Fadrique de Toledo Osorio y Ponce de León

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFadrique de Toledo Osorio y Ponce de León

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Fadrique Álvarez de Toledo y Ponce de León Modifica el valor a Wikidata
27 febrer 1635 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort9 juny 1705 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Virrei de Nàpols
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Toledo Modifica el valor a Wikidata
FillsJosé Fadrique de Toledo Osorio, Antonio Álvarez de Toledo y Fernández de Córdoba (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesFadrique Álvarez de Tolède y Mendoza i Fadrique Álvarez de Tolède y Mendoza Modifica el valor a Wikidata  i Elvira Ponce de León Modifica el valor a Wikidata

Fadrique de Toledo Osorio y Ponce de León (Madrid, 27 de febrer de 1635 - ibídem, 9 de juny de 1705), II marquès de Villanueva de Valdueza, VII marquès de Villafranca del Bierzo, IV duc de Fernandina, IV príncep de Montalbán, III comte de Peña Ramiro i Gran d'Espanya, va ser un militar i polític castellà.[1][1][1]

Biografia[modifica]

Va néixer a Madrid el 27 de febrer de 1635. Va ser fill pòstum de Fadrique Álvarez de Toledo Osorio, I marquès de Villanueva de Valdueza, i d'Elvira Ponce de León.[1]

Després de la mort del seu oncle García Álvarez de Toledo Osorio, va heretar els seus títols i va esdevenir VII marquès de Villafranca del Bierzo, VI comte de Peña-Ramiro, IV duc de Fernandina i IV príncep de Montalbán.

Es va dedicar des de jove a la carrera militar i va aconseguir el seu primer càrrec important el 1663, com a capità general de les galeres de Sicília.[1] Va socórrer Candía de l'atac dels turcs el 1667 i va ser nomenat Capità General de les Galeres de Nàpols el 1670.

Va ser un hàbil virrei de Nàpols interí, durant l'absència de Pere Antoni d'Aragó el 1671.[1] Al seu retorn a Espanya va ser proposat per ocupar el virregnat de Nova Espanya, càrrec que va rebutjar.[2] Dos anys després va ser nomenat virrei de Sicília (1673-1676).[1] El 1676 fou nomenat Tinent General del Mar i poc després va aconseguir l'anhelat lloc de Capità General del Mar Oceà.[1]

Sempre va estar molt prop de la família reial, acompanyant la infanta Margarita a les seves noces amb Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic. Durant la Guerra de Successió Espanyola va ser un acèrrim partidari de Felip d'Anjou, i quan aquest va accedir al tron d'Espanya com a rei Felipe V el va fer majordom major (1701), ministre de la Junta de Govern (1702), cavaller de l'orde francesa de Sancti Spiritus (1702) i cavaller de l'Orde de Santiago.[1]

Família[modifica]

El marquès es va casar a Cabra (Còrdova), el 7 de juny de 1654 amb Manuela de Córdoba y Cardona, filla dels VII ducs de Sessa, Antonio Fernández de Córdoba i de Teresa Pimentel.[1] Els seus fills van ser:

  • José Fadrique Álvarez de Toledo Osorio, VIII marquès de Villafranca del Bierzo i Gran d'Espanya
  • Antonio Álvarez de Toledo Osorio, casat amb la seva cosina Ana María Pimentel i Fernández de Córdoba, IX marquesa de Távara.
  • Elvira Álvarez de Toledo Osorio, esposa de Gaspar de Silva, VIII comte de Galve.
  • Luis Álvarez de Toledo Osorio, primer cavallerís del rei Carles II d'Espanya.
  • Francisco Álvarez de Toledo Osorio, marit de María Teresa Sarmiento de Eraso Vargas y Carbajal, IV comtessa de Humanes.
  • Teresa Álvarez de Toledo Osorio, casada amb Manuel José de Silva Mendoza i Álvarez de Toledo, IX Comte de Galve.

Ancestres[modifica]

Ancestros del marqués de Villafranca
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Pedro de Toledo
 
 
 
 
 
 
 
8. García de Toledo Osorio, IV marqués de Villafranca
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. María Osorio, II marquesa de Villafranca
 
 
 
 
 
 
 
4. Pedro de Toledo Osorio, V marqués de Villafranca
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Ascanio Colonna, II duque de Paliano
 
 
 
 
 
 
 
9. Victoria Colonna
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Juana de Aragón
 
 
 
 
 
 
 
2. Fadrique de Toledo Osorio, I marqués de Villanueva de Valdueza
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Luis Hurtado de Mendoza, II marqués de Mondéjar
 
 
 
 
 
 
 
10. Íñigo López de Mendoza, III marqués de Mondéjar
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Catalina de Mendoza
 
 
 
 
 
 
 
5. Elvira de Mendoza
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Íñigo López de Mendoza, IV duque del Infantado
 
 
 
 
 
 
 
11. María de Mendoza
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Isabel de Aragón
 
 
 
 
 
 
 
1. Fadrique de Toledo Osorio, VII marqués de Villafranca
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Luis Ponce de León, II duque de Arcos
 
 
 
 
 
 
 
12. Rodrigo Ponce de León, III duque de Arcos
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. María de Toledo
 
 
 
 
 
 
 
6. Luis Ponce de León, VI marqués de Zahara
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Francisco de Zúñiga, IV duque de Béjar
 
 
 
 
 
 
 
13. Teresa de Zúñiga
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Guiomar de Mendoza y Aragón
 
 
 
 
 
 
 
3. Elvira Ponce de León
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. García de Toledo Osorio, IV marqués de Villafranca (=8)
 
 
 
 
 
 
 
14. Pedro de Toledo Osorio, V marqués de Villafranca (=4)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. Victoria Colonna (=9)
 
 
 
 
 
 
 
7. Victoria de Toledo y Colonna
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Íñigo López de Mendoza, III marqués de Mondéjar (=10)
 
 
 
 
 
 
 
15. Elvira de Mendoza (=5)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. María de Mendoza (=11)
 
 
 
 
 
 

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Ribot García, Luis. «Fadrique Álvarez de Toledo Osorio». Real Academia de la Historia. [Consulta: 28 gener 2021].
  2. ↑ José Raneo: Virreyes de Nápoles, págs. 533-536, incluido en la "Colección de documentos inéditos para la historia de España", vol. XXIII, con notas de Eustaquio Fernández Navarrete.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fadrique_de_Toledo_Osorio_y_Ponce_de_León&oldid=29901570»