Futbol Club Barcelona (femení)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: FC Barcelona (femení))
Infotaula d'organitzacióFutbol Club Barcelona
lang=ca
(2019) Modifica el valor a Wikidata
Dades
SobrenomBlaugranes, culers
Tipusequip femení de futbol Modifica el valor a Wikidata
ReemplaçaPenya Femenina Barcelonista Modifica el valor a Wikidata
Creació1988
Activitat
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
LligaPrimera Divisió
Instal·lació esportiva del clubEstadi Johan CruyffSant Joan Despí (Baix Llobregat) . 6.000  Modifica el valor a Wikidata
Penyes1.343 (2017) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Presidència Joan Laporta i Estruch
Entrenador principal Jonatan Giráldez
CapitàAlèxia Putellas i Segura Modifica el valor a Wikidata
Entitat matriuFutbol Club Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Part deFutbol Club Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color          blau, grana
Premis
Equipament esportiu

Lloc webfcbarcelona.cat… Modifica el valor a Wikidata
Facebook: FCBfemeni Twitter (X): FCBfemeni Instagram: fcbfemeni Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map
Seccions del FC Barcelona
Futbol (masc.) Futbol (fem.) Atletisme Bàsquet (masc.) Bàsquet (fem.)
Bàsquet (fem.) daga Bàsquet Cadira Beisbol daga Ciclisme daga Futbol americà daga
Futbol indoor Futbol platja Futbol sala Gimnàstica daga Handbol
Handbol a 11 daga Hoquei gel Hoquei herba Hoquei patins Judo daga
Lluita daga Natació daga Patí artístic Patí artístic sobre rodes daga Rugbi a 13 daga
Rugbi a 15 Tennis daga Voleibol (masc.) Voleibol (fem.) eSports

El Futbol Club Barcelona Femení, conegut com a Barça Femení, és un equip professional de futbol femení. És la secció femenina del Futbol Club Barcelona, i juga a Primera Divisió, la màxima categoria de la lliga espanyola de futbol femení.

Va ser fundat l'any 1988, competint amb el nom de Club Femení Barcelona. Al seu palmarès hi figuren dues Lligues de Campions, vuit lligues, nou copes de la Reina, quatre supercopes d'Espanya, deu copes de Catalunya i una Copa Generalitat.[1]

A 2023, l'equip és considerat un dels millors equips de futbol en els àmbits europeu i internacional.[2][3] Algunes de les capitanes de l'equip han estat Alèxia Putellas, Marta Torrejón, Sandra Paños, Patri Guijarro i Irene Paredes.[4]

Història[modifica]

Els primers anys (1970-1988)[modifica]

El primer partit de futbol que jugà un equip femení fou el dia de Nadal de 1970, amb motiu d'un festival benèfic. El partit, arbitrat per un presentador de ràdio i televisió -Mario Beut-, enfrontà al Camp Nou les jugadores blaugranes sota el nom de Selecció Ciutat de Barcelona, entrenades per Antoni Ramallets, contra la UE Centelles.[5] Posteriorment, el Barcelona participà en el primer campionat oficiós de Catalunya (1971-72), sota el nom de Penya Femenina Barcelonista.[6][7] El 29 de novembre de 1983 es canvia el nom a Club Femení Barcelona, que feia servir els colors, distintius i instal·lacions del club, tot i que sense ser-ne una secció oficial. El 29 de juny de 1985 guanya el seu primer títol oficial, la Copa Generalitat.[8]

Primera època daurada (1988-2001)[modifica]

El CF Barcelona fou un dels nou equips fundadors de la primera Lliga Nacional, la temporada 1988-89. Durant aquells anys es va mantenir sense problemes a la màxima categoria i va obtenir els seus èxits més grans a la Copa de la Reina, de la qual va ser finalista el 1991 i campió el 1994.[9]

Amb la desaparició de la Lliga Nacional el 1996, l'equip va competir a un dels quatre grups de la Divisió d'Honor que la va substituir.

Anys grisos (2001-2007)[modifica]

El 2001 es crea la Superlliga femenina; però el Femení no la va jugar perquè el club no va voler pagar els 3 milions de pessetes d'inscripció (18.000€), malgrat gaudir d'un pressupost de 154.225.000€. Per aquest motiu, va romandre a Primera Nacional, la segona categoria espanyola. El 2 de juliol de 2002 el FC Barcelona va incorporar definitivament el futbol femení com a secció oficial, donant lloc al FC Barcelona femení.[10] Després de tres intents, la temporada 2003-04 es va superar la promoció d'ascens i l'equip va ascendir a la Superlliga.[11]

Amb l'ascens, l'equip va obtenir cert ressò mediàtic la temporada 2004-05 amb el fitxatge de l'internacional mexicana Maribel Domínguez.[12] Tot i això, la inversió no es va traduir en una millora de l'equip i, després de dues temporades sense grans resultats, es va perdre la categoria la temporada 2006-07, quan, fins i tot es va parlar de la desaparició de l'equip.[13]

Ressorgiment (2007-2010)[modifica]

Amb l'equip a Segona divisió, Xavi Llorens va ser fitxat com a nou entrenador.[14] Amb ell, la secció va entrar en una dinàmica de creixement constant i l'equip no només va retornar a la Superlliga al final de la temporada 2007-08, sinó que, a les temporades següents, va situar-se als llocs capdavanters de la competició. A més, des de l'any 2009 s'ha adjudicat cinc de les darreres sis edicions de la Copa Catalunya.

Nova època daurada (2010-2019)[modifica]

L'equip la temporada 2012-2013.

A partir del 2010 la progressió de l'equip es va traduir en la consecució de títols estatals.

La temporada 2010-11 va culminar amb la consecució de la segona Copa de la Reina de la secció, en vèncer el RCD Espanyol per 1-0.[15][16][17]

A la temporada 2011-12 la secció va aconseguir el primer campionat de Lliga de la seva història, en dura competència amb l'Athletic Club de Bilbao.[18][19][20]

A la temporada 2012-13 l'equip va assolir el doblet: el segon campionat de Lliga, novament en dura lluita contra l'Athletic Club de Bilbao[21][22][23] i la tercera Copa de la Reina, en vèncer el Prainsa Zaragoza a la final (4-0).[24][25]

A la temporada 2013-14 l'equip va assolir un nou doblet guanyant el campionat de Lliga per tercera vegada consecutiva[26][27] i la quarta Copa de la Reina davant l'Athletic Club de Bilbao (1-1, 5-4 als penals).

A la temporada 2014-15 va conquerir-se novament la lliga, per quarta vegada i de manera consecutiva.[28][29] En total, el FC Barcelona femení va aconseguir quatre lligues i tres copes des de la temporada 2010-11 fins a la 2014-15.

A la temporada 2015-16 l'equip queda en segona posició en ambdues competicions estatals.

A la temporada 2016-17 l'equip guanya la seva cinquena Copa de la Reina en vèncer l'Atlètic de Madrid a la final per (4-1). A la lliga queda en segona posició i per primer cop s'assoleixen les semifinals de la Lliga de Campions. A la fi de la temporada, Xavi Llorens anuncia que deixa la banqueta blaugrana.[30]

L'equip per la final de la Lliga de Campions 2019.

La temporada 2017-18 l'equip guanya la seva sisena Copa de la Reina en vèncer l'Atlètic de Madrid a la final per (1-0). A la lliga queda en segona posició i s'assoleixen els quarts de final de la Lliga de Campions en la primera temporada de Fran Sánchez a la banqueta de les blaugranes.

Primera Lliga de Campiones i triplet (2019-present)[modifica]

Lluís Cortés es va fer càrrec del conjunt blaugrana el gener del 2019 en substitució de Fran Sánchez.[31] La temporada 2018-19 quedarà marcada per l'arribada a la seva primera final de la Lliga de Campions que perdrà contra l'Olympique Lyonnais (4-1). A la resta de competicions no s'assoleixen els objectius; a la Lliga es queda en 2a posició i a la Copa de la Reina l'equip arriba a les semifinals.

La temporada 2019-20 l'equip guanya 4 títols, que són la Copa de Catalunya, després la primera edició de la Supercopa i posteriorment la Lliga, atès que després de la interrupció del campionat de Lliga pel risc públic de contagi de la COVID-19, la Reial Federació Espanyola de Futbol va decidir la seva finalització i proclamar campió el FC Barcelona. Finalment, l'equip també guanyà la Copa de la Reina. A la Lliga de Campions s'arribà a semifinals.

El 16 de maig del 2021, una setmana després de proclamar-se campiones de la Lliga Iberdrola, arriba per segona vegada a la final de la Lliga de Campions disputada a Göteborg, i assoleix una fita històrica en guanyar per primer cop la Copa d'Europa després de golejar al Chelsea (4 a 0).[32] El dia 30 de maig després de vèncer el Llevant (4-2) també guanya la Copa de la Reina, que s’uneix als altres dos títols aconseguits prèviament, la Lliga i la Champions League, i assoleix el triplet per primera vegada.[33] D'aquesta manera, l'equip de futbol sènior femení va ser el primer equip blaugrana femení i estatal en aconseguir el triplet. Amb aquest Triplet, l'equip masculí i femení es converteixen a la primera institució espanyola, europea a assolir la gesta.[34] Al final de la temporada es va anunciar que l'entrenador Lluís Cortés deixaria la banqueta atès que el desgast i l'exigència de les darreres temporades havien generat problemes en la relació de l'entrenador amb les jugadores.[35] Pocs dies després el club va fer oficial que Jonatan Giráldez, que havia estat l’assistent de Cortés les dues últimes temporades i mitja, seria el nou entrenador del Barça femení i que signava per a una temporada, fins al 30 de juny del 2022, amb opció a una segona temporada.[36]

En l'inici de la temporada 2021-22 per primera vegada a la història, el FC Barcelona Femení va participar en el Trofeu Joan Gamper femení, tradicional festa blaugrana de presentació de l'equip abans de l'inici de temporada. En el dia del seu debut, que va ser el 8 d'agost de l'any 2021, el conjunt blaugrana femení va guanyar la Juventus per 6 a 0.[37] Després de no encaixar cap derrota a la Lliga, el Barça es proclamà campió a la jornada 24 de la Primera Iberdrola en un partit contra el Reial Madrid a l'Estadi Johan Cruyff que acabà amb un resultat de 5 a 0.[38] L'equip va tancar una lliga perfecta, convertint-se en el primer club capaç de guanyar tots els 30 partits de la Lliga Iberdrola.[39]

Camp Nou en el partit del Barça contra el Wolfsburg, en l'anada de les semifinals de la Lliga de Campions Femenina de la UEFA, amb 91.648 espectadors, 22 abril 2022.

En els quarts de final de Champions League el Barça disputà la tornada, contra el Reial Madrid, a l'Spotify Camp Nou el 30 de març en un partit on es va batre el rècord mundial d'assistència a un partit de futbol femení (91.553 espectadors). La victòria per 5 a 2 i un resultat global en l'eliminatòria de 8 a 3 va permetre a l'equip blaugrana seguir a les semifinals contra el Wolfsburg.[40] Les entrades per assistir al partit contra el Wolfsburg, que també es programà per al Spotify Camp Nou, s'esgotaren a les 24 hores de posar-se a la venda per a socis i al mateix dia que estigueren disponibles per al públic.[41] En el següent partit de semifinals de Lliga de Campions, el 22 d'abril es va tornar a batre el rècord contra el VfL Wolfsburg amb 91.648 espectadors.[42]

Finalment, l'equip va assolir el triplet estatal amb la Lliga, la Copa de la Reina i la Supercopa d’Espanya, a banda del subcampionat europeu després de perdre per 1-3 contra l'Olympique de Lió al Juventus Stadium de Torí.[39][43]

La temporada 2022/23, l'equip va guanyar la Lliga i la Supercopa d'Espanya, i el major èxit va ser conquerir la segona Champions League al guanyar al Verein für Leibesübungen Wolfsburg Frauen (3-2) al Philips Stadion d'Eindhoven.[44]

Entrega de la Medalla d'Honor al Barça Femení

El 13 de setembre, el Parlament de Catalunya va distingir el Barça Femení amb la Medalla d'Honor en categoria d'or. Les jugadores premiades van ser les cinc capitanes, Alexia Putellas, Marta Torrejón, Sandra Paños, Patri Guijarro i Irene Paredes, les jugadores del primer equip, Aitana Bonmatí, Mapi León, Jana Fernández, Claudia Pina, Salma Paralluelo, Mariona Caldentey, Caroline Graham Hansen, Cata Coll, Lucy Bronze, Bruna Vilamala, Asisat Oshoala, Keira Walsh, Ona Batlle, Ingrid Engen, Esmee Brugts i Gemma Font, i les jugadores del Barça B en dinàmica de primer equip, Giulia Dragoni, Vicky López, Martina Fernández i Lucía Corrales.[45]

14 de febrer del 2024, el Barça femení va empatar per primera vegada en la història en el Johan Cruyff.[46]


Classificacions[modifica]

Lliga (8 títols)[modifica]

Font: Hemeroteca de El Mundo Deportivo

  • 1988-89: Superlliga (4t)
  • 1989-90: Superlliga (5è)
  • 1990-91: Superlliga (6è)
  • 1991-92: Superlliga (2n)
  • 1992-93: Superlliga (3r)
  • 1993-94: Superlliga (2n)
  • 1994-95: Superlliga (7è)
  • 1995-96: Superlliga (8è)
  • 1996-97: Primera Nacional, Gr. 3 (4t)
  • 1997-98: Primera Nacional, Gr. 3 (1r) Lliga
  • 1998-99: Primera Nacional, Gr. 3 (5è)
  • 1999-2000: Primera Nacional, Gr. 3 (6è)
  • 2000-01: Primera Nacional, Gr. 3 (4t)
  • 2001-02: Primera Nacional, Gr. 3 (1r) Lliga
  • 2002-03: Primera Nacional, Gr. 3 (1r) Lliga
  • 2003-04: Primera Nacional, Gr. 3 (1r) Lliga Ascens
  • 2004-05: Superlliga (9è)
  • 2005-06: Superlliga (8è)
  • 2006-07: Superlliga (14è) Descens
  • 2007-08: Primera Nacional, Gr. 3 (1r) Lliga Ascens
  • 2008-09: Superlliga (6è)
  • 2009-10: Superlliga (5è)
  • 2010-11: Superlliga (4t)
  • 2011-12: Primera Divisió (1r) Lliga
  • 2012-13: Primera Divisió (1r) Lliga
  • 2013-14: Primera Divisió (1r) Lliga
  • 2014-15: Primera Divisió (1r) Lliga
  • 2015-16: Primera Divisió (2n)
  • 2016-17: Primera Divisió (2n)
  • 2017-18: Primera Divisió (2n)
  • 2018-19: Primera Divisió (2n)
  • 2019-20: Primera Divisió (1r) Lliga
  • 2020-21: Primera Divisió (1r) Lliga
  • 2021-22: Primera Divisió (1r) Lliga
  • 2022-23: Primera Divisió (1r) Lliga

Lliga - Campionat de Lliga
Ascens - Ascens
Descens - Descens

Entre 1996 i 2001 no va existir la Superlliga i va ser substituïda per 4 grups de Primera Nacional d'àmbit geogràfic on els campions disputaven el títol. Des de 2001 la Primera Nacional fou la segona categoria.
Des de 2011 la Superlliga es diu Primera Divisió.


Lliga de Campions (2 títols)[modifica]

Edició Fase prèvia ¹ Setzens de final Vuitens de final Quarts de final Semifinals Final
2012/13 Arsenal FC
2013/14 Brøndby IF FC Zürich VfL Wolfsburg
2014/15 Slavia Praga Bristol Academy
2015/16 BIIK Kazygurt FC Twente Paris Saint-Germain
2016/17 FC Minsk FC Twente FC Rosengård Paris Saint-Germain
2017/18 Avaldsnes IL Gintra Universitetas Olympique Lió
2018/19 BIIK Kazygurt Glasgow City LSK Kvinner Bayern Múnic Olympique Lió
2019/20 Juventus FC Minsk Atlético de Madrid VfL Wolfsburg
2020/21 PSV Fortuna Hjørring Manchester City PSG Chelsea
2021/22 Real Madrid VfL Wolfsburg Olympique Lió
2022/23 Associazione Sportiva Roma Chelsea VfL Wolfsburg
2023/24 SK Brann Kvinner Chelsea
  • ¹ Fase de grups. Equip classificat millor posicionat en cas d'eliminació o equip eliminat millor posicionat en cas de classificació.

Copa de la Reina (9 títols)[modifica]

Font: Hemeroteca de El Mundo Deportivo

  • 1988-89: No classificat
  • 1989-90: No classificat
  • 1990-91: Finalista
  • 1991-92: 1/8 final
  • 1992-93: 1/16 final
  • 1993-94: Campiones Copa
  • 1994-95: 1/16 final
  • 1995-96: 1/8 final
  • 1996-97: No classificat
  • 1997-98: 1/8 final
  • 1998-99: No classificat
  • 1999-2000: No classificat
  • 2000-01: No classificat
  • 2001-02: No classificat
  • 2002-03: No classificat
  • 2003-04: No classificat
  • 2004-05: No classificat
  • 2005-06: 1/4 final
  • 2006-07: No classificat
  • 2007-08: No classificat
  • 2008-09: Semifinalista
  • 2009-10: Semifinalista
  • 2010-11: Campiones Copa
  • 2011-12: Semifinalista
  • 2012-13: Campiones Copa
  • 2013-14: Campiones Copa
  • 2014-15: Semifinalista
  • 2015-16: Finalista
  • 2016-17: Campiones Copa
  • 2017-18: Campiones Copa
  • 2018-19: Semifinalista
  • 2019-20: Campiones Copa
  • 2020-21: Campiones Copa
  • 2021-22: Campiones Copa

Copa - Campionat de Copa

Supercopa d'Espanya (4 títols)[modifica]

Font: Hemeroteca de El Mundo Deportivo

  • 2020: Campiones Trofeu
  • 2022: Campiones Trofeu
  • 2023: Campiones Trofeu
  • 2024: Campiones Trofeu

Copa Catalunya (10 títols)[modifica]

La Copa Catalunya es disputa anualment des del 2005. Segueix el model de la competició masculina del mateix nom vigent des del 1984, amb successives eliminatòries i final a partit únic.

Font: Hemeroteca de El Mundo Deportivo

  • 2005: Finalista
  • 2006: Finalista
  • 2007: Finalista
  • 2008: Finalista
  • 2009: Campiones Trofeu
  • 2010: Campiones Trofeu
  • 2011: Campiones Trofeu
  • 2012: Campiones Trofeu
  • 2013: Finalista
  • 2014: Campiones Trofeu
  • 2015: Campiones Trofeu
  • 2016: Campiones Trofeu
  • 2017: Campiones Trofeu
  • 2018: Campiones Trofeu
  • 2019: Campiones Trofeu

Trofeu - Campionat de Copa Catalunya

Copa Generalitat (1 títol)[modifica]

Font: Hemeroteca FCBarcelona

  • 1985: Campiones

Trajectòria[modifica]

Temporada Lliga Copa de la Reina Supercopa d'Espanya Lliga de Campions Copa Catalunya Promoció Entrenador President
Divisió Posició J G E P GF GC Punts Pitxitxi
1988/1989 Lliga Nacional 16 7 6 3 29 24 20 Renúncia Ramon Carrión Josep Lluís Núñez
1989/1990 Lliga Nacional 22 9 4 9 48 40 22 Renúncia Ramon Carrión/Luis de la Pena
1990/1991 Lliga Nacional Fase prèvia G3 10 8 0 2 27 11 16 Subcampiones Luis de la Pena
Lliga Nacional Fase final 14 5 1 8 22 39 11
1991/1992 Lliga Nacional 14 9 1 4 38 16 19 Semifinals
1992/1993 Lliga Nacional 12 6 4 2 25 18 16 1/16
1993/1994 Lliga Nacional 18 13 2 3 47 18 41 Campiones
1994/1995 Lliga Nacional 18 5 5 8 27 38 20[47] 1/16
1995/1996 Lliga Nacional 16 5 1 10 24 34 16 1/8 Luis de la Pena/Jordi Castel
1996/1997 Divisió Honor Fase prèvia G3 26 20 1 5 103 28 61 No classificat Luis de la Pena
1997/1998 Divisió Honor Fase prèvia G3 25 20 3 2 137 25 63 Retirat a fase prèvia
1998/1999 Divisió Honor Fase prèvia G3 26 18 3 5 99 41 57 No classificat Salvador Casals
1999/2000 Divisió Honor Fase prèvia G3 24 13 2 9 76 49 41 No classificat
2000/2001 Divisió Honor Fase prèvia G3 26 17 3 6 97 40 54 1/8 Joan Gaspart
2001/2002 1ª Nac Grup 3 2ªdiv

Cau lligueta

26 23 3 0 123 26 72 No classificat No classificat 4–1 Amigos del Duero, 0–3 Leioa Salvador Casals/Natalia Astrain
2002/2003 1ª Nac Grup 3 2ªdiv

Cau lligueta

26 22 4 0 138 20 70 No classificat No classificat 13–0 Gijón,

1–2 Lagunak

Natalia Astrain
2003/2004 1ª Nac Grup 3 2ªdiv 1ª Guanya

lligueta

26 23 2 1 101 17 71 No classificat No classificat At Madrid 1-0, Rayco 6-1;

1-0 i 2-3Oiuartzun

Joan Laporta
2004/2005 Superlliga 26 8 5 13 42 59 29 Adriana Martín (22) No classificat No classificat
2005/2006 Superlliga 24 8 4 12 39 51 28 Patty Pérez (8) 1/4 No classificat Finalista
2006/2007 Superlliga 14ª descens 26 4 4 18 26 58 16 Marta Unzué (6) No classificat No classificat Finalista Xavi Llorens
2007/2008 1ª Nac Grup 3 2ªdiv 1ª Guanya

lligueta

26 2 2 2 128 17 68 No classificat No classificat Finalista 3–1 Pozuelo,

7–1 El Olivo

2008/2009 Superlliga 30 14 7 9 48 32 49 Mari Paz Vilas (13) Semifinals No classificat Finalista
2009/2010 Superlliga G2 2ª 12 8 2 2 26 7 26 Marta Cubí (11) o (13) 3r lloc No classificat Campiones
G1 5ª 14 5 2 7 16 22 17
2010/2011 Superlliga G2 2ª 14 10 1 3 40 13 31 Olga García (16) Campiones No classificat Campiones Sandro Rosell
G1 4ª 14 5 4 5 13 13 19
2011/2012 Primera divisió 34 31 1 2 119 19 94 Sonia Bermúdez (38) Semifinals No classificat Campiones
2012/2013 Primera divisió 30 24 4 2 91 13 76 Sonia Bermúdez (21) Campiones 1/16 Campiones
2013/2014 Primera divisió 30 25 4 1 82 11 79 Sonia Bermúdez (28) Campiones 1/4 Finalista Rosell i Bartomeu
2014/2015 Primera divisió 30 25 2 3 93 9 77 Sonia Bermúdez (22) Semifinals 1/8 Campiones Josep Mª Bartomeu
2015/2016 Primera divisió 30 24 5 1 98 12 77 Jennifer Hermoso (24) Subcampiones 1/4 Campiones
2016/2017 Primera divisió 30 24 3 3 98 13 75 Jennifer Hermoso (35) Campiones Semifinals Campiones
2017/2018 Primera divisió 30 24 4 2 98 12 76 Andressa Alves (12) Campiones 1/4 Campiones Fran Sánchez
2018/2019 Primera divisió 30 25 3 2 94 15 78 Alexia Putellas (16) Subcampiones Subcampiones Campiones Fran Sánchez/ Lluís Cortés
2019/2020 Primera divisió 21 19 2 0 86 6 59 Jennifer Hermoso (23) Campiones Campiones Semifinals Campiones Lluís Cortés
2020/2021 Primera divisió 34 33 0 1 167 15 99 Jennifer Hermoso (31) Campiones Campiones Josep Mª Bartomeu / Joan Laporta
2021/2022 Primera divisió 30 30 0 0 148 11 90 Asisat Oshoala (20) Campiones Campiones Subcampiones Subcampiones Jonatan Giráldez Joan Laporta
2022/2023 Primera divisió 30 28 1 1 118 10 85 Asisat Oshoala (21) Desqualificades Campiones Campiones
2023/2024 Primera divisió Campiones

Estadi[modifica]

Estadi Johan Cruyff des de l'exterior

L'equip va començar jugant els seus partits en camps de terra en camps annexos al Camp Nou. Posteriorment a la Ciutat Esportiva Joan Gamper, un complex esportiu inaugurat l'1 de juny del 2006. En els darrers anys, també es va competir en el Mini Estadi on es jugaven alguns partits de lliga i tota la Lliga de Campions. A partir de la temporada 2019-20, l'equip disputa tots els seus partits en el nou Estadi Johan Cruyff. El 6 de gener de 2021, per commemorar els 50 anys del primer partit de l'equip, es va jugar el derbi català contra el RCD Espanyol al Camp Nou.[48]

El Camp Nou va ser l'escenari del rècord mundial d'espectadors en un partit de futbol femení, amb 91.553 espectadors, el 30 de març del 2022, en un partit de Lliga de Campions del Barça contra el Madrid que va guanyar l'equip local per 5 a 2. Va ser el segon partit oficial de l'equip a l'estadi el primer amb presència del públic.[49][50] En el següent partit de semifinals de Lliga de Campions, el 22 d'abril es va tornar a batre el rècord contra el VfL Wolfsburg (femení) amb 91.648 espectadors.[42]

Dades del Club[modifica]

  • Temporades a Primera Categoria (Superlliga/Primera Nacional) (31): 1988 a 2001, 2004 a 2007 i 2008 a 2023
  • Temporades a Segona Categoria (Primera Nacional) (4): 2001-02, 2002-03, 2003-04 i 2007-08

Jugadores i cos tècnic[modifica]

Plantilla 2023-2024[modifica]

La plantilla i el cos tècnic del primer equip per a l'actual temporada són els següents:[51][52]

N. Pos. Nac. Jugador
1 POR País Valencià Sandra Paños 3a capitana3a
2 DEF País Basc Irene Paredes 5a capitana5a
4 DEF Aragó Mapi León
5 DEF Catalunya Jana Fernández
6 DAV Catalunya Clàudia Pina
7 DAV Aragó Salma Paralluelo
8 DEF Catalunya Marta Torrejón 2a capitana2a
9 MIG Illes Balears Mariona Caldentey
10 DAV Noruega Caroline Graham Hansen
11 DAV Catalunya Alèxia Putellas 1a capitana1a
12 MIG Illes Balears Patricia Guijarro 4a capitana4a
N. Pos. Nac. Jugador
13 POR Illes Balears Cata Coll
14 MIG Catalunya Aitana Bonmatí
15 DEF Anglaterra Lucy Bronze
16 DAV Suècia Fridolina Rolfö
19 DAV Catalunya Bruna Vilamala
20 DAV Nigèria Asisat Oshoala (fins a gener)
21 MIG Anglaterra Keira Walsh
22 DEF Catalunya Ona Batlle
23 DAV Noruega Ingrid Engen
24 MIG Països Baixos Esmee Brugts
25 POR Catalunya Gemma Font

FC Barcelona Femení B

N. Pos. Nac. Jugador
26 MIG Itàlia Giulia Dragoni
30 MIG Comunitat de Madrid Vicky López
32 DAV Comunitat de Madrid Ari Arias
N. Pos. Nac. Jugador
34 DEF Catalunya Martina Fernández
35 DEF Catalunya Judit Pujols
40 DEF Illes Balears Lucía Corrales

Cos tècnic 2023-2024[cal citació][modifica]

  • Entrenador: Jonatan Giráldez
  • Segon entrenador: Rafel Navarro
  • Tècnic auxiliar: Pere Romeu
  • Preparadora física: Berta Carles
  • Preparador físic: Jacob González
  • Entrenador de porteres: Oriol Casares
  • Analista: Toni Gordo
  • Fisioterapèuta: Judit València
  • Fisioterapèuta: Isabel Arbonés
  • Doctora: Eva Ferrer
  • Psicòleg esportiu: Marc Sellarès
  • Delegat: Gonzalo Rodríguez
  • Encarregat de material: Rubén Jiménez

Jugadores destacades[modifica]

Entrenadors[modifica]

Categoria principal: Entrenadors del Futbol Club Barcelona (femení)

Filial i futbol base[modifica]

Futbol Club Barcelona B[modifica]

La secció té un segon equip a la Segona Divisió. Tradicionalment s'ha situat esportivament a la categoria immediatament inferior a la del primer equip.

El futbol base del Futbol Club Barcelona és una part fonamental del club i per això compta amb una forta política d'inversió i d'esforç en joves jugadors per tal de perfilar-los i ensenyar-los l'estil del Barça a més de formar-los com a persones. Bona part d'aquest esforç econòmic i organitzatiu que fa el club es troba representat per les instal·lacions esportives de la Ciutat Esportiva Joan Gamper i la seva residència per a esportistes de la Masia, situades al municipi veí de Barcelona de Sant Joan Despí.

  • Equips femenins (7 equips): Femení B, Femení C, Juvenil, Infantil C, Infantil D, Aleví E i Aleví F. Aquests quatre últims juguen en categories de futbol base mixtes.[53]

Palmarès[modifica]

Títols estatals (21+4)[modifica]

  • Lliga (8): 2011-12, 2012-13, 2013-14, 2014-15, 2019-20, 2020-21, 2021-22, 2022-23
    • Subcampiones Lliga (6): 1991-92, 1993-94, 2015-16, 2016-17, 2017-18 i 2018-19
  • Copa de la Reina (9): 1994, 2011, 2013, 2014, 2017, 2018, 2020, 2021 i 2022
    • Subcampiones Copa de la Reina (2): 1991 i 2016
  • Supercopa (4): 2020, 2022, 2023, 2024

Títols internacionals (2)[modifica]

Títols nacionals (11)[modifica]

Altres dades d'interès[modifica]

  • Temporades a 1a: 31
  • Millor posició a la lliga: 1r (8 vegades)
  • Pitjor posició a la lliga: 14è (Temporada 2006-07)
  • Victòries seguides a la lliga: 62 partits[54]
  • Jugadora amb més partits: Melanie Serrano, 514 partits (en vigència)
  • Portera amb més partits: Sandra Paños, 222 partits (en vigència)
  • Jugadora amb més partits a 1a divisió: Melanie Serrano, 400 partits (en vigència)[55]
  • Jugadora amb més partits a la Champions League: Alexia Putellas, 60 partits (en vigència)
  • Rècord d'espectadors: 91.648 (22 d'abril del 2022, Camp Nou. Rècord mundial d'assistència en futbol femení)[42]
  • Fitxatge més car: Keira Walsh (400.000 €)[56]

Reconeixements[modifica]

la imatge de la cinta encara no està present Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya
«Va rebre la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya per la contribució de les esportistes i el club al creixement, el reconeixement i la professionalització del futbol femení i la generació d'igualtat d'oportunitats que la secció comporta, generant "referents per a infants i joves en aquest àmbit", transformant la "percepció social respecte del paper de les dones en el món del futbol" i ajudant a construir una "societat més justa i igualitària en drets i oportunitats".»
— 25 juliol 2023[57]

Galeria d'imatges[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Quantes Champions té el Barça femení i quantes finals ha jugat. Les blaugranes s'han convertit en un dels millors equips del futbol femení». monesport.cat, 27-04-2023. [Consulta: 9 juny 2023].
  2. «How FC Barcelona Femení became the best team in Europe» (en anglès). DW, 13-05-2022. [Consulta: 20 agost 2023].
  3. «Barcelona Femeni’s rise to become the world’s most dominant club - Sports Illustrated» (en anglès). Sports Illustrated, 20-05-2022.
  4. esport3. «El Barça afegeix Irene Paredes al repòquer de capitanes», 18-08-2022.
  5. «Barcelona-CSKA, un partido de homenaje al socio, y la novedad de un encuentro entre féminas, notas culminantes de la campaña benéfica de Radio Nacional» (en castellà). La Vanguardia, 25-12-1970. [Consulta: 1r desembre 2022].
  6. Tomás Berenguer, Manuel. Barça femení. Història des dels orígens fins al triplet. Base, Desembre 2021, p. 41-57. ISBN 978-84-19007-00-1. 
  7. Fcbarcelona.com, febrer de 2007 Arxivat 2011-08-15 a Wayback Machine. (castellà)
  8. «El Barça Femení va guanyar el primer títol oficial de la seva història fa 35 anys». FCBarcelona.cat, 28-06-2020. [Consulta: 28 juny 2020].
  9. El Mundo Deportivo, 21 de desembre de 1996 (castellà)
  10. Tomás Belenguer, Manuel. Barça femení. Història des dels orígens fins al triplet. Barcelona: Base, Desembre 2021, p. 110-111. ISBN 978-84-19007-00-1. 
  11. El Mundo Deportivo, 29 de juny de 2004 (castellà)
  12. 20minutos, 14 de febrer de 2005 (castellà)
  13. El Mundo Deportivo, 7 de maig de 2007 (castellà)
  14. Arroyo, Natàlia. «“I després de moltes derrotes, arriba un any que les pots guanyar”». Ara.cat, 13-12-2019. [Consulta: 6 juny 2023].
  15. Real Federación Española de Fútbol, 19 de juny de 2011 Arxivat 2011-12-27 a Wayback Machine. (castellà)
  16. Marca, 19 de juny de 2011 (castellà)
  17. fcbarcelona.cat, 19 de juny de 2011 Arxivat 2011-06-24 a Wayback Machine.
  18. Esport3.cat, 27 de maig de 2012
  19. Lajornada.cat, 27 de maig de 2012 Arxivat 2014-04-14 a Wayback Machine.
  20. Marca, 27 de maig de 2012 (castellà)
  21. La Vanguardia, 5 de maig del 2013 (castellà)
  22. Mundo Deportivo, 5 de maig del 2013 (castellà)
  23. Esport3.cat, 5 de maig del 2013
  24. La Vanguardia, 16 de juny del 2013 (castellà)
  25. Mundo Deportivo, 16 de juny del 2013 (castellà)
  26. fcbarcelona.cat, 13 d'abril de 2014
  27. Marca, 13 d'abril de 2014 (castellà)
  28. Marca, 18 d'abril de 2015 (castellà)
  29. Sport, 18 d'abril de 2015 (castellà)
  30. Arroyo, Natàlia. «Xavi Llorens deixa el femení: "Era el moment idoni per marxar"». Ara.cat, 09-05-2017. [Consulta: 6 juny 2023].
  31. «Fran Sánchez: "Vull que el futbol femení continuï creixent"». El Nacional, 29-06-2017. [Consulta: 6 juny 2023].
  32. «El Barça femení, campió d'Europa per la porta gran». NacióDigital. [Consulta: 6 juny 2023].
  33. «El Triplet ja és nostre!». [Consulta: 6 juny 2023].
  34. FTUB/RTC. «El Barça Femení aconsegueix el triplet». Empordà, 31-05-2021. [Consulta: 2 abril 2024].
  35. «Lluís Cortés deixa de ser entrenador del Barça | betevé», 27-06-2021. [Consulta: 6 juny 2023].
  36. «Jonatan Giráldez, nou entrenador del Barça | betevé», 02-07-2021. [Consulta: 6 juny 2023].
  37. «FC Barcelona Femení - Juventus FC: Gran golejada en un Gamper històric (6-0)». [Consulta: 6 juny 2023].
  38. «El Barça femení, campió de Lliga amb una maneta contra el Madrid», 13-03-2022. [Consulta: 5 abril 2022].
  39. 39,0 39,1 «Notícies del Barça Femení | Canal Oficial FC Barcelona». [Consulta: 6 juny 2023].
  40. López, Marcos. «El Barça-Madrid femenino, récord mundial de asistencia con 91.553 aficionados» (en castellà), 30-03-2022. [Consulta: 5 abril 2022].
  41. «¡Agotadas las entradas disponibles para el Barça-Wolfsburgo femenino!» (en castellà), 05-04-2022. [Consulta: 5 abril 2022].
  42. 42,0 42,1 42,2 «El Camp Nou ho torna a fer i bat un nou rècord mundial d’assistència amb 91.648 assistents!». FCBarcelona.cat, 22-04-2022. [Consulta: 22 abril 2022].
  43. «El FC Barcelona tanca la temporada 2021/22 amb 16 títols», 26-06-2022. [Consulta: 5 juliol 2022].
  44. «La segona Champions en plena era del Barça a Europa». [Consulta: 4 juny 2023].
  45. Catalunya, Parlament de. «El Parlament distingeix amb la Medalla d'Honor les jugadores de la secció de futbol femení del FC Barcelona».
  46. «Pinchazo del Barça en el Johan anecdótico pero histórico» (en castellà), 14-02-2024. [Consulta: 16 febrer 2024].
  47. «Superliga Femenina 1994-95» (en castellà). http://arquero-arba.futbolme.net/.+[Consulta: 13 març 2022].
  48. «Barça Femení – Espanyol: Golejada històrica al Camp Nou (5-0)». FCBarcelona.cat, 06-01-2021. [Consulta: 25 gener 2021].
  49. «El Camp Nou, rècord del món a un partit de futbol femení». [Consulta: 30 març 2022].
  50. «El públic també fa història i el Camp Nou bat el rècord mundial absolut d’assistència del futbol femení amb 91.553 espectadors». FCBarcelona.cat, 30-03-2022. [Consulta: 30 març 2022].
  51. «Jugadores | FC Barcelona». FCBarcelona.cat. [Consulta: 7 setembre 2023].
  52. «Definits els dorsals de la temporada 2023/24». FCBarcelona.cat, 07-09-2023. [Consulta: 7 setembre 2023].
  53. «L’aposta pel planter segueix creixent amb dos equips més». FCBaecelona.cat, 28-07-2022. [Consulta: 28 juliol 2022].
  54. «Sevilla FC - FC Barcelona: S’escapa la segona Lliga perfecta (1-1)» (en català). F.C.Barcelona, 10-05-2023. [Consulta: 10 maig 2023].
  55. «València - Barça: Les campiones no es cansen de guanyar (0-2)». [Consulta: 16 abril 2022].
  56. «El Barça fa el fitxatge més car de la història del futbol femení: qui és Keira Walsh» (en català). RAC1. [Consulta: 1r febrer 2023].
  57. «El Parlament atorga la Medalla d'Honor a l'equip femení del Futbol Club Barcelona». Parlament de Catalunya, 25-07-2023. [Consulta: 28 juliol 2023].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Futbol Club Barcelona