Fal·làcia de la conjunció

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La fal·làcia de la conjunció és una fal·làcia lògica que consisteix a creure que una situació específica és més probable que una de general.

L'exemple més citat d'aquesta fal·làcia pertany a Amos Tversky i Daniel Kahneman:[1]

 

« Linda té 31 anys, fadrina, intel·ligent i molt brillant. S'especialitzà en filosofia. Com a estudiant, estava profundament preocupada pels problemes de discriminació i justícia social, i participa també en manifestacions antinuclears. »


Que és més probable?

  1. Linda és caixera en un banc.
  2. Linda és caixera en un banc i activista de moviments feministes.

El 85% dels enquestats trià l'opció 2.[2] La probabilitat, però, que els dos esdeveniments ocórreguen junts (en "conjunció") és sempre menor o igual que la probabilitat que cadascú ocórrega per separat; la desigualtat dels esdeveniments A i B podria escriure's com:

Per exemple, si es tria la més baixa probabilitat, que Linda és una caixera de banc, es diu Pr (Linda és caixera en un banc) = 0,05; i una alta probabilitat que ella pot ser feminista, diria Pr (Linda és feminista) = 0,95; aleshores assumint de manera independent, Pr (Linda és una caixera de banc i Linda és feminista) = 0,05 x 0,95 = 0,0475, menor que Pr (Linda és caixera en un banc).

Tversky i Kahneman expliquen que la majoria de persones tenen aquest tipus de problemes perquè utilitzen la representativitat heurística per fer aquests judicis: l'opció 2 és la més "representativa" basada en la descripció de Linda, però és matemàticament la menys probable.

Com en aquest cas, algunes persones poden confondre's per la diferència entre "i" i "o". Aquestes confusions són freqüents en casos que no han estat estudiats de manera lògica; i, la probabilitat d'aquestes afirmacions usant "o" en lloc de “i” és completament diferent. Poden assumir la condició 1 que Linda no necessàriament és activista feminista.

S'han estudiat moltes altres demostracions d'aquest problema. En un altre experiment, s'enquestaren policies experts sobre la probabilitat que la Unió Soviètica envaís Polònia, i que els Estats Units en trencàsrelacions diplomàtiques a l'any següent. El 4% conclogué que era probable que ocorregués. Un altre grup d'experts foren enquestats sobre la probabilitat que els Estats Units trencassen relacions amb la Unió Soviètica a l'any següent: donaren una mitjana de probabilitat de l'1% que en pogués ocórrer. Els investigadors van argumentar que un escenari específic és més segur a causa de la representativitat heurística, però cada detall que s'afig a aquest context seria menys acceptable.[3] Així, podria ser semblant a arguments falsos o pensaments esquius de la fal·làcia, tot i que és possible que les persones minimitzen la possibilitat general que un esdeveniment ocórrega quan no hi haja un escenari possible de raonar.

Notes[modifica]

  1. Tversky y Kahneman (1982, 1983)
  2. Moltes variacions d'aquest experiment en la redacció i elaboració s'han publicat quan Tversky i Kahneman (1983) canviaren la primera opció "Linda és caixera en un banc o no és activista en el moviment feminista"; en el mateix experiment, s'ha descrit que la majoria d'enquestats encara en prefereix la segona opció.
  3. Tversky i Kahneman (1983).

Bibliografia[modifica]

• Tversky, A. i Kahneman, D. (octubre de 1983). "Extensió versus raonament intuïtiu: la conjunció de la fal·làcia és una probabilitat de sentència". Psychological Review, 90 (4): 293-315. doi: 10.1037/0033-295X.90.4.293. https://archive.is/20130223193247/http://content2.apa.org/journals/rev/90/4/293.

• Tversky, A. i Kahneman, D. (1982) "Sentències de representativitats". En D. Kahneman, P. Slovic i A. Tversky (Eds.), Sentència d'incertesa: heurística i biaixos. Cambridge, Regne Unit: Cambridge University Press.