Sonata per a piano núm. 3 en mi major, D 459 (Schubert)
| Forma musical | sonata per a piano  |
|---|---|
| Tonalitat | mi major |
| Compositor | Franz Schubert |
| Creació | 1816 |
| Catalogació | D 459 |
  | |
La Sonata per a piano núm. 3 en mi major, D 459, és una obra per piano sol composta per Franz Schubert l'agost de 1816. No arribà a sortir publicada fins a l'any 1843 –molt després de la mort del compositor–, en una publicació a càrrec de Carl August Klemm a Leipzig, amb el títol Fünf Klavierstücke (Cinc peces per a piano).[1] En la primera edició del Catàleg Deutsch les cinc peces van ser agrupades amb el mateix número, D. 459. Si és una sola composició amb 5 moviments, és una qüestió discutida. En la segona edició del Catàleg Deutsch les darreres tres peces del conjunt agrupades com a Drei Klavierstücke, D 459A (Tres Peces de Piano), i només el dos primers moviments es consideren que formaven part de la mateixa sonata, D 459.
S'ha suggerit que la peça D 506 podria ser el tercer i darrer moviment d'una sonata juntament amb la tercera peça de la D 459A (Allegro patetico), que correspondria al primer moviment, i l'Adagio D 349, que seria el segon moviment.[2]
Andrea Lindmayr-Brandl està d'acord amb Klemm en la seva afirmació que va compilar les peces de la seva publicació de 1843 de diferent s obres de Schubert. Lindmayer conclou que l'obra és "fragmentària", perquè Schubert hi havia interromput la sonata al final de la secció de desenvolupament del segon moviment.[1]
Peces / de moviments[modifica]
I. Allegro moderato
- Mi major
- Amb un recapitulació en la subdominant
II. Scherzo: Allegro
- Mi major
III. (o D 459A I.) Adagio
- C major
IV. (o D 459A II.) Scherzo: Allegro - Trio: Più tardo
- La major
- La recapitulació d'aquest moviment està descrita per Daniel Coren.[3]
V. (o D 459A III.) Allegro patetico
- Mi major
Notes[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Lindmayr-Brandl, Andrea «Die "wiederentdeckte" unvollendete "Sonate in E" D 459 und die "Fünf Klavierstücke" von Franz Schubert». Archiv für Musikwissenschaft. Franz Steiner Verlag, 57 Jahrg., H.2., 2000, pàg. 130–150. JSTOR: 931138.
- ↑ F. Bisogni, quoted in Walburga Litschauer's Preface to Schubert: Piano Sonatas I. Bärenreiter 2000
- ↑ Coren, Daniel «Ambiguity in Schubert's Recapitulations». The Musical Quarterly, LX, 4, 1974, pàg. 568–582. DOI: 10.1093/mq/LX.4.568 [Consulta: 7 febrer 2009].
Referències[modifica]
- Tirimo, Martino. Schubert: The Complete Piano Sonatas. Viena: Wiener Urtext Edition, 1997.
Enllaços externs[modifica]
- Sonata per a piano núm. 3 en mi major/5 peces per a piano: Partitura lliure a l'IMSLP.
