Fòsfor (fill d'Astreu)
.jpg)  | |
| Tipus | personificació deïtat grega |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | Religió a l'antiga Grècia |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Mare | Eos |
| Pare | Cèfal (fill d'Hermes) |
| Fills | Ceix, Dedalió, Leucone i Aradia (en)  |
| Germans | Hèsper |
| Altres | |
| Equivalent | Dennitsa, Llucifer, Lucífer, Auseklis i Hèsper |
D'acord amb la mitologia grega, Fòsfor (en grec antic Φωσφόρος, "portador de la llum"), traduït al llatí com a (Lucífer)[1] fou un déu, fill d'Astreu i d'Eos. És una personificació de l'estel de l'alba (el planeta Venus en la seua aparició matinal). Els antics l'imaginaven com un jove amb una torxa a la mà, que apareixia al cel poc abans de l'aurora, portava la llum del dia i tancava la marxa dels estels.
Hesíode li va aplicar el nom d'Eòsfor o Heòsfor (en grec antic Έωσφόρος "la flama de l'aurora").[2]
Referències
[modifica]- ↑ Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra. Les Metamorfosis, L. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932.
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 208 i 238. ISBN 978-84-96061-97-2.
Bibliografia
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fòsfor
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 98. Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. ISBN 8429741461