Fabiano Caruana

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFabiano Caruana
Caruana 2018 Karlsruhe.jpg
Fabiano Caruana, el 2018
Nom original Fabiano Luigi Caruana
Biografia
Naixement 30 de juliol de 1992 (1992-07-30) (27 anys)
Miami, Florida
Nacionalitat Itàlia Itàlia
Estats Units Estats Units
Activitat
Ocupació Jugador d'escacs
Nacionalitat esportiva Itàlia (–2015)
Estats Units d'Amèrica (2012–)
Esport escacs
Títol d'escaquista Gran Mestre (2007)
4 cops Campió d'Itàlia
Campió dels Estats Units (2016)
Punts Elo (màx.) 2.844 (octubre 2014)
Identificador FIDE 2020009
Participà en
2018Torneig de Candidats 2018
2018Campionat d'escacs dels Estats Units 2018
2018Campionat del món d'escacs de 2018
Altres
Títol Gran Mestre (2007)
4 cops Campió d'Itàlia
Campió dels Estats Units (2016)

Lloc web Lloc web oficial
Facebook: CaruanaChess Twitter: FabianoCaruana
Notes
Màxim Elo: 2844 (octubre 2014)
Modifica les dades a Wikidata

Fabiano Luigi Caruana (30 de juliol de 1992, Miami, Florida, Estats Units) és un jugador d'escacs estatunidenc i italià, un prodigi dels escacs que té el títol de Gran Mestre des del 15 de juliol de 2007, data en què Caruana a l'edat de 14 anys, 11 mesos i 20 dies, esdevingué el més jove GM en la història dels escacs italians i nord-americans.

A la llista d'Elo de la FIDE del juny de 2019, hi tenia un Elo de 2819 punts, cosa que el situava com a 2n millor jugador del món (en actiu),[1] i en el número 1 d'entre els jugadors dels Estats Units.[2] El seu màxim Elo va ser de 2844 punts, a la llista d'octubre de 2014 (posició número 2 al rànquing mundial).[3] Ha estat el vuitè jugador de la història dels escacs en superar la barrera dels 2800 punts d'Elo.[4][5]

Resultats destacats en competició[modifica]

El 2007 guanyà el torneig de Vlissingen.[6]

2012[modifica]

El febrer del 2012 va empatar als llocs 4t-8è amb Hrant Melkumian, Maxim Rodshtein, Aleksandr Khalifman i Dmitri Andreikin a l'11è Aeroflot Open.[7] El juny del 2012 liderava el torneig Memorial Tal fins a la darrera ronda quan perdé la partida contra Levon Aronian i Magnus Carlsen el relegà al segon lloc.[8] El juliol del 2012, Caruana guanya el seu primer torneig de Dormund, amb els mateixos punts que Serguei Kariakin, però amb major nombre de victòries.[9]

2013[modifica]

El febrer de 2013 fou segon al primer Grenke Chess Classic, un torneig de categoria XIX, mig punt per sota de Wiswanathan Anand.[10] El març de 2013 va guanyar el fort Zurich Chess Challenge, un punt sencer per damunt de Viswanathan Anand.[11][12][13]

L'agost de 2013 participà en la Copa del Món de 2013,[14] on tingué una bona actuació, i arribà als quarts de final, on fou eliminat per Maxime Vachier-Lagrave 1½–2½.[15]

2014[modifica]

El juliol del 2014 Fabiano Caruana torna a guanyar el Torneig d'escacs de Dormund. A la sisena ronda guanya el Gran Mestre Michael Adams i tenia un resultat de 5.0/6 i 2972 de performance.[16] A l'última ronda fa taula amb el GM Péter Lékó, segon classificat del torneig a 1.5 punts.[17]

El setembre del 2014, Caruana guanya el Sinquefield Cup batén els records moderns amb gran un inici amb 7 de 7, i després firmant les tres últimes partides en taules, aconseguint una performance de 3103 d'Elo que equival a guanyar 35 punts d'Elo i apropar-se a només 25 punts al número u del món Magnus Carlsen, que en va quedar segon a tres punts de distància. Amb aquest resultat, juntament amb el mal resultat de Levon Aronian, Fabiano es posiciona com a virtual número 2 del món[18][19] D'aquesta manera, Caruana guanya el torneig d'escacs més fort de la història amb una mitjana de 2802 d'Elo on hi participaven l'actual campió del món el noruec Magnus Carlsen, el número dos l'armeni Levon Aronian, l'ex campió del món el búlgar Vesselín Topàlov, el número u nord-americà Hikaru Nakamura i el número u francès Maxime Vachier-Lagrave.[20]

L'octubre del 2014, Caruana va guanyar el primer torneig del Grand Prix de la FIDE jugat a Bakú pel sistema round-robin a 12 jugadors, amb 6½ punts d'11, amb els mateixos punts que Borís Guélfand però amb una victòria més.[21]

2015[modifica]

Entre el 2 i el 9 de febrer empatà al 3r-4t lloc al fort Grenke Chess Classic, un Cat. XX (el campió fou Magnus Carlsen).[22]

El 12 de maig del 2015, la Federació d'Escacs dels Estats Units va anunciar que Fabiano Caruana iniciava els tràmits per esdevenir jugador dels Estats Units.[23]

El juliol del 2015, Caruana va guanyar altre cop el Torneig de Dormund, amb 5½ punts de 7, amb una clara avantatge d'un punt i mig respecte als segons classificats, Wesley So i Liviu-Dieter Nisipeanu.[24]

2016[modifica]

El gener fou segon al Tata Steel de 2016 amb 8 punts de 13 (empatat amb Ding Liren) i a un punt del campió Magnus Carlsen.[25]

El març participà en el Torneig de Candidats de 2016 on havia de sortir l'aspirant per enfrontar-se al vigent campió del món Magnus Carlsen. A la darrera ronda es trobava empatat amb Serguei Kariakin i s'enfrontà amb ell amb negres, però després d'una posició guanyadora perdé la partida.[26]

L'abril fou campió dels Estats Units amb 8½ punts d'11 i sense perdre cap partida (+6 =5 -0), on hi formaven part Hikaru Nakamura i Wesley So entre d'altres.[27]

El juny de 2016 fou subcampió del Torneig de Shamkir després de finalitzar empatat amb 6 punts amb el GM Xakhriar Mamediàrov, però fou derrotat per aquest després en el play-off de desempat per 1½ a 2½.[28]

2017[modifica]

L'abril de 2017 empatà al segon lloc amb Magnus Carlsen al fort Grenke Chess Classic, un punt i mig per sota del campió Levon Aronian.[29][30]

Partides notables[modifica]

Notes i referències[modifica]

  1. «Progrés d'Elo i rànquing de Fabiano Caruana]» (en anglès). Lloc web de la FIDE. [Consulta: 19 juny 2019].
  2. «"Rànquing d'escaquistes per federació: Estats Units"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 19 juny 2019].
  3. Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Fabiano Caruana «benoni.de» (en alemany). [Consulta: 6 octubre 2014].
  4. «Caruana el Bobby Fischer italià» (en castellà). abcblogs.abc.es. [Consulta: 8 setembre 2014].
  5. «Five players above 2800 ELO in the September rating list» (en anglès). chessdom.com. [Consulta: 9 setembre 2015].
  6. «Historial del Torneig de Vlissingen» (en castellà). ajedrezdeataque.com. [Consulta: 23 febrer 2015].
  7. «Aeroflot Open – Mateusz Bartel comes out on top». ChessBase.com, 16-02-2012. [Consulta: 24 desembre 2014]. (anglès)
  8. «Excitant final del Memorial Tal». chessdom.com. [Consulta: 7 setembre 2014].
  9. «Caruana pren el trofeu de Dormund». [Consulta: 7 setembre 2014].
  10. «Resultats i classificació del Grenke Chess Classic, edició de 2013». [Consulta: 24 abril 2019].
  11. «Fabiano Caruana wins Zurich Chess Challenge 2013» (en anglès). ChessDom, 01-03-2013. [Consulta: 5 març 2014].
  12. «Caruana wins Zurich Chess Challenge, Anand second» (en anglès). ChessVibes, 01-03-2013. [Consulta: 5 març 2014].
  13. «Caruana Wins Zurich Chess Challenge» (en anglès). ChessNews, 01-03-2013. [Consulta: 5 març 2014].
  14. En aquest torneig els finalistes es classificaven pel Torneig de Candidats de 2014.
  15. «Emparellaments i resultats de la Copa del Món d'escacs de 2013» (en anglès). Lloc web oficial de la Copa del món 2013. [Consulta: 5 octubre 2013].
  16. «Fabiano Caruana guanya el Dormund». chessbase.com. [Consulta: 7 setembre 2014].
  17. «Caruana número 3 del món». chess.com. [Consulta: 7 setembre 2014].
  18. «Caruana guanya el Sinquefield baten records». Ajedrez21.com. [Consulta: 7 setembre 2014].
  19. «Caruana guanya el Sinquefield imbatut». Chess.com. [Consulta: 7 setembre 2014].
  20. «Sinquefield Cup 2014». Chess.com. [Consulta: 7 setembre 2014].
  21. «Gelfand i Caruana comparteixen el liderat al Grand Prix de Bakú». fide.com, 16-10-2014 [Consulta: 20 octubre 2014].
  22. «Carlsen wins GRENKE Classic after armageddon tie-break» (en en). The Week In Chess. [Consulta: 27 abril 2019].
  23. «Fabiano Caruana to Join U.S. Chess Federation». uschess.org. [Consulta: 6 juliol 2015]. (anglès)
  24. «Guanyador del Dormund 2015». [Consulta: 6 juliol 2015]. (alemany)
  25. «Tata Steel Rd13: Magnus Carlsen wins fifth title». chessbase.com. [Consulta: 26 abril 2016].
  26. «Sergey Karjakin is the new Challenger». chessbase.com. [Consulta: 26 abril 2016].
  27. «Campionat dels Estats Units 2016». uschesschamps.com. [Consulta: 26 abril 2016].
  28. «Shamkir Rd9: Mamedyarov beats Caruana in playoff». chessbase.com. [Consulta: 5 juny 2016]. (anglès)
  29. McGourty, Colin. «7 conclusiones del GRENKE Chess Classic 2017» (en castellà). Chess24.com, 26-04-2017. [Consulta: 27 abril 2019].
  30. «Grenke Chess Classic 2017». chessgames.com. [Consulta: 27 abril 2019].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fabiano Caruana Modifica l'enllaç a Wikidata



Títols
Precedit per:
Michele Godena
Campió d'Itàlia
2007-08
Succeït per:
Lexy Ortega
Precedit per:
Lexy Ortega
Campió d'Itàlia
2010-11
Succeït per:
Alberto David
Precedit per:
Hikaru Nakamura
Campió dels Estats Units
2016
Succeït per:
regnant