Vés al contingut

FN3K (Fructosamina-3-quinasa)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de gen FN3K (Fructosamina-3-quinasa)
Identificadors
ÀliesFN3K (HUGO), fructosamine 3 kinase
Identif. externsOMIM: 608425   MGI: 1926834   HomoloGene: 23336   GeneCards: FN3K   OMA: FN3K - orthologs
Wikidata
Veure/Editar gen humàVeure/Editar gen del ratolí

La fructosamina-3-quinasa o fructosamina-3-cinasa (FN3K)[5] és un enzim present en nombrosos organismes, especialment en vertebrats, així com en determinades plantes i bacteris, fet que suggereix una funció conservada evolutivament.[6] La seva funció principal és mitigar i revertir l'excés de glicació proteica mitjançant la fosforilació i desestabilització de les fructosamines, que són els productes inicials d'aquesta reacció.[7]

L'acció de la FN3K evita la formació irreversible de productes finals d’una glicació avançada (AGE, de l'anglès advanced glycation end-products),[7] els quals estan estretament relacionats amb patologies cròniques, entre les quals destaquen malalties cardiovasculars, diabetis, hipertensió i processos d'envelliment.[8]

Estructura molecular

[modifica]
Estructura cristal·logràfica de la FN3K extreta del Protein Data Bank (PDB ID: 9CXM). Veiem que es tracta d’un dímer amb dos monòmers, cadascun representat amb un color diferent. A la interfície del dímer es situen el lloc d’unió a l’ATP i els residus catalítics encarregats de catalitzar la fosforilació de les fructosamines.

L’enzim fructosamina-3-cinasa és una proteïna globular citosòlica,[9] és a dir, presenta una estructura tridimensional arrodonida i compacta, amb la cadena d’aminoàcids està plegada sobre si mateixa. En les proteïnes globulars, els aminoàcids hidrofílics estan situats cap al medi aquós i els hidrofòbics es queden en la part interior de la molècula evitant el contacte amb l’aigua. L’estructura globular és molt comuna en els enzims perquè facilita que el centre actiu (lloc d’unió entre l’enzim i el substrat) quedi protegit, però sigui accessible al substrat permetent reaccions ràpides i eficients. El pes molecular de l’enzim és de 35 kDa aproximadament i aquest està format únicament per una cadena polipeptídica composta per 309 aminoàcids.[10] En tractar-se d’una quinasa, el seu plegament proteic és el característic d’aquest tipus de proteïnes, amb dos dominis estructurals principals separats per una regió flexible:

  • Domini N-terminal: Zona de mida reduïda formada per làmines beta antiparal·leles. Conté el motiu VAIK, característic de les quinases, i és responsable de la unió a l’ATP i dels ions Mg²⁺ (necessaris per estabilitzar el fosfat de l'ATP durant la reacció). Aquest domini s’encarrega de col·locar l’ATP al centre actiu adequadament.[11]
  • Domini C-terminal: Aquest domini és de grandària major i hi predomina l'hèlix alfa. Conté els motius HRD i DFG, que formen el nucli catalític típic de les quinases. En aquest domini està situat el centre actiu, on es du a terme la transferència del grup fosfat de l'ATP al substrat de fructosamines proteiques.[11]
  • Separant ambdós dominis hi ha una regió flexible que permet dur a terme els ajustos conformacionals necessaris perquè durant la catàlisi es pugui tancar la cavitat catalítica.[11]

El centre actiu de la FN3K està format principalment pels residus Asp217 i Asp234, imprescindibles per a la catàlisi i per a la coordinació del Mg²⁺. Aquests, juntament amb el Trp219, His288 i His291[11] modelen la cavitat i ajuden a posicionar correctament el substrat durant la catàlisi. A més, la FN3K conté diverses cisteïnes que tot i que no formen part de la catàlisi directa, són sensibles a l'estat redox i per tant poden modular l'activitat de l'enzim mitjançant la formació o ruptura de ponts disulfur. Per aquesta raó, quan el medi cel·lular està més oxidat, les cisteïnes formen ponts disulfur, canviant la conformació de la proteïna i reduint la seva activitat. En canvi, si el medi està reduït els ponts disulfur es trenquen fent que l’enzim recuperi la seva activitat habitual.[12]

Tot i que estructuralment la FN3K mostra moltes semblances amb altres proteïnes quinasa metabòliques, aquesta presenta algunes característiques pròpies. A diferència de la majoria de les quinases de senyalització (PKA, PKC, MAPK…) la FN3K no fosforila proteïnes per dur a terme regulació cel·lular, sinó que actua com una quinasa metabòlica que s’encarrega de reparar proteïnes modificades per glicació. El fet que la FN3K tingui cisteïnes li confereix un comportament atípic dins la família enzimàtica, i això li permet reconèixer específicament les fructosamines unides a proteïnes i catalitzar la seva fosforilació mantenint la funcionalitat proteica sense afectar altres substrats i protegint la cèl·lula de l’estrès oxidatiu.[13]

Recentment, en diverses anàlisis cristal·logràfiques s’han observat diferències estructurals entre la FN3K humana (HsFN3K) i la vegetal (AtFN3K). La HsFN3k està en forma de monòmer actiu en condicions fisiològiques, tot i que pot formar dímers reversibles mitjançant ponts disulfur en condicions oxidants, un mecanisme que modula parcialment la seva activitat. En canvi l’AtFN3K es troba en forma de dímer inactiu. Això passa perquè molècules de l’enzim intercanvien fragments de les seves cadenes β ("strand-exchange dimer"), impedint el funcionament correcte del centre actiu.

També s’ha observat que l’AtFN3K té un motiu estructural en forma de β-hairpin inexistent en la proteïna humana, aquest motiu no participa directament en la catàlisi; tot i això, apunta cap a la cavitat d’unió del substrat. Una altra diferència entre les dues FN3K homòlogues és que la FN3K humana presenta una extensió estructural entre els residus 116–138, absent en la AtFN3K, aquesta extensió forma una hèlix α3 prolongada i un bucle flexible entre les hèlixs α3 i α4. Es pensa que aquesta regió podria contribuir a l’estabilitat estructural de l’enzim o a la regulació de la seva activitat, tot i que la seva funció exacta encara no s’ha determinat.[11]

Localització en el genoma

[modifica]

El gen FN3K (Fructosamina-3-quinasa) es localitza al locus 17q25.3 del cromosoma 17 humà i comprèn aproximadament 34 kb de regió genòmica, incloent-hi també el seu homòleg FN3K-RP (fructosamina-3-quinasa Related Protein). Està organitzat en sis exons i codifica una proteïna d'uns 34kDa, àmpliament expressada en tots els teixits humans, amb una abundància especialment elevada en òrgans susceptibles a complicacions metabòliques i cardiovasculars, com el cor, els ronyons i el sistema vascular. Aquesta expressió constitueix un patró conservat en diversos mamífers indicant una funció biològicament rellevant i altament conservada evolutivament,[14][15] ja que els homòlegs de la FN3K estan presents en tots els taxons, el que suggereix que la deglicació és un mecanisme ancestral de reparació de proteïnes. Les eucariotes simples i les procariotes només contenen una sola còpia del gen FN3K, mentre que les eucariotes complexes, incloent-hi els mamífers en codifiquen dues.[11]

Diversos polimorfismes genètics han estat identificats dins la regió del gen FN3K. Els estudis genètics basats en centenars de SNPs han detectat variants independents que difereixen entre poblacions: 18 SNPs en població caucàsica no hispana i 54 en població afroamericana. Entre els polimorfismes funcionals més destacats hi ha variants localitzades a la regió promotora i a l'exó 6, com c.900C>G (rs1056534), associada amb menor concentració d'HbA1c i una aparició més tardana de diabetis tipus 2.[16][17] Altres mutacions puntuals inclouen c.559C>T (p.R187X) i c.716A>G (p.Y239C), que afecten residus proteics crítics i podrien tenir impacte funcional. També s'han descrit variants sinònimes i intronques (p. ex., c.187A>C, IVS2+26A>G) que, tot i no alterar la seqüència d'aminoàcids, podrien influir en la regulació transcripcional o en l'estabilitat del transcrit.[18][19]

Pel que fa a la regulació del gen, FN3K sembla modelable tant per mecanismes ambientals com epigenètics. L'exposició crònica al fum del tabac redueix la seva expressió pulmonar, possiblement mitjançant repressió transcripcional o una major degradació proteica, i l'estrès oxidatiu induït del fum pot afectar directament l'activitat enzimàtica. Addicionalment, tractaments farmacològics com la metformina poden incrementar els nivells sèrics de FN3K, suggerint una regulació adaptativa en resposta a canvis metabòlics i oxidatius.[20]

En conjunt, aquestes dades indiquen que el gen FN3K, localitzat a 17q25.3, presenta una variabilitat genètica moderada amb polimorfismes funcionals i una regulació complexa, influenciada per factors genètics, epigenètics i ambientals. Aquesta combinació de variabilitat genètica i modulació reguladora podria tenir implicacions importants en la susceptibilitat individual a la glicació proteica i a les complicacions metabòliques i cardiovasculars associades.[21][22]

Bases històriques de la glicació proteica

[modifica]

El procés de glicació no enzimàtica -conegut posteriorment com a reacció de Maillard- va ser descrit per primera vegada pel químic francès Louis Camille Maillard a principis del segle XX, quan va observar que en escalfar aminoàcids en presència de sucres reductors es generava un color daurat característic.[23] Aquest experiment el va dur a terme mentre investigava la biosíntesi de les proteïnes. L'any 1951 es va publicar el primer article sobre la reacció de Maillard. Aquest relacionava les reaccions entre els sucres i els compostos nitrogenats amb problemes alimentaris. Dos anys després, en el 1953, John E. Hodge va publicar un altre article on es postulaven els mecanismes i sistemes de la reacció. Aquest article va ser la base de posteriors estudis i el seu esquema es continua utilitzant àmpliament avui dia per descriure la reacció de Maillard.[24] Inicialment, la glicació es va estudiar en l'àmbit de la química dels aliments, però posteriorment, es va observar la seva importància biològica en processos d'envelliment, diabetis i d'altres malalties com el càncer i la neurodegeneració.[23]

Reacció de deglicació i paper de l'enzim FN3K

[modifica]

La fructosamina-3-quinasa intervé en la deglicació enzimàtica de les fructosamines. Aquests compostos s'han format prèviament per glicació, també coneguda com a reacció de Maillard, una reacció no enzimàtica entre glúcids reductors com la glucosa, la fructosa o la ribosa i grups amino lliures (-NH2), principalment residus de lisina que es troben presents en proteïnes, lípids o àcids nucleics. Aquest conjunt de reaccions poden donar lloc a la formació d'AGEs.[8] Aquest procés consta de diverses fases:

Esquema del procés de glicació proteica no enzimàtica que mostra el paper reparador de l’enzim FN3K. Quan la glucosa reacciona amb els residus de lisina es forma una base de Schiff, que mitjançant els reordenaments d’Amadori es converteix en una fructosamina. Si la FN3K fosforila la fructosamina utilitzant ATP, aquesta s’elimina i la proteïna torna a ser funcional. Però si la fructosamina no pot ser reparada per la FN3K, aquesta pot evolucionar cap als productes finals de glicació avançada (AGEs), produint dany cel·lular i estrès oxidatiu.
  1. Formació de bases de Schiff: són productes inestables generats per una reacció de condensació entre el carbonil electrofílic d'un sucre reductor i un grup amino lliure, habitualment de lisina (Lys) o arginina (Arg). Aquest procés es desencadena per la tendència dels nucleòfils, espècies químiques amb un parell d'electrons lliures, en el cas de la lisina el grup amino (-NH2) i en el cas de l'arginina el grup radical de la guanidina, a compartir electrons amb molècules amb un dèficit d’aquests, en aquest cas el grup carbonil del glícid, en què el carboni presenta certa càrrega positiva i, per tant, és electrofílic.[25] S'uneixen el sucre amb el grup amino a través d'un enllaç imina, un enllaç covalent que comporta l’alliberament d’una molècula d'aigua i és per això que aquesta base de Schiff és inestable. Si el sucre és una aldosa, el que farà serà ciclar-se en una aldosilamina N-substituïda.[26] Aquesta reacció és ràpida i reversible.
  2. Reordenament d'Amadori: aquest procés dona lloc a una reorganització química de la base de Schiff, que es transforma en el producte d’Amadori, la fructosamina o ketoamina estable.[23] Aquest reordenament dona lloc a estructures més estables que necessitaran la FN3K per no acumular-se.
  3. Formació dels AGE: tant les bases de Schiff com els productes d’Amadori formen part de reaccions reversibles. Però ambdós poden reaccionar amb pèptids o proteïnes formant entrecreuaments proteics a partir d’oxidacions, deshidratacions o polimeritzacions generant així els AGE.[8] Els AGE, també coneguts com a glicotoxines, són el producte de la reacció no enzimàtica entre els sucres reductors i grups amino lliures, coneguda com a reacció de Maillard o glicació, i succeeixen una sèrie de reaccions complexes abans de la seva formació.[27] S’han identificat més de 20 tipus d’AGE en sang humana, teixits i aliments i els podem classificar en fluorescents i no fluorescents. Alguns dels més importants són: carboximetil-lisina (CML), carboxietil-lisina (CEL), pirralina, pentosidina i metilglioxa-lisina dímer. El que tenen en comú aquests AGE anomenats darrerament és la presència d’un residu de lisina. Com aquests són tan estables, s’acumulen a l’organisme amb el temps i acabaran causant el desenvolupament de múltiples malalties.[8]

Per tal de contrarestar els efectes de la glicació, els organismes han desenvolupat mecanismes de deglicació, que inclouen l’enzim de reparació de proteïnes que reverteix la seva glicació. A diferència dels AGE, que ja són irreversibles, les fructosamines, en ser reversibles, poden ser modificades per la fructosamina 3-quinasa (FN3K).[28] La glicació que comporta la formació dels AGE fa que aquestes molècules siguin químicament més estables i per tant més reactives, ja que són productes molt reductors amb la capacitat de transferir electrons. Per una banda, aquesta reactivitat la farà reaccionar amb proteïnes de la matriu extracel·lular com l'elastina o el col·làgen. Això podria estar implicat en l’envelliment o la pèrdua de contracció muscular. Per altra banda, el caràcter reductor també fa possible la formació d'espècies reactives d'oxigen, com el radical superòxid.[29]

Metabolisme i rutes implicades

[modifica]

Als moments finals de la reacció de Maillard es duen a terme una sèrie de modificacions i reaccions que donaran lloc a productes resultat d’una glicació avançada, que seran els AGE. Tot i això, cal tenir en compte que la capacitat de reaccionar dels sucres amb el grup amino o la guanidina dels aminoàcids de la lisina i arginina dependrà de la disposició d’aquests sucres en l’espai. En cas que aquests es trobin de forma ciclada, a causa de la presència d’un enllaç hemiacetal, disminuirà la reactivitat del grup carbonil del sucre i, com a conseqüència d’això, la reacció de glicació es veurà obstaculitzada. En cas contrari, aquest procés es veurà afavorit.[30]

Esquema del mecanisme bioquímic de la FN3K en la glicació i deglicació proteica. La glicació proteica ocorre quan una molècula de glucosa reacciona amb el grup amino d’un residu de lisina d’una proteïna, creant fructosamines que alteren la seva funcionalitat. L’enzim FN3K fosforila aquestes fructosamines en el carboni 3 utilitzant ATP, afavorint la separació de la glucosa i permetent que la proteïna recupere el seu estat funcional.

Per evitar que els productes d'Amadori evolucionin cap als AGE, estructures molt estables, la formació dels quals és irreversible, és necessari que hi intervinguin certs enzims per impedir-ho i que, per tant, afavoreixin la reacció de deglicació, que requereix enzims, a diferència de la glicació que és una reacció no enzimàtica. Coneixem tres vies diferents per portar a terme aquest procés. En una d’aquestes hi participa la proteïna FN3K que s’encarrega de fosforilar el carboni 3 de la fructosamina, és a dir, del producte d’Amadori. Com a resultat d’aquesta fosforilació s’obté una molècula intermèdia molt inestable, ja que la incorporació del grup fosfat desestabilitza l'enllaç entre el sucre i l'aminoàcid, que es trenca de manera espontània sense necessitat d'aportar energia.[31]

Esquema que representa el funcionament de la FN3K en funció de la quantitat de glucosa intracel·lular. Quan la glucosa es troba en quantitats elevades, s’incrementa la formació de fructosamines i també la necessitat d’activitat de la FN3K per reparar-les mitjançant la fosforilació (utilitzant ATP). Quan els nivells de glucosa són baixos, la quantitat de fructosamines que es generen disminueix, per tant, l’activitat de l’enzim també. En conseqüència, l’enzim FN3K contribueix a mantenir l'homeòstasi energètica i a prevenir l’estrès oxidatiu. A diferència de l’esquema cíclic anterior, aquest inclou la influència de les condicions fisiològiques/metabòliques en l’activitat de l’enzim.

Per entendre de forma més precisa l’activitat d’aquest substrat s’han portat a terme diferents estudis que ens permeten entendre en l'àmbit estructural la reacció que aquest enzim catalitza. Perquè el substrat es pugui unir de manera efectiva a l’enzim pel centre actiu, els aminoàcids glicats han de trobar-se a la superfície proteica, en el cas que la fructosamina es trobés a l’interior de la proteïna i no quedés exposada a la superfície, l’enzim difícilment podria fer la seva funció a causa que no podria acomodar en el seu centre actiu la unió fructosa-amino. El nitrogen que participa en aquest enllaç (N1), nitrogen de la lisina, pot tenir unides cadenes llargues com a residu o grups voluminosos, ja que això no dificulta la unió de la FN3K. Si això no fos així l’enzim només podria actuar sobre proteïnes amb cadenes molt curtes i aïllades.[32] La FN3K és específica per l’aducte 1-desoxi-1-amino fructosa. La primera part d’aquesta nomenclatura fa referència a la glicació, prèvia a l’acció de la Fructosamina-3 fosfat, ja que aquesta comporta la pèrdua de l’oxígen del carboni 1 per part del sucre que s’uneix a la proteïna que s’està glicant, perquè d’aquesta forma s’hi pot adherir el C1 al grup amino de la proteïna.[33]

Certs estudis realitzats a partir d’una versió truncada d’aquesta proteïna (carent d’un bucle intern) han permès observar que aquesta actua formant dímers mitjançant ponts disulfur, cosa que augmenta la seva activitat catalítica i això condueix al fet que l’entorn oxidatiu o reductor en què es troba aquest enzim tindrà una repercussió en la seva activitat.[34] Aquesta fosforilació es dona per la unió d’un ATP al centre actiu de la proteïna, que serà el donador del fosfat i que, per tant, es convertirà en un ADP.[32]

Representació gràfica de com varia el dany proteic per glicació en funció dels nivells de glucosa en sang. Si l’enzim FN3K actua quan hi ha hiperglucèmia (línia verda), l’acumulació de fructosamines es redueix i es preserva l’homeòstasi metabòlica. En canvi, si la FN3K no intervé (línia roja), les fructosamines s’acumulen progressivament generant AGEs.

En conclusió, la deglicació mediada per la FN3K contribueix a l'homeostasi cel·lular, és a dir, a l’equilibri i regulació interna de la cèl.lula, a causa de que impedeix la formació dels AGE, tòxics per l’organisme degut al seu caràcter oxidatiu i per tant reactiu que acaba resultant en estrés oxidatiu per la cèl.lula. A més a més, s’encarrega de regular la glucèmia, és a dir, el nivell de glucosa en sang. Això és així perquè la hiperglucèmia té lloc en el moment en què els sucres s’afegeixen a proteïnes perjudicant la seva funció arribant a formar productes de glicació avançada que serien els AGE. De manera que aquest enzim, ntervenint en la deglicació de les proteïnes impedeix la formació d’aquest cossos tòxics i en conseqüència, s’impedeix l’obstaculització de les vies metabòliques de la glucosa, degut a que aquesta es pot trobar de forma lliure gràcies a la deglicació i per altra banda també es protegeixen aquelles proteïnes que s’encarreguen de regular la glucèmia de patir una glicació avançada.[35]


Malalties associades

[modifica]

Els productes finals de glicació avançada (AGE) representen la fase irreversible del procés de glicació i s’acumulen progressivament en els teixits. En els darrers anys,[Quan?] nombrosos estudis han demostrat que els AGE participen en processos patològics relacionats amb la diabetis, les malalties cardiovasculars, la hipertensió, la inflamació crònica, alguns tipus de càncer i trastorns neurològics. Tot això s'associa a estrès oxidatiu i senescència cel·lular.[8] Aquests efectes s’associen a l’acumulació d’AGE i al seu reconeixement per part de receptors específics (com RAGE) que activen cascades inflamatòries.

Per quantificar la presència d’AGE, aquests es mesuren mitjançant diverses tècniques analítiques com la cromatografia líquida (HPLC), l’espectrometria de masses (MS/MS), la cromatografia de gasos (GC) o mitjançant la tècnica ELISA.[8]

En aquest context, la FN3K té un paper protector essencial, ja que l’enzim actua sobre les fructosamines -els productes d’Amadori reversibles i encara no modificats irreversiblement- evitant la seva progressió cap als AGE. Per tant, l’activitat d’aquest enzim s’encarrega de limitar el dany oxidatiu, protegir la funcionalitat proteica i reduir les complicacions metabòliques que es poden donar a causa d’un excés de glicació.[8]

Importància biomèdica de la FN3K

[modifica]

Diversos estudis han relacionat l'activitat de la FN3K amb els marcadors clínics de control glucèmic, especialment amb l'hemoglobina glicosilada (HbA1c) i la fructosamina. S'ha descrit una «bretxa de glicació» entre aquests marcadors, atribuïda a diferències individuals en la capacitat de deglicació. En pacients amb diabetis, una activitat elevada de la FN3K s'associa amb una reducció dels nivells d'AGE, així com amb menor concentració de PAI-1 (marcador protrombòtic) i una ràtio leptina/adiponectina més baixa, indicatiu d'un perfil metabòlic i inflamatori més favorable.

D'altra banda, models animals amb deleció del gen FN3K mostren un augment de la glicació proteica, fet que reforça el paper protector d'aquest enzim. A nivell molecular, estudis recents indiquen que la FN3K participa en la regulació del metabolisme oxidatiu i lipídic, i que la seva activitat està modulada pel balanç redox NAD⁺/NADH, cosa que suggereix un paper com a sensor metabòlic en el manteniment de l'homeòstasi cel·lular.

En conjunt, aquestes evidències situen la FN3K com una molècula d'alt interès biomèdic, tant com a potencial marcador pronòstic del risc de complicacions diabètiques com a possible diana terapèutica per al desenvolupament d'estratègies dirigides a reduir el dany oxidatiu i la glicació proteica.[36][37][33]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 GRCh38: Ensembl release 89: ENSG00000167363 - Ensembl, May 2017
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 GRCm38: Ensembl release 89: ENSMUSG00000025175 – Ensembl, May 2017
  3. ↑ «Human PubMed Reference:». National Center for Biotechnology Information, U.S. National Library of Medicine.
  4. ↑ «Mouse PubMed Reference:». National Center for Biotechnology Information, U.S. National Library of Medicine.
  5. ↑ «Cercaterm - kinase». TERMCAT. [Consulta: 15 novembre 2025].
  6. ↑ Shrestha, Safal; Taujale, Rahil; Katiyar, Samiksha; Kannan, Natarajan «Multi-omics reveals new links between Fructosamine-3-Kinase (FN3K) and core metabolic pathways». npj Systems biology and applications, 2024. DOI: https://doi.org/10.1038/s41540-024-00390-0.
  7. ↑ 7,0 7,1 Ogidigo, Joyce; Kumari, Reena; R Sanghvi, Viraj. «FN3K: the (un)sweetest kinase» p. 372-373. Trends in biochemical sciences, 2025. DOI: 10.1016/j.tibs.2025.03.009.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 Perrone, Anna «Oxidative medicine and cellular longevity». Advanced Glycation End Products (AGEs): Biochemistry, Signaling, Analytical Methods, and Epigenetic Effects, 2020. DOI: 10.1155/2020/3818196.
  9. ↑ «UniProt» (en anglès). [Consulta: 15 novembre 2025].
  10. ↑ Delpierre, G; Rider, M H; Collard, F; Stroobant, V; Vanstapel, F «Identification, cloning, and heterologous expression of a mammalian fructosamine-3-kinase.» (en anglès). Diabetes, 49, 10, 01-10-2000, pàg. 1627–1634. DOI: 10.2337/diabetes.49.10.1627. ISSN: 0012-1797.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 Lokhandwala, Jameela; Matlack, Jenet K.; Smalley, Tracess B.; Miner, Robert E.; Tran, Timothy H. «Structural basis for FN3K-mediated protein deglycation» (en english). Structure, 32, 10, 03-10-2024, pàg. 1711–1724.e5. DOI: 10.1016/j.str.2024.07.018. ISSN: 0969-2126. PMID: 39173621.
  12. ↑ Shrestha, Safal; Katiyar, Samiksha; Sanz-Rodriguez, Carlos E.; Kemppinen, Nolan R.; Kim, Hyun W. «A redox-active switch in fructosamine-3-kinases expands the regulatory repertoire of the protein kinase superfamily». Science Signaling, 13, 639, 07-07-2020, pàg. eaax6313. DOI: 10.1126/scisignal.aax6313. ISSN: 1937-9145. PMC: 8455029. PMID: 32636308.
  13. ↑ Szwergold, Benjamin S.; Howell, Scott; Beisswenger, Paul J. «Human Fructosamine-3-Kinase» (en anglès). Diabetes, 50, 9, 01-09-2001, pàg. 2139–2147. DOI: 10.2337/diabetes.50.9.2139. ISSN: 0012-1797.
  14. ↑ Sanghvi, Viraj R.; Leibold, Josef; Mina, Marco; Mohan, Prathibha; Berishaj, Marjan «The Oncogenic Action of NRF2 Depends on De-glycation by Fructosamine-3-Kinase». Cell, 178, 4, 08-08-2019, pàg. 807–819.e21. DOI: 10.1016/j.cell.2019.07.031. ISSN: 1097-4172. PMC: 6693658. PMID: 31398338.
  15. ↑ Delplanque, Jérôme; Delpierre, Ghislain; Opperdoes, Fred R.; Van Schaftingen, Emile «Tissue distribution and evolution of fructosamine 3-kinase and fructosamine 3-kinase-related protein». The Journal of Biological Chemistry, 279, 45, 05-11-2004, pàg. 46606–46613. DOI: 10.1074/jbc.M407678200. ISSN: 0021-9258. PMID: 15331600.
  16. ↑ Mosca, Lorena; Penco, Silvana; Patrosso, Maria C.; Marocchi, Alessandro; Lapolla, Annunziata «Genetic variability of the fructosamine 3-kinase gene in diabetic patients». Clinical Chemistry and Laboratory Medicine, 49, 5, 5-2011, pàg. 803–808. DOI: 10.1515/CCLM.2011.133. ISSN: 1437-4331. PMID: 21288167.
  17. ↑ Avemaria, Francesca; Carrera, Paola; Lapolla, Annunziata; Sartore, Giovanni; Chilelli, Nino Cristiano «Possible role of fructosamine 3-kinase genotyping for the management of diabetic patients». Clinical Chemistry and Laboratory Medicine, 53, 9, 8-2015, pàg. 1315–1320. DOI: 10.1515/cclm-2015-0207. ISSN: 1437-4331. PMID: 26352355.
  18. ↑ Delpierre, G.; Veiga-da-Cunha, M.; Vertommen, D.; Buysschaert, M.; Van Schaftingen, E. «Variability in erythrocyte fructosamine 3-kinase activity in humans correlates with polymorphisms in the FN3K gene and impacts on haemoglobin glycation at specific sites». Diabetes & Metabolism, 32, 1, 2-2006, pàg. 31–39. DOI: 10.1016/s1262-3636(07)70244-6. ISSN: 1262-3636. PMID: 16523184.
  19. ↑ Yousefi, Roya; Cruz-Zaragoza, Luis Daniel; Valpadashi, Anusha; Hansohn, Carina; Dahal, Drishan «A microscopy-based screen identifies cellular kinases modulating mitochondrial translation». Cell Reports, 44, 1, 28-01-2025, pàg. 115143. DOI: 10.1016/j.celrep.2024.115143. ISSN: 2211-1247. PMID: 39932185.
  20. ↑ Motshwari, Dipuo D.; George, Cindy; Ngwa, Elvis N.; Zemlin, Annalise E.; Kengne, Andre P. «Are Polymorphisms Within the Fructosamine-3-Kinase Gene Associated With the Discordance Between HbA1c and Other Measures of Glycemia?». Diabetes, 74, 7, 01-07-2025, pàg. 1289–1299. DOI: 10.2337/db24-0606. ISSN: 1939-327X. PMID: 40183993.
  21. ↑ Alderawi, Amr; Caramori, Gaetano; Baker, Emma H.; Hitchings, Andrew William; Rahman, Irfan «FN3K expression in COPD: a potential comorbidity factor for cardiovascular disease». BMJ open respiratory research, 7, 1, 11-2020, pàg. e000714. DOI: 10.1136/bmjresp-2020-000714. ISSN: 2052-4439. PMC: 7677354. PMID: 33208304.
  22. ↑ Caruso, Maria Gabriella; Notarnicola, Maria; Altomare, Donato Francesco; Misciagna, Giovanni «Gene expression of fructosamine 3 kinase in patients with colorectal cancer». Oncology, 73, 1-2, 2007, pàg. 72–75. DOI: 10.1159/000120631. ISSN: 1423-0232. PMID: 18334852.
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 Amaya-Farfan, Jaime; B. Rodriguez-Amaya, Delia. «Chapter 6- The Maillard reactions». A: Chemical Changes During the processing and Storage of Foods. Academic Press, 2021, p. 215-229. ISBN 9780128173800. 
  24. ↑ A Mlotkiewicz, Jerzy. «The Role of the Maillard Reaction in the Food industry». A: John O'Brien, Harry E. Nursten, M. James C. Crabbe, Jennifer M. Ames. The Maillard Reaction in foods and medicine. Woodhead Publishing, 1998, p. 19. DOI https://doi.org/10.1533/9781845698447.1.19.. ISBN 978-1-85573-791-4. 
  25. ↑ Koller, Franziska Maria Teresa «[https://edoc.ub.uni-muenchen.de/28034/7/Koller_Franziska.pdf?utm_source=chatgpt.com Zur Erlangung des Doktorgrades der Naturwissenschaften]». Zur Erlangung des Doktorgrades der Naturwissenschaften, 2-2021, pàg. 10.
  26. ↑ Amaya-Farfan, Jaime; B. Rodriguez- Amaya, Delia. «Chapter 6-The Maillard reactions». A: Chemical Changes During Processing and Storage of Foods. Academic Press, 2021, p. 217. DOI https://doi.org/10.1016/B978-0-12-817380-0.00006-3.. ISBN 9780128173800. 
  27. ↑ Khalid, Mariyam; Adem, Abdu. «Chapter One - The dynamic roles of advanced glycation end products». A: Gerald Litwack. Vitamins and Hormones. 125. Academic Press, 2024, p. 1-29. ISBN 9780443194023. 
  28. ↑ Lokhandwala, Jameela; K.Matlack, Jenet; B. Smalley, Tracess; E. Minner, Robert; H. Tran, Timothy; Jennifer M. Binning «Structural basis for FN3K-mediated protein deglycation». Structure, 32, 2024, pàg. 1711-1724.
  29. ↑ Garg, Ankur; On, Kin Fan; Xiao, Yang; Elkayam, Elad; Cifani, Paolo «The molecular basis of Human FN3K mediated phosphorylation of glycated substrates» (en anglès). Nature Communications, 16, 1, 22-01-2025, pàg. 941. DOI: 10.1038/s41467-025-56207-z. ISSN: 2041-1723. PMC: 11754801. PMID: 39843453.
  30. ↑ Koller, Franziska Maria Teresa Zur Erlangung des Doktorgrades der Naturwissenschaften, 2-2021, pàg. 11.
  31. ↑ Szwergold, B. S., Howell, S. K., & Beisswenger, P. J. (1990). Fructosamine-3-kinase catalyzes the deglycation of protein-bound fructosamines. Journal of Biological Chemistry, 265, 21386–21392
  32. ↑ 32,0 32,1 Shrestha, S., Vella, A., Mahalingam, M., & On, D. M. (2020). A redox-active switch in fructosamine-3-kinases expands the regulatory repertoire of the protein kinase superfamily. Science Signaling, 13(639), eaax6313
  33. ↑ 33,0 33,1 Chen, Peng; Takeuchi, Fumihiko; Lee, Jong-Young; Li, Huaixing; Wu, Jer-Yuarn «Multiple nonglycemic genomic loci are newly associated with blood level of glycated hemoglobin in East Asians». Diabetes, 63, 7, 7-2014, pàg. 2551–2562. DOI: 10.2337/db13-1815. ISSN: 1939-327X. PMC: 4284402. PMID: 24647736.
  34. ↑ Ogidigo J, Kumari R, Sanghvi VR. FN3K: the (un)sweetest kinase. Trends Biochem Sci. 2025 May;50(5):372-373. doi: 10.1016/j.tibs.2025.03.009. Epub 2025 Apr 4. PMID: 40187910.
  35. ↑ Dunmore SJ, Al-Derawi AS, Nayak AU, Narshi A, Nevill AM, Hellwig A, Majebi A, Kirkham P, Brown JE, Singh BM. Evidence That Differences in Fructosamine-3-Kinase Activity May Be Associated With the Glycation Gap in Human Diabetes. Diabetes. 2018 Jan;67(1):131-136. doi: 10.2337/db17-0441. Epub 2017 Oct 24. PMID: 29066600.
  36. ↑ Motshwari, Dipuo D.; George, Cindy; Ngwa, Elvis N.; Zemlin, Annalise E.; Kengne, Andre P. «Are Polymorphisms Within the Fructosamine-3-Kinase Gene Associated With the Discordance Between HbA1c and Other Measures of Glycemia?». Diabetes, 74, 7, 01-07-2025, pàg. 1289–1299. DOI: 10.2337/db24-0606. ISSN: 1939-327X. PMID: 40183993.
  37. ↑ Dunmore, Simon J.; Al-Derawi, Amr S.; Nayak, Ananth U.; Narshi, Aruna; Nevill, Alan M. «Evidence That Differences in Fructosamine-3-Kinase Activity May Be Associated With the Glycation Gap in Human Diabetes». Diabetes, 67, 1, 1-2018, pàg. 131–136. DOI: 10.2337/db17-0441. ISSN: 1939-327X. PMID: 29066600.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=FN3K_(Fructosamina-3-quinasa)&oldid=36690955»