Vés al contingut

Faisà de Wallich

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuFaisà de Wallich
Catreus wallichii Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes1,525 kg (pes adult, mascle)
1,13 kg (pes adult, femella) Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries9 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNvulnerable Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreGalliformes
FamíliaPhasianidae
GènereCatreus
EspècieCatreus wallichii Modifica el valor a Wikidata
Hardw., 1827
Nomenclatura
Sinònims
Catreus wallichi
Distribució
Endèmic de

El faisà de Wallich[1] (Catreus wallichii) és una espècie d'ocell de la família dels fasiànids (Phasianidae) que habita la selva a l'Himàlaia, a l'est de l'Afganistan, nord del Pakistan i nord de l'Índia des del Caixmir fins a l'oest del Nepal.[2] És l'única espècie del gènere Catreus.[3] El nom científic commemora el botànic danès Nathaniel Wallich.[4]

Descripció

[modifica]

Aquests ocells no tenen el color i la brillantor de la majoria dels faisans, amb un plomatge gris beix i unes crestes llargues i grises. La cua és llarga i té 18 plomes i les centrals de la cua són molt més llargues i el color és principalment gris i marró. La femella és lleugerament més petita en mida total.[5]

Hàbitat i distribució

[modifica]

El faisà de Wallich es distribueix per les terres altes i matollars de la regió de l'Himàlaia a l'Índia, Nepal i Pakistan. Es troba principalment a l'oest del Nepal, Uttarakhand (Kumaon i Garhwal), Himachal Pradesh (Simla, Kulu i Chamba), i Jammu i Caixmir al nord-oest de l'Índia, i la divisió d'Hazara, Khyber Pakhtunkhwa al nord del Pakistan. Estudis del 1981 i el 2003 a la zona de Dhorpatan, a l'oest del Nepal, van establir 70 llocs de crida, cosa que suggereix que existeix un nombre substancial d'ocells en aquesta zona (uns 200 ocells).[6][7][8][9] En un altre estudi del 2010, es van detectar faisans de Wallich en 21 llocs de crida al districte de Kullu de Himachal Pradesh.[10] Es troben principalment per sobre dels 1800 m d'altitud i fins als 3000 m a l'estiu.[11]

Comportament i ecologia

[modifica]

Els mascles són monògams. Es reprodueixen en penya-segats escarpats durant l'estiu amb una posta de 10 a 11 ous.[11] En estudis realitzats a la part alta de la vall de Beas, es va trobar que el faisà de Wallich és sensible a les pertorbacions humanes.[10][12]

Estat i conservació

[modifica]

A causa de la pèrdua contínua d'hàbitat, la petita mida de la població i la caça en algunes zones, el faisà de Wallich està avaluat com a vulnerable a la Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN.[13] Està inclòs en l'Apèndix I del CITES.[14] Els intents de reintroduir individus criats en captivitat al Pakistan han estat infructuosos.[15]

Referències

[modifica]
  1. «Faisà de Wallich». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 21 maig 2025].(català)
  2. «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 21 maig 2025].
  3. Gill, Frank; Donsker, David. «Pheasants, partridges, francolins – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20-02-2025. [Consulta: 21 maig 2025].
  4. «The Key to Scientific Names: Wallichii» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 21 maig 2025].
  5. «faisà de Wallich». eBird. [Consulta: 21 maig 2025].
  6. «Cheer Pheasant (Catreus wallichii)». Government of Nepal | Ministry of Forests and Environment | Department of National Parks and Wildlife Conservation. [Consulta: 21 maig 2025].
  7. Lelliott, A.D.. Cheer Pheasants in west-central Nepal. vol.6. World Pheasant Assoc., 1981, p. 89-95. 
  8. «PSG Project round-up». Newsletter of the WPA/BirdLife/Species Survival Commission | Pheasant Specialist Group.. [Consulta: 21 maig 2025].
  9. «Dhorpatan Hunting Reserve». Birdlife Data Zone. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 21 maig 2025].
  10. 10,0 10,1 Jolli, Virat; Srivastav, A; Thakur, S. «Patch occupancy for cheer pheasant Catreus wallichii in the Great Himalayan National Park Conservation Area» (PDF) p. 74–81, 2011. Arxivat de l'original el 5 juny 2014. [Consulta: 21 maig 2025].
  11. 11,0 11,1 Baker, EC Stuart. The game birds of India, Burmay and Ceylon. vol. 26 (1). Bombai: Bombay Nat. Hist. Soc., 1918, p. 1-5. 
  12. Jolli, V.; Pandit, M. «Influence of Human Disturbance on the Abundance of Himalayan Pheasant (Aves, Galliformes) in the Temperate Forest of Western Himalaya, India». Vestnik Zoologii, 45, 6, 01-01-2011, pàg. e–40–e-47. DOI: 10.2478/v10058-011-0035-0. ISSN: 2073-2333.
  13. IUCN «Catreus wallichii: BirdLife International» (en anglès). The IUCN Red List of Threatened Species 2017, 01-10-2016. DOI: 10.2305/iucn.uk.2017-1.rlts.t22679312a112455142.en.
  14. «Appendices I, II and III». CITES, 16-11-2008. [Consulta: 21 maig 2025].
  15. «Cheer Pheasant Catreus Wallichii Species» (en anglès). Birdlife International. [Consulta: 21 maig 2025].