Factor de creixement de l'endoteli vascular

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El factor de creixement de l'endoteli vascular (de l'anglès, Vascular Growth Factor: VEGF) és una proteïna senyalitzadora implicada en la vasculogènesi (formació de novo del sistema circulatori embrionari) i en l'angiogènesi (creixement de vasos sanguinis provinents de vasos preexistents). Com el seu propi nom indica, les accions del VEGF han estat estudiades en les cèl·lules de l'endoteli vascular, encara que també té efectes sobre altres tipus cel·lulars (per exemple, estimula la migració de monòcits/macròfags, neurones, cèl·lules epitelials renals i cèl·lules tumorals). In vitro, s'ha demostrat que el VEGF estimula la divisió i la migració de cèl·lules endotelials. L'VEGF també és un vasodilatador i incrementa la permeabilitat vascular; originalment rebia el nom de factor de permeabilitat vascular (en anglès vascular permeability factor).

Classificació[modifica | modifica el codi]

El terme VEGF engloba diverses proteïnes pertanyents a dues famílies, resultats de l'splicing alternatiu de l'mRNA d'un únic gen de VEGF amb 8 exons. Les dues famílies diferents es nomenen d'acord amb el lloc d'entroncament de l'exó terminal. Si s'uneix en l'extrem proximal es denomina VEGFxxx i si ho fa a l'extrem distal es denomina VEGFxxxb.

Aplicacions clíniques[modifica | modifica el codi]

En aquells casos en els quals les artèries coronàries presenten estenòsis avançades, la qual cosa possibilita l'aparició d'angina de pit o en casos més greus isquèmies que poden comportar infarts, s'obre la possibilitat d'emprar el VEGF amb la finalitat de formar nous vasos sanguinis a partir d'altres de preexistents, la qual cosa permet un aport major de nutrients i substàncies vitals i d'aquesta manera es redueix la sobrecàrrega que sofreix el cor a causa de l'alta demanda d'esforç i poca oferta de nutrients essencials.

Això ha permès reduir la dependència de medicaments antianginosos i vasodilatadors coronaris.

Teràpies antiVEGF[modifica | modifica el codi]

El seu ús terapèutic s'aplica al càncer, degut al fet que el VEGF es troba relacionat amb l'angiogènesi, un procés necessari per al creixement dels tumors, s'han desenvolupat anticossos-monoclonals antiVEGF amb la finalitat d'impedir l'acció del VEGF. Aquests anticossos s'uneixen específicament al VEGF circulant i n'impedeixen la seva acció. D'aquesta manera es bloqueja la formació de vasos sanguinis i per tant, es priva al tumor de l'aport necessari de nutrients per al seu creixement i així s'impedeix la proliferació cel·lular i el seu creixement.