Fúria espanyola (Mechelen)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarFúria espanyola
Guerra dels Vuitanta Anys
Spaanse Furie - De plundering van Mechelen door de hertog van Alba in 1572 (Frans Hogenberg).jpg
Tropes espanyoles saquejadores
Tipus conflicte
Data 2 al 5 d'octubre del 1572
Coordenades 51° 01′ 00″ N, 4° 28′ 00″ E / 51.016666666667°N,4.4666666666667°E / 51.016666666667; 4.4666666666667
Lloc Mechelen, Ducat de Brabant, Països Baixos espanyols
Resultat Ciutat saquejat i incendiat
Conseqüència Pacificació de Gant
Bàndols
Prinsenvlag.svg Insurrectes dels Estats Generals dels Països Baixos Flag of Cross of Burgundy.svgSoldats espanyols de l'Exèrcit de Flandes
Comandants en cap
Bernat de Merode Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Guzmán
Forces
7000 cavallers
17.000 infanteristes
Baixes
desconegut desconegut
Modifica les dades a Wikidata

La fúria espanyola va ser un saqueig de la ciutat de Mechelen per tropes espanyoles el 2 al 5 d'octubre del 1572 durant la Guerra dels Vuitanta Anys.[1] Era una expedició punitiva ordenada per Frederic D'Alba.

Antecedents[modifica]

El 16 de febrer, Felip II de Castella va aprovar un veredicte de la inquisició que declarava tots els habitants dels Països Baixos com herètics o simpatzitants del protestantisme, el que donava una gran llibertat a les forces d'ocupació i poc drets a la població.[2] El 29 d'agost del 1572, els ciutadans de Mechelen van obrir les portes de la ciutat als Geuzen que en nom de Guillem d'Orange van ocupar la ciutat. Guillem d'Orange va arribar el 18 de setembre i va acantonar una petita guarnició de tres cents soldats d'infanteria i 500 cavallers. Després de cinc dies Guillem va continuar el seu viatge cap a Dendermonde. Durant un més, Mechelen va tenir un ajuntament calvinista. Mentrestant el duc d'Alba i el seu fill Frederic van iniciar una contraofensiva. Després de la reconquista de les ciutats de Valenciennes, Lovaina i Mons, el duc d'Alba van encarregar el seu fill d'una expedició punitiva contra les altres ciutats.

Frederic va començar la seva campanya des de Brussel·les i s'en va anar cap a la ciutat més propera, Mechelen. En temer la supremàcia numèrica de les tropes d'Alba, de Merode, el comandant de la guarnició de Mechelen, va deixar la ciutat, i milers de ciutadans el van seguir. El 2 d'octubre, els espanyolistes de Mechelen van retre's i obrir les portes de la ciutat a les tropes d'Alba junior.

El saqueig[modifica]

Malgrat la rendició, i el fet que el habitants de la ciutat van cantar himnes catòlics, Frederic d'Alba no va pas estalviar la ciutat, per què volia posar un exemple per atemorir les altres ciutats rebels.[3] Va deixar ma lliure a les seves tropes que es van deixar anar en una ona de violència gratuïta, violacions de dones, assassinats i saquejos, coneguda a Mechelen com a la Spaanse furie o Fúria espanyola. Feia mesos que no varen rebre la seva soldada i eren enfadats que Alba no havia autoritzat el saqueig de Mons.[4]

La campanya de terror va durar tres dies i nits. Tots els intents de convèncer Alba de parar la violència van fracassar.[5] Es van treure malalts i moribunds dels seus llits per poder tallar els matalassos a la recerca de diners amagats.[5] Una de les víctimes prominents va ser el metge i botànic Rembert Dodoens del qual la casa i la col·lecció va ser saquejada.[6] Alba era convençut que tenia una missió divina indispensable i que la missió expeditiva era encara massa tova.[7] Més tard els reialistes moderats i el mateix Felip II s'haurien distanciat de la seva manera de resoldre els problemes als Països Baixos espanyols.[8]

Conseqüències[modifica]

Malgrat que en aquesta època exaccions violents eren habituals, es va constatar que l'extrema violència del duc d'Alba i el seu fill Frederic per fi no servia la causa espanyola i distanciava cada vegada més persones que van inclinar-se al bandòl de la República. A més, molts soldats portant un botí important, van deixar l'exèrcit.[3] Tot i això, Alba júnior va continuar la seva campanya violenta organitzant el saqueig de les ciutats de Zutphen (15 de novembre), Naarden (1 de desembre) i Haarlem (3 de desembre).

A les arts[modifica]

  • De Spaanse Furie, pintura miniatura de Hans Bol (1534-1593)[9] al museu Hof van Busleyden a Mechelen, que ha dedicat una sala a la Fúria espanyola.

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. Macgregor, Mary. «The Spanish Fury» (en anglès). The Netherlands. The Baldwin Project. [Consulta: 4 novembre 2017].
  2. Altmeyer, 1853, p. 17-18.
  3. 3,0 3,1 David, Jan Baptist. Geschiedenis van de stad en de heerlykheid van Mechelen (en neerlandès). reimpressió 2010. Lovaina: Van Linthout, 1854, p. 115. ISBN 9781160097857. 
  4. Arnade, Peter J. Beggars, iconoclasts, and civic patriots : the political culture of the Dutch Revolt (en anglès). Ithaca: Cornell University Press, 2008, p. 227. ISBN 9780801474965. 
  5. 5,0 5,1 Lothrop Motley, John. The Rise of the Dutch Republic (en anglès). reedició 2008 per Bibliolife, 1856. ISBN 9780559510335. 
  6. Rembert Dodoens : een zestiende-eeuwse kruidenwetenschapper, zijn tijd- en vakgenoten en zijn betekenis (en neerlandès), p. 74. ISBN 9789044135305. 
  7. Altmeyer, 1853, p. 95.
  8. Altmeyer, 1853, p. 115.
  9. GDB «,,Spaanse furie terug thuis» (en neerlandès). Het Nieuwsblad, 07-09-2004.