Fainé

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Isidre Fainé».
Fainé

La fainé (de fainâ, el seu nom en el dialecte genovès de ligur, farinata en italià) és un plat típic de la província de Sàsser en particular a Sàsser i a l'Alguer i a la zona de Carloforte, originat durant la dominació Genovesa. Formes semblants amb noms diferents se poden trobar també a Toscana, Piemont i Sicília. És fet a força de farina de cigrons, aigua, oli d'oliva, sal i pebre. cuita en un plat de forn de coure estanyat en un forn de llenya. Se pot menjar plana, ben calenta o en les variants amb formatge gorgonzola, ceba, salsitxa sarda, albergínia, carabasseta, anxoves, carxofes, etc. S'hi pot també afegir pebre. Hi ha també una variant que es fa amb farina de blat, farina de cigrons, sal, aigua, oli i pebre que es diu fainá de Savona.

Orígens[modifica | modifica el codi]

La Farinata della Riviera italiana.jpg

El plat és originari de Gènova, i molt típic de Ligúria i Toscana (Pisa i Liorna) (Itàlia). A Itàlia se la hi coneix com a farinata, cecina o coca di ceci. Després es va estendre la seva preparació cap al Piemont i els immigrants italians van viatjar amb els seus costums fins a les pizzeries del Río de la Plata, a Buenos Aires i a Montevideo, on sol consumir-se acompanyant la pizza.

Socca a Niça

També l'hi serveix amb formatge mozzarella, orenga, all i julivert entre moltes variants pròpies de cada establiment gastronòmic. Al nord d'Àfrica, al Marroc, la col·lectivitat sefardí anomena calentita a un plat igual a la fainé genovesa. La calentita és el plat nacional de Gibraltar, on va ser adoptada al segle XVII per la presència d'una nombrosa comunitat genovesa a la ciutadella, o tal vegada per connexions comercials amb la Barbaria, on es menja un plat molt similar amb el nom de karantita.[1] A Niça se la coneix com a socca i com a fainé a Sàsser (Sardenya), on és plat típic.[2]

La fainá a Buenos Aires[modifica | modifica el codi]

La fainá sota d'una porció de pizza.

La fainé, portada per immigrants genoveses a principis del segle XX, és un plat característic de la gastronomia d'Argentina. A Buenos Aires, es ven a diverses pizzeries tradicionals. És molt comú menjar-la acompanyada d'una porció de pizza («Pizza a caballo»).

El fainá a Uruguai[modifica | modifica el codi]

A Uruguai, fainá és una paraula masculina. La història del fainá a Uruguai es remunta a 1915, quan els Guido, dos germans piemontesos van arribar a Montevideo, portant en les seves maletes la recepta tradicional de la farinata, coneguda col·loquialment com fainá. Els principals molins ofereixen al comprat envasos de farina de cigró ja preparada per a l'elaboració casolana i ràpida del fainá. La pizza, el fainá i el chivito són les tres menjades fast food nacionals que formen part de la gastronomia de l'Uruguai. El 27 d'agost se celebra el dia del fainá.[3]

Recepta[modifica | modifica el codi]

La fainá té diverses formes de preparar-se i infinitat de receptes. Les més comunes parlen d'unir els ingredients, deixar-los reposar i després cuinar-los en un forn a més de 180 graus entre 30 i 45 minuts. La recepta bàsica de fainá consisteix a barrejar 1/4 en pes de farina de cigrons i 3/4 en pes d'aigua, sal i pebre a gust, la qual cosa resulta en una massa gairebé líquida a la qual se li agrega oli i després és fornejada fins que solidifica.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fainé Modifica l'enllaç a Wikidata