Facultat d'irrellevància comparada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióFacultat d'Irrellevància Comparada
Facoltà di Irrilevanza Comparata
School of Comparative Irrelevance
Frankfurt, Bockenheim, Institut für vergleichende Irrelevanz.JPG
Institut d'Irrelevància Comparada
de la Goethe-Universität de Frankfurt del Main
(2003-2013)
Dades base
Abreviació FIC-SCI
Història
Fundació 1988
Organització i govern
Seu central 
Creador Umberto Eco, Jacopo Belbo, Diotallevi
Campus Torí, Frankfurt del Main…
Modifica dades a Wikidata

La Facultat d'Irrellevància Comparada (nom original en italià: Facoltà di Irrilevanza Comparata, en anglès School of Comparative Irrelevance[1]) és un projecte d'Umberto Eco (1932-2016) que va néixer als anys 1970 durant un consell de facultat interminable, en col·laboració estreta amb Ezio Raimondi i Giorgio Sandri. Per caçar el fastig, van proposar crear aquesta nova facultat universitària fictícia.[2] Les primeres disciplines estudiades van ser la tècnica d'escriure sobre l'aigüa (en argot més científic «superfícies hídriques»), la de tallar el caldo i la tetrapilotomia.[2] Inspirat per Umberto Eco,[3] 2013 un grup d'okupes, estudiants de la Universitat de Frankfurt van ocupar l'antic institut de filologia anglesa per crear l'Institut d'irrellevància comparada, que el 2013 va ser evacuat.[4]

El concepte[modifica | modifica el codi]

Belbo i Diotallevi, dos protagonistes de la novel·la El pèndol de Foucault (1988) van revifar la idea.[5] La facultat que ideaven aspirava a augmentar ad infinitum el nombre de savis pèrits en disciplines irrellevants.[6]

Per començar, es proposa dividir la facultat en quatre departaments fonamentals que permeten catalogitzar les disciplines. Aquesta organització és provisional i conforme al principi fundador que el nombre de departaments i subespecialitats no només pot, però també ha de créixer a l'infinit. La classificació de les subespecialitats és un tema de discussions bizantines entre Belbo i Diotallevi de l'editorial Garamond. Així moltes qüestions epistemològiques queden encara sense resoldre. Per exemple: és correcte parlar d'«urbanisme gitano» i incorporar aquesta disciplina en ell departament dels oxímorons, o seria més apropiat parlar d'«urbanisme nòmade» que seria aleshores una impossibilitat experimentalment provada, que per definició hauria de pertànyer al departament d'adynata o l'estudi dels impossibles.

Les ciències aplicades i la tecnologia es reunirien al departament tetrapilotomia: literalment «l'art de tallar els cabells per quatre», del grec τετρα (tetra) quatre, πιλος (pilos), cabell i -τομια ( -tomia), tallada, traducció pseudocientífica de la dita italiana «tagliare il capello in quattro» que significa discutir de minúcies.[7] El nom és una paròdia del malcostum de certs científics de reemplaçar inútilment paraules senzilles d'ús quotidiá per neologismes grecollatines que ningú entén, que són tant inútils com complicats, sense portar qualsevol progrés del coneixement. Com la definició faceciosa de la sociologia: aquesta ciència que explica el que tothom sap de manera que ningú ja no el compren.[8]

Segons Belbo i Diotallevi, ambdós editors experimentats, la futilitat del món acadèmic de vegades és tal, que hi ha un risc real si la facultat es creés de debò, que aviat acadèmics publicarien multituds d'articles sobre els temes proposats. Segur que l'estudi de la «Història de tradicions innovadores» podria semblar pura broma, la realitat nogensmenys mostra que tot i les ciències reals de vegades no són gaire llunys de la fantasia de l'escriptor, com el mostra, per exemple el cas del «marxisme neoliberal».[9]

Que aquesta situació descrita per Umberto Eco no és tan fictícia com sembla a primera vista, s'ha mostrat, entre d'altres,[10] per Alan Sokal, catedràtic de física de la Universitat de Nova York que el 1996 va publicar en una revista científica un article «Transgressar les fronteres: vers una hermenèutica transformativa de la gravitat quàntica»[11] El títol com l'article era una barreja de paraules complicades i sovint sense qualsevol sentit, de citacions ben referenciades però fora de context sense cap contingut real, com l'autor va confessar després. Tot i això la revista científica americana Social Text va publicar-lo sense qualsevol crítica. En va sortir l'«afer Sokal». La seva crítica de l'estafa científica, les reaccions i la polèmica vehement que va suscitar, van alimentar un llibre nou escrit amb el físic teòric belga Jean Bricmont: Impostures Intel·lectuals,[12] al qual va criticar el verbalisme omnipresent, sobretot en la sociologia i la filosofia postmodernistes franceses.[13] El que Umberto Eco va palesar amb la seva paròdia, Sokal va demostrar: en texts de certs autors prestigiosos, darrera una erudició científica aparent, el rei va despullat.[14]

Facultat de la Irrellevància Comparada
Departament Camp científic Exemples de subespecialitats[15]
1 Oximorologia Disciplines autocontradictòries, amb contradictio in terminis en la mateixa denominació Enologia musulmana, urbanisme gitano[16]
2 Adynata Estudi empíric de coses impossibles Història de l'agricultura del juràssic, filatèlia assiriano-babilonesa
3 Bizantinica Estudis elaborats sobre futilitats Geografia del Vaticà, lògica informal…
4 Tetrapilotomia[6][17] Ensenyament de tècniques inútils Pociosecció (la tècnica de tallar el caldo), pilocatabase (mètodes d'escapar-se'n d'un pèl)…

La facultat en les arts[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «A Conspiracy to Rule the World». The New York Times, 15 octubre del 1989, pàg. 1.
  2. 2,0 2,1 Eco, Umberto. «III: Frammenti della Cacopedia». A: Il secondo diario minimo (en italià). Verona: Bompiani, 2001, p. 331 (Tascabili Saggi). ISBN 9788858703717. 
  3. Trauner, Sandra «Hessische Hausbesetzer: Wir kämpfen für mehr Irrelevanz». Der Spiegel, 10-07-2012. «Okupes de Hesse: ‘lluitem per més irrellevància’»
  4. Wildmann, Marc «Häuserkampf in Frankfurt» (en alemany). Süddeutsche Zeitung, 8 juliol del 2012.
  5. Il pendolo, versió original en italià, capítol 12.
  6. 6,0 6,1 Lanzendörfer, Christoph «Über Tetrapilotomie, Potiosektion und andere Essentials: das Trilemma der Medizin» (pdf) (en alemany). Deutsches Ärzteblatt, 89, 5, 1992, pàg. 274-279.
  7. «capello» (en italià). Dizionario online liber. [Consulta: juny del 2016].
  8. von Rauchhaupt, Ulf «Kein Scherz!» (en alemany). Die Zeit, 09-12-1999. «Das ist jene Wissenschaft, die das, was jeder weiß, so erklärt, dass es keiner mehr versteht.»
  9. Bartezzaghi, Stefano «Se gli inoperosi diventano un partito» (en italià). La Repubblica, 18 juny del 2009., citat per: «Paolo Albani Dizionario degli istituti anomali nel mondo». Macerata (Itàlia): Editorial Quolibet.
  10. Harris, Eleanor «Seven of the greatest scientific hoaxes». New Scientist, 27 octubre del 2008.
  11. Títol original: «Transgressing the Boundaries: Towards a Transformative Hermeneutics of Quantum Gravity». Social Text, núm 46/47, primavera/estiu 1966, pàg. 217-252.
  12. Sokal, Alan; Bricmont, Jean. Impostures intellectuelles (en francès). , (ISBN ), 276 p.. Éditions Odile Jacob, octobre 1997, p. 276. ISBN 2-7381-0503-3. 
    Impostures Intel·lectuals (en català, traduït del francès). Empúries, 1999, p. 352. ISBN 9788475966564. 
  13. Solé, Mónica «Entrevista: Alan Sokal «Mi parodia sólo fue la chispa que hizo estallar el debate» «My parody was the spark that started the debate»». Quark, 15, 1999.
  14. «Impostures intel·lectuals». Llibres.cat. [Consulta: juny del 2016].
  15. Dari. «Eco: la Facoltà di Irrilevanza Comparata» (en italià), 26 maig del 2006. [Consulta: juny del 2016].
  16. Eco, Umberto «Streichholzbriefe: Universität und Bürokratie». Die Zeit, 20 febrer del 1987.
  17. Existeixen variacions ortogràfiques com «tetrapiloctomia», amb el mateix sentit
  18. «Facoltà di irrilevanza comparata» (vídeo), 2008.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]