Collège de France
Tesi Sobre les venes varicoses (Medicina) (1816)
Director de tesi no conegut
Influències de Jean-Baptiste Biot
Hans Christian Oersted
Modifica dades a Wikidata

Félix Savart (1791-1820) fou un físic francès conegut pels seus treballs en acústica i electromagnetisme.

Vida i Obra[modifica | modifica el codi]

Nascut en una família d'enginyers militars, va estudiar Metz on es va inclinar per la medicina. Després d'una estada a l'hospital militar de Metz, es va enrolar a l'exèrcit napoleònic on va exercir com a cirurgià en les campanyes de 1810 a 1814. En ser derrotat Napoleó, va ingressar a la universitat d'Estrasburg on va obtenir el doctorat en medicina el 1816. El 1817, retornat a Metz, comença a interessar-se per la física, abandonant poc a poc la pràctica de la medicina.

El 1819 se'n va a París per estudiar amb Jean Baptiste Biot i on coneixerà el 1820 Antoine Becquerel amb qui establirà una forta amistat.[1] Amb Biot comença els seus treballs d'electromagnetisme[2] que desembocaran en l'avui coneguda llei de Biot-Savart que relaciona el corrent elèctric amb el camp magnètic que provoca[3]

Però serà més conegut pels seus treballs d'acústica. Seguint les tècniques desenvolupades per Ernst Chladni i en estreta col·laboració amb el lutier Jean Baptiste Vuillaume, establirà les primeres teories sobre les vibracions.[4] També va fer treballs sobre l'estructura dels materials.[5]

El 1827 va ser escollit membre de l'Acadèmia Francesa de les Ciències, ocupant la vacant que havia deixat Fresnel.

Els seus treball més importants són:[6]

  • Mémoire sur la construction des instruments à chordes et à archet (Paris, 1819)
  • Mémoire sur la communication des mouvements vibratoires entre les corps solides (1820)
  • Note sur le magnétisme de la pile de Volta (1820), escrit amb J. B. Biot
  • Recherches sur les vibrations de l’air (1823)
  • Mémoire sur les vibrations des corps solides, considérées en général (1824)
  • Recherches sur l’élasticité des corps qui cristallisent regulièrement (1829)
  • Recherches sur la structure des métaux (1829)
  • Sur les modes de division des plaques vibrantes (1840)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Clanet, pàgina 11.
  2. Erlichson, pàgina 385.
  3. Trefil, pàgina 43.
  4. Wali, pàgines 54 i ss.
  5. Clanet, pàgines 11 i ss.
  6. Dostrovsky, Complete Dictionary of Scientific Biography.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Félix Savart Modifica l'enllaç a Wikidata