Fòrum de Nerva
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (la) forum transitorium (la) Forum Nervae (la) Forum Palladium  | |||
| Epònim | Nerva | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic i plaça | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Roma | |||
| ||||
El Fòrum de Nerva (en llatí: Forum Nervae, o Forum transitorium) és un dels fòrums imperials de la ciutat de Roma, el penúltim construït a la fi del segle I, després del de Cèsar, August, Vespasià, i abans del de Trajà.
Abans de construir-lo, l'indret era un mercat dedicat a la venda de llibres i la fabricació de sabates. L'any 85, Domicià va encarregar-lo a l'arquitecte Rabiri, que ja havia construït la Domus Augustana per a ell. El fòrum es va completar durant el regnat de Nerva i s'inaugurà el 97. Al segle III Alexandre Sever el va fer embellir. Després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, el fòrum fou abandonat i esdevingué una zona residencial al segle IX. Al segle XVI, artistes i estudiosos van produir obres que mostren les restes del fòrum abans que fos utilitzat com a pedrera sota els papes Juli III i Pau V.
Molts autors de l'època romana i de períodes posteriors esmentaren aquest fòrum. Del segle XVI al XIX, molts estudiosos i artistes n'estudiaren les restes.
Del segle XIX ençà, el jaciment ha estat objecte d'excavacions arqueològiques, particularment durant el període feixista de Benito Mussolini amb la creació de la Via dei Fori Imperiali. Des de la dècada dels 1980, se n'han fet més campanyes per a definir millor la forma.
El fòrum es troba en l'actual districte de Monti. Consta d'un pòrtic, el Porticus Absidata, i un temple, el de Minerva. També s'hi suposa l'existència d'un santuari dedicat a Janus.
Ubicació
[modifica]Fòrums imperials
[modifica]Juli Cèsar va erigir el primer fòrum imperial amb el nom de Forum Iulium per a transferir-hi algunes de les funcions polítiques i culturals, deixant només les funcions comercials i les basíliques al Fòrum Romà.[1] [2] Aquest fòrum el va acabar el seu fill adoptiu August, que va començar poc després la construcció d'un segon fòrum a prop de l'any 42 abans de la nostra era, poc abans de la batalla de Filipos, i s'inaugurà el 2 ae.[1] L'objectiu d'August era convertir aquest nou fòrum en un lloc de reunió per a senadors i negociacions de pau.[3]
Unes dècades més tard, Vespasià feu construir el Temple de la Pau, també anomenat Fòrum de Vespasià, per a commemorar la victòria romana sobre Judea (Palestina) l'any 71.[4] Aquest tercer emplaçament va servir per a exhibir les restes del Segon Temple de Jerusalem, i la seua construcció es completà l'any 75.[4] Era a la part més oriental dels Fòrums Imperials.[4] El projecte de Domicià d'unir els diferents fòrums en un de sol, doncs, només es va realitzar després de la seua mort,[2] i fou Nerva qui li va donar nom.
El cinqué i darrer fòrum, el va construir Trajà entre els anys 107 i 112, tot i que sembla que el terreny es preparà ja durant el govern de Domicià.[5] Fou finançat amb el botí que dugué l'emperador durant les Guerres dàcies i ocupava una superfície d'entre 300 m de llarg i 200 m d'ample.[5] També es feu una renovació del Fòrum de Juli Cèsar.[6]
Fòrum de César
Fòrum d'August
Fòrum de la Pau o de Vespasià
Fòrum de Trajà
_-_Laterale.jpg)
_02.jpg)
Fòrum de Nerva
[modifica]En època romana, s'accedia al fòrum per tres vies: la Via Sacra, el Clivus Argentarius i la via que s'estén des del fòrum.[7] Hui corresponen a la via del Colosseo, via di Tor di Conti i la piazza della Carrette.[8] El fòrum es troba a la frontera entre la Regio VIII i la IV.[9]
Ocupa l'espai que resta obert entre el Fòrum de Cèsar i el d'August a l'oest, i el Temple de la Pau a l'est.[10] [11] Comença darrere de la Basílica Emília i s'estén fins a l'hemicicle oriental del Fòrum d'August.[12] L'objectiu de Domicià era transformar aquest espai no urbanitzat en una plaça pública ocupant la part de l'Argilet entre el Fòrum Republicà i la Subura, aquest carrer que en aquell moment connectava els fòrums amb aquest barri pobre.[10] [13] [11]
Història
[modifica]Antiguitat
[modifica]Abans de la construcció del fòrum, l'indret servia de mercat de negocis relacionats amb la venda de llibres i la fabricació de sabates. De llavors ençà, era un lloc de pas, d'ací el seu nom comú de transitorium perquè és entre el Temple de la Pau i el Fòrum d'August.[10]
La construcció del fòrum, ordenada per Domicià, comença l'any 85.[14] L'obra s'havia de dur a terme amb la carretera oberta al trànsit.[11] Els arquitectes estaven obligats a evitar que la Basílica Emília envaís la riba esquerra de l'Argilet, al nord-est del fòrum.[11] Aquest emperador també feu reformes al lloc, com ara les de la Cloaca Maxima, el Fòrum de Cèsar i el Temple de Venus Genetrix.[15]
Les obres es degueren acabar en el moment de la seua mort, però Domicià, assassinat el 96, va patir una damnatio memoriae; el fòrum finalment no s'inaugurà fins a principis del 97, durant el regnat de Nerva, que va presidir-ne la dedicació i li va donar el nom oficial de Forum Nervae.[12] [16] [2] És l'única construcció a gran escala començada per Domicià i conclosa durant el curt regnat de quinze mesos de Nerva.[17]
Aquest és el penúltim fòrum dels fòrums imperials.[18] De llavors ençà, va servir com a entrada monumental des de l'Argilet als fòrums imperials per a qui arribava de Subura.[19] [20]
Durant el regnat d'Hadrià es crea l'Ateneu, un centre d'educació en grec seguint l'esperit de la Segona Sofística.[21] La ubicació d'aquest edifici és incerta: en aquest fòrum o, segons Filippo Coarelli, arqueòleg italià, al turó Palatí.[21]
L'emperador Alexandre Sever col·locà al fòrum una galeria d'estàtues d'emperadors deïficats per imitar el Fòrum d'August.[22] [23]
Edat mitjana i edat moderna
[modifica]Després de la caiguda de l'Imperi romà d'Occident, el Fòrum de Nerva s'abandonà i la zona tornà a l'aiguamoll primigeni. Durant el segle IX, es van construir moltes cases a l'àrea, emprant materials locals. Els papes passaven pel fòrum antic quan anaven del Palau del Laterà a la plaça de Sant Pere.[8]
En l'edat mitjana, els recobriments de lloses de marbre se'n van traure amb una vareta de ferro rectangular i es van reutilitzar com a spolia en les esglésies romanes per a decoracions d'opus sectile.[24]
Els contractes per a extraure pedres per a construcció a la ciutat de Roma apareixen el 1425, 1504, 1522 i 1527, malgrat que els tribunals romans van rebutjar un intent de preservar una petita part del fòrum el 1520.[22] Un contracte del 1517 esmenta la presència d'una església al fòrum, possiblement Santa Maria in Macello, i els elements que se'n retiraren entre els anys 1550 i 1555 per ordre de Juli III.[25]
El Temple de Minerva, construït a l'eix del fòrum i que es mantenia relativament intacte, començà a ser enderrocat el 1592 i el van destruir durant el pontificat de Pau V el 1606.[26] Els materials d'spolia s'utilitzaren en la construcció de la Font Paulina al Janícul, i la Capella Borghese a la Basílica de Santa Maria Major.[27] [22]
Fonts
[modifica]Historiografia
[modifica]Fonts antigues i medievals
[modifica]Marc Valeri Marcial, poeta llatí del segle I, utilitza un altre nom en els seus Epigrammata, Forum Palladium, referint-se al nom grec de Minerva, Pal·las Atena; i esmenta l'existència dels tres fòrums construïts abans.[21] La Forma Urbis Romae, un plànol de marbre de Roma fet al segle III durant el regnat de Septimi Sever, permet fer-se una idea precisa de la ubicació del fòrum.[16]
Marc Terenci Varró, un escriptor llatí del segle I abans de la nostra era, després Ovidi, poeta llatí (-43 /+17 o 18), Servi Maure Honorat, gramàtic llatí de finals del segle IV, i Procopi de Cesarea, un historiador romà del segle vi, evoquen una porta urbana o un santuari dedicat a Janus en aquest fòrum.[28] Marcial i Papini Estaci, tots dos poetes llatins del segle I, també esmenten aquest santuari.[29]
Al segle xii, un text que relata una processó pasqual esmenta la travessa del Temple de Minerva i el de Janus.[30] Els autors medievals, però, en van cometre errors d'interpretació i de localització.[31] Així, en les fonts d'aquest període, el Forum Traiani és de fet el de Nerva, el Forum Nervae és el d'August i Cèsar, i l'Arcus Aurae és el Porticus Absidata.[31]
Estudis moderns i contemporanis
[modifica]
Durant el Renaixement, i en concret al segle XVI, es van fer dibuixos del fòrum.[32] Étienne Dupérac, un arquitecte i gravador francés, feu un àlbum titulat Il·lustració dels gravats antics de les restes dels monuments antics de Roma del seu temps, inclosos els edificis del Fòrum de Nerva.[26] Giovanni Pietro Bellori, arqueòleg i conservador d'Antiguitats de Roma del segle XVI, interpreta el fris del "mite d'Aracne"com a il·lustració de les obres realitzades per les dones romanes sota la protecció de Minerva, sense referència a la mitologia.[33] També associa dues al·legories amb els aqüeductes construïts pels emperadors Domicià i Nerva.[33] De manera més general, els dibuixos realitzats durant el Renaixement permeten ara conéixer les dimensions generals del pòrtic i la inscripció feta per Nerva.[27]
Rodolfo Lanciani, arqueòleg italià, fou el primer a recopilar fonts històriques relatives al Fòrum de Nerva, el 1883. Hugo Blümner, arqueòleg i filòleg alemany de la mateixa època, adopta la interpretació general per al fris del "mite d'Aracne" inspirant-se en els seus predecessors, com ara Oliver Müller en Handbuch.[33] Per contra, Emil Braun, arqueòleg alemany, en la seua obra Die Ruinen und Museen Roms del 1854, dona suport a la teoria dels aqüeductes proposada per Bellori, però n'interpreta l'escena com a mitològica.[33] Hugo Blümner està d'acord amb aquesta darrera hipòtesi i intenta demostrar-la.[34] Alguns estudis de la segona meitat del segle XX demostren que s'ha de veure com una dedicació a Minerva, que va arribar a dirigir la filatura.[35]
L'interés pel fòrum es va revifar amb la publicació de James C. Jr. Anderson el 1984 de The Historical Topography of the Imperial Forum:[36] Anderson destaca la visió general de Domicià en la disposició general del jaciment.[36] Pierre Gros considera que les hipòtesis plantejades per l'autor sobre el Temple de Minerva són "massa simplistes per ser eficaces" i lamenta que Anderson no fes més ús de la recerca italiana més recent en el moment de la publicació".[36]
Fòrum per Bernardo Gamucci, 1565
Fòrum en un gravat de Piranes
Vestigis del Fòrum de Nerva, segle XVI, Étienne Dupérac
Dibuix del 1725
Dibuix del s. XIX
_(14796250033).jpg)
Del Renaixement a la Segona Guerra Mundial
[modifica]
Ja en el Renaixement, a prop de l'emplaçament actual del temple dedicat a Minerva, es va descobrir una imposant estàtua de Mart que ara s'exposa als Museus Capitolins.[24] Aquesta troballa, juntament amb la presència de Minerva, porta els historiadors i arqueòlegs a creure que el tema decoratiu del fòrum era la mitologia romana i els déus.[24] Més tard es van plantejar hipòtesis sobre la possible presència d'una estàtua de Domicià al centre del fòrum.[24] Sembla que les escultures dels déus disposades a la part superior del mur de recinte són de bronze, i les del Fòrum d'August de marbre.[27]
Les primeres excavacions en començaren el 1913 i van permetre mesurar les columnes existents, i descobrir els fonaments del Temple de Minerva i el mur de recinte.[37]
L'extrem oriental del Fòrum de Nerva es va trobar durant unes excavacions a gran escala dutes a terme sota el règim feixista de Benito Mussolini, amb motiu de la creació d'una àmplia avinguda per a desfilades militars entre el Colosseu i la Piazza Venezia.[38]
El 8 de maig del 1931 Amleto Paroli hi excava de nou, i descobreixen el "Tresor del Capitoli", que data de l'edat mitjana i consisteix en una trentena de denaris i algunes peces de ceràmica medieval.[39]
Després de la Segona Guerra Mundial
[modifica]-fr.svg)
Després de la Segona Guerra Mundial, el districte dels Fòrums Imperials no tenia interés per als arqueòlegs.[40] Tanmateix, l'arqueòleg italià Guglielmo Gatti hi va fer.[14] A la dècada del 1950, s'arribà als estrats principals de l'alta edat mitjana.[41] Al 1985-1986, i després entre 1988 i 1990, se'n feren campanyes d'excavació sota la direcció d'Eugenio La Rocca, membre de la Superintendència de Roma, entre els diferents fòrums del conjunt i la part posterior de la Basílica Emília.[26] [42] Aquestes es van complementar el 1989 amb les dels arqueòlegs Chiara Morselli i Edoardo Tortorici.[14]
Vestigis d'un habitatge medieval carolingi del s. IX
Zona excavada al 1995
Panorama de vestigis a prop de la Cúria Júlia
Fòrum de Nerva de nit
El Fòrum de Nerva és el més petit dels cinc fòrums imperials. James C. Jr. Anderson n'atribueix el disseny a Rabirius, arquitecte del segle I, que ja havia edificat la Domus Augustana per a Domicià.[43]
Vestigis de la columnata
Vista del conjunt de la columnata
Cornisa
.jpg)
Figura de Minerva
Vista
Temple de Minerva per Giuseppe Antonio Guattani, 1805
Inscripció de Nerva al Temple de Minerva per Giuseppe Vasi
_-_Forum_of_Nerva.jpg)
Temple de Minerva
[modifica]
Fris, fotografia de James Anderson, 1877
Escena de filatura
Escena
Aracne amb la dea Minerva
Secció
Escena
_-_n._2230_-_Roma_-_Dettaglio_fregio_-_Tempio_di_Minerva.jpg)
El mite d'Aracne
[modifica]
Referències
[modifica]- 1 2 de Chaisemartin, 2003, p. 125.
- 1 2 3 Bauer, 1984, p. 56.
- ↑ de Chaisemartin, 2003, p. 126.
- 1 2 3 de Chaisemartin, 2003, p. 167.
- 1 2 de Chaisemartin, 2003, p. 195.
- ↑ de Chaisemartin, 2003, p. 196.
- ↑ Duchesne, 1973, p. 73.
- 1 2 Duchesne, 1973, p. 73-74.
- ↑ Duchesne, 1973, p. 77.
- 1 2 3 Breffort, 2000, p. 50.
- 1 2 3 4 Duret i Néraudau, 2010, p. 116.
- 1 2 Richardson, 1992, p. 167.
- ↑ Coarelli, 1994, p. 82.
- 1 2 3 de Chaisemartin, 2003, p. 174.
- ↑ de Chaisemartin, 2003, p. 174 et 196.
- 1 2 Anderson, 1984, p. 130.
- ↑ Grainger, 2003.
- ↑ Roth, 1993.
- ↑ Wightman, 1997, p. 69-70.
- ↑ Anderson, 1984.
- 1 2 3 de Chaisemartin, 2003, p. 211.
- 1 2 3 Anderson, 1984, p. 138.
- ↑ Coarelli, 1994, p. 83.
- 1 2 3 4 Bauer, 1984, p. 60.
- ↑ Anderson, 1984, p. 139.
- 1 2 3 de Chaisemartin, 2003, p. 176.
- 1 2 3 Bauer, 1984, p. 61.
- ↑ Bauer, 1984, p. 63.
- ↑ Bauer, 1984, p. 65.
- ↑ Bauer, 1984, p. 62.
- 1 2 Duchesne, 1973, p. 81.
- ↑ Duret i Néraudau, 2010, p. 117.
- 1 2 3 4 Picard-Schmitter, 1965, p. 54.
- ↑ Picard-Schmitter, 1965, p. 55.
- ↑ Picard-Schmitter, 1965, p. 296.
- 1 2 3 Gros, 1985, p. 64-67.
- ↑ D'Ambra, 1993.
- ↑ Breffort, 2000, p. 47.
- ↑ Valci, 2016, p. 67 et 70.
- ↑ Packer, 1997, p. 307.
- ↑ Grimal, 1952, p. 46.
- ↑ Packer, 1997, p. 312-313 et 316.
- ↑ Anderson, 1984, p. 133.