Fúria espanyola (Anvers)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Battle icon gladii.svgFúria espanyola
Guerra dels Vuitanta Anys
Incendio Ayuntamiento Amberes.jpg
L'ajuntament incendiat
Data 4-7 de novembre de 1576
Localitat Anvers, Ducat de Brabant
Territori Països Baixos espanyols
Resultat Ciutat saquejat i incendiat
Conseqüències Pacificació de Gant
Bàndols
Flag of Antwerp (City).svg Ciutadans d'Anvers, tropes alemanyes i valones Flag of Spain.svgSoldats espanyols de l'Exèrcit de Flandes
Comandants en cap
Champagney
comte d'Eberstein
marquès d'Havré
Sancho d'Avila
Julian Romero
Alonso de Vargas
Forces
9000 soldats, 1200 cavallers, ciutadans armats Entre 4000 o 10.000
Baixes
6000 a 7000 200[1]
Cronologia
Fúria espanyola (Maastricht)

La fúria espanyola va ser un saqueig de la ciutat d'Anvers per tropes espanyoles amotinades que va començar el 4 de novembre del 1576, durant la Guerra dels Vuitanta Anys.[2]

Antecedents[modifica]

L'1 de setembre de 1575 el regne d'Espanya va declarar la fallida del deute sobirà. Per les múltiples guerres tot arreu a l'Imperi espanyol, Felip II de Castella va endeutar el país i ja no podia pagar el sou a les tropes. 400.000 florins enviats per al pagament van ser confiscats pel govern d'Elisabet I d'Anglaterra quan la flota va cercar refugi d'una tempesta als ports anglesos. Als Països Baixos hi havia soldats que no van rebre cap soldada des de fa fins a dos anys i mig. Un primer motí va començar al març del 1576 sota les ordes de Cristóbal de Mondragón a Zierikzee, i més tard sota Francisco de Valdez a Aalst. El consell de la Generalitat dels Països Baixos va autoritzar la població civil d'armar-se per expulsar tots els espanyols, militar i civils, amb l'ajuda de tropes valones i alemanyes.

El sagueig[modifica]

Imatge del saqueig. Gravat del 1576

Des d'octubre uns oficials conduïts per Sancho d'Avila, el comandant de la ciutadella d'Anvers van complotar secretament el saqueig de la rica ciutat. D'Avila va provar convencer Otto IV d'Eberstein, el comandant de les gropes alemanyes de deixar la ciutat als espanyols. Eberstein no va cedir i va alarmar el governadaor Champagney de l'amenaça imminent. El 3 de novembre, 6000 tropes de reforç conduïdes pel marquès d'Havré van entrar a la ciutat. Amb l'ajuda d'uns 10.000 ciutadans van aixecar defenses improvisades. Les tropes de d'Havré no van ser molt útils. Mentrestant, d'Avila havia alarmat els seus col·legues d'Aalst, Lier, Breda i Maastricht que van convergir vers Anvers. El 4 de novembre, els espanyols van atacar. La població i les tropes d'Eberstein van resistir, però van quedar quasi indefensos contra els espanyols exercitats i ben armats. Eberstein va ofegar-se a l'Escalda quan va fugir. Va seguir un saqueig brutal, al qual uns set mil persones, principalment civils, van morir i molt patrimoni va ser destruït.[3]

Conseqüències[modifica]

La violència extrema va alienar la població del règim espanyol. Molts prominents als Països Baixos, tot i catòlics, fins aleshores fidels a la Corona d'Espanya se'n van distanciar. La ja pobre reputació de Felip II es va enfonsar encara més. La Generalitat dels Països Baixos va signar quatre dies després la Pacificació de Gant per unir les províncies insurrectes amb les províncies que van quedar fidels a Espanya amb l'ànim d'expulsar totes les tropes espanyoles i aturar la persecució dels protestants.[4] Això va anihilar en pocs dies deu anys d'esforços espanyols per ofegar la Revolta dels Països Baixos.

A més, el saqueig va causar l'ocàs del mercat del tèxtil d'Anvers. Les negociants anglesos no es van arriscar en el que semblava una zona de guerra. Vers 1582, tots els anglesos havien deixat Anvers. També la comunitat jueva va emigrar. Va ser l'inici de l'ascensió d'Amsterdam. Anvers va perdre el seu estatus d'una de les ciutats més opulents i influents d'Europa. Va recuperar, però mai no va tornar a la seva glòria anterior. És un dels esdeveniments majors que van contribuir a la Llegenda negra espanyola.[5]

Bibliografia[modifica]

  • Frederiks, Jaap; et alii,. Het aanzien van een millennium: Spaanse furie en Pacificatie van Gent (en neerlandès). Utrecht: Uitgeverij Het Spectrum, 1999, p. 58-60. 

Referències[modifica]

  1. Strada, Famiano. Guilliam van Aelst (trad.). De Thien eerste Boecken der Nederlandtsche Oorloge (en neerlandès), 1665. 
  2. Macgregor, Mary. «The Spanish Fury» (en anglès). The Netherlands. The Baldwin Project. [Consulta: 4 novembre 2017].
  3. Kamen, Henry. Spain, 1469-1714 : a society of conflict (en anglès). 3ª ed. Harlow, England: Pearson/Longman, 2005, p. 326. ISBN 0582784646. 
  4. «Die „spanische Furie“» (en alemany). Damals, das Magazin für Geschichte, novembre 2017, pàg. 51.
  5. Lothrop Motley, John. The Rise of the Dutch Republic (en anglès). Nova York: Harper & Brothers, 1856.