Fabrizio De André

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFabrizio De André

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(it) Fabrizio Cristiano De André Modifica el valor a Wikidata
18 febrer 1940 Modifica el valor a Wikidata
Gènova (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 gener 1999 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de pulmó Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri monumental de Staglieno 44° 25′ 46″ N, 8° 56′ 52″ E / 44.4294682°N,8.9478347°E / 44.4294682; 8.9478347 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Gènova Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantautor, compositor, poeta Modifica el valor a Wikidata
Activitat1958 Modifica el valor a Wikidata –
GènereMúsica tradicional Modifica el valor a Wikidata
InstrumentGuitarra Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficKarim Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeEnrica Rignon (1962–1975)
Dori Ghezzi (1989–1999) Modifica el valor a Wikidata
FillsCristiano De André
 ( Enrica Rignon)
Luvi De André
 ( Dori Ghezzi) Modifica el valor a Wikidata
PareGiuseppe De André Modifica el valor a Wikidata
GermansMauro De André Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Lloc webfabriziodeandre.it Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0207044 Youtube: UCOZGajfM0ki5o5gten7YwsA Spotify: 19HiWVd2g0XyJstBsbW2Qm iTunes: 27387550 Last fm: Fabrizio+De+André Musicbrainz: 204db5a8-78f1-4078-801f-ae8f456eeb60 Songkick: 185044 Discogs: 660740 Allmusic: mn0000788673 Find a Grave: 8501532 Deezer: 3164 Modifica el valor a Wikidata

Fabrizio Cristiano De André, conegut simplement com a Fabrizio De André (Gènova, 18 de febrer de 1940 – Milà, 11 de gener de 1999), va ser un cantautor, escriptor i poeta italià. Considerat per gran part de la crítica com el més gran cantautor italià de tots els temps, també és conegut amb el nom de Faber, sobrenom que li va donar el seu amic Paolo Villagio, a causa de la seva preferència pels pastels i llapis de la casa Faber-Castell.[1] Amb quasi quaranta anys d'activitat artística, De André va gravar catorze discs d'estudi i diverses cançons publicades només com a senzills i després reeditades en antologies. Amb més 65 milions de discos venuts,[2] és un dels artistes italians amb més èxit de la història.

De André és considerat, gràcies a la qualitat de les seves lletres, un dels grans poetes italians del segle xx. D'idees anarquistes,[3] llibertàries i pacifistes, la seva obra és estudiada com a expressió important de la poesia italiana de finals del segle XX en diverses antologies escolars. Poetes de renom, com el florentí Mario Luzi,[4] van destacar la seva aportació a les lletres italianes. També va contribuir a la promoció de les diferents llengües d'Itàlia, sobretot el lígur i, en menor mesura, el sard, el gal·lurès i el napolità.

A l'estiu de 1998 li van diagnosticar un càncer de pulmó i la gira en curs va ser interrompuda. En la nit de l'11 de gener de 1999 Fabrizio de André va morir a l'hospital especialitzat en càncer de Milà, on havia estat internat per l'empitjorament de la seva malaltia. Després de la seva mort primerenca, diversos carrers, places, parcs, escoles i biblioteques públiques van rebre el seu nom. [5][6][7][8][9]

Els seus funerals es van celebrar a Gènova el 13 de gener de 1999. El dol de la família va ser acompanyat per més de deu mil persones, entre amics, admiradors, exponents de la cultura i de la política italiana, i aquells personatges que sempre havia cantat: les prostitutes, els marginats i els perdedors.

Discografia[modifica]

  • 1966 – Tutto Fabrizio De André
  • 1967 – Volume I (Fabrizio De André)
  • 1968 – Tutti morimmo a stento
  • 1968 – Volume III
  • 1969 - Nuvole Barocche
  • 1970 – La buona novella
  • 1971 – Non al denaro non all'amore né al cielo
  • 1973 – Storia di un impiegato
  • 1974 – Canzoni (Fabrizio De André)
  • 1975 – Volume 8
  • 1978 – Rimini (Fabrizio De André)
  • 1981 – Fabrizio De André (1981)
  • 1984 – Crêuza de mä
  • 1990 – Le nuvole (àlbum)
  • 1996 – Anime salve

Àlbums en directe[modifica]

  • Fabrizio De André in concerto - Arrangiamenti PFM (1979)
  • Fabrizio De André in concerto - Arrangiamenti PFM Vol. 2º (1980)
  • 1991 concerti (1991)
  • Fabrizio De André in concerto (1999)
  • Fabrizio De André in concerto volume II (2001)
  • Ed avevamo gli occhi troppo belli (2001)

Senzills[modifica]

  • "Nuvole barocche"/"E fu la notte" (1960)
  • "La ballata del Michè"/"La ballata dell'eroe" (1961)
  • "Il fannullone"/"Carlo Martello ritorna dalla battaglia di Poitiers" (1963)
  • "Il testamento"/"La ballata del Michè" (1963)
  • "La guerra di Piero"/"La ballata dell'eroe" (1964)
  • "Valzer per un amore"/"La canzone di Marinella" (1964)
  • "Per i tuoi larghi occhi"/"Fila la lana" (1965)
  • "La città vecchia"/"Delitto di paese" (1965)
  • "La canzone dell'amore perduto"/"La ballata dell'amore cieco (o della vanità)" (1966)
  • "Geordie"/"Amore che vieni, amore che vai" (1966)
  • "Preghiera in Gennaio"/"Si chiamava Gesù" (1967)
  • "Via del Campo"/"Bocca di rosa" (1967)
  • "Caro amore"/"Spiritual" (1967)
  • "La canzone di Barbara"/"Carlo Martello ritorna dalla battaglia di Poitiers" (1968)
  • "La canzone di Marinella"/"Amore che vieni, amore che vai" (1968)
  • "Il gorilla"/"Nell'acqua della chiara fontana" (1969)
  • "Leggenda di Natale"/"Inverno" (1969)
  • "Il pescatore"/"Marcia nuziale" (1970)
  • "La stagione del tuo amore"/"Spiritual" (1970)
  • "Nuvole barocche"/"E fu la notte" (1971, reissue)
  • "Un matto (Dietro ogni scemo c'è un villaggio)"/"Un giudice" (1971)
  • "Suzanne"/"Giovanna d'Arco" (1972)
  • "La cattiva strada"/"Amico fragile" (1974)
  • "Il pescatore"/"Carlo Martello ritorna dalla battaglia di Poitiers" (1978)
  • "Una storia sbagliata"/"Titti" (1980)

Referències[modifica]

  1. Riccardo Bertoncelli (a cura di). Giunti. Belin, sei sicuro? Storia e canzoni di Fabrizio De André (en italià), 2003, p. 44. ISBN 88-09-02853-8. 
  2. «Cinque cantautori che hanno fatto la storia della musica italiana». [Consulta: 10 febrer 2020].
  3. «L'altro Fabrizio». Supplemento alla rivista anarchica anno 30 n.262 marzo 2000. Arxivat de l'original el 8 de febrer 2013. [Consulta: 10 febrer 2020].
  4. Mario, Luzi. «Introduzione a Accordi eretici di Fabrizio De André». [Consulta: 10 febrer 2020].
  5. «Riconoscimenti – Vie». Arxivat de l'original el 2012-08-03. [Consulta: 4 abril 2020].
  6. «Riconoscimenti – Piazze». Arxivat de l'original el 2012-07-30. [Consulta: 4 abril 2020].
  7. «Riconoscimenti – Parchi». Arxivat de l'original el 2012-07-31. [Consulta: 4 abril 2020].
  8. «Riconoscimenti – Biblioteche». Arxivat de l'original el 2012-08-01. [Consulta: 4 abril 2020].
  9. «Riconoscimenti – Scuole». Arxivat de l'original el 2012-08-04. [Consulta: 4 abril 2020].

Bibliografia[modifica]

  • Fabrizio De André, Una goccia di splendore. Un'autobiografia per parole e immagini, Milano, Rizzoli, 2007. ISBN 978-88-17-01166-2
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fabrizio De André