Fal·làcia del jugador

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La fal·làcia del jugador (també anomenada fal·làcia de Montecarlo o fal·làcia de l'apostador) és una fal·làcia lògica per la qual es creu erròniament que en les activitats aleatòries, com els jocs d'atzar, els successos passats afecten als futurs.[1][2] Sol incloure alguna de les següents idees, que sorgeixen de forma quotidiana en raonaments sobre probabilitat:

  • Un succés aleatori té més probabilitat d'ocórrer quan no ha ocorregut durant un cert període de temps o si no ha ocorregut recentment
  • Un succés aleatori té menys probabilitat d'ocórrer quan ja ha ocorregut durant un cert període de temps o si ja ha ocorregut recentment

De forma sintètica, les probabilitats que alguna cosa succeeixi la pròxima vegada, no estan relacionades amb el que va succeir en el passat, particularment en els jocs d'atzar. Aquesta idea se sol resumir amb la frase "Els daus (o la moneda) no tenen memòria", ja que la seva naturalesa és la mateixa, independentment del nombre de tirades i de resultats previs.

Exemple: Llençar una moneda[modifica]

Per il·lustrar la fal·làcia se sol utilitzar un llençament de moneda. Si aquesta està equilibrada, la probabilitat que surti cara o creu és sempre del 50%. Per tant, la probabilitat que surtin dues cares seguides és de 0,5*0,5=0,25 (una de cada quatre), la probabilitat que surtin tres cares és de 0,5*0,5*0,5=0,125 (una de cada vuit), i així successivament. Si en una partida un jugador treu quatre cares seguides, podria pensar que és molt difícil que en la següent tirada també surti cara, ja que la probabilitat que això passi és només de 0,55=0,03125 i que per tant només hi ha una probabilitat entre 32 que es repeteixi el resultat.

Aquest és el pas fal·laç del raonament, ja que si la moneda està equilibrada, la probabilitat que surti cara o creu és sempre del 50%. Tot i que la probabilitat d'aconseguir 5 cares seguides és només de 1 entre 32, això és abans de tirar la moneda per primer cop. Després d'això, els quatre primers resultats ja són coneguts i per tant no compten. La probabilitat d'aconseguir cinc cares consecutives és exactament la mateixa que la d'aconseguir quatre cares i una creu. Cada un dels dos possibles resultats sempre té la mateixa probabilitat independentment del nombre de cops que la moneda s'hagi llençat abans i dels resultats obtinguts.

Referències[modifica]

  1. Frabetti, Carlo «La falacia del jugador: Muchos jugadores tienden a pensar que los resultados de las jugadas anteriores influirán en los resultados futuros». El País, 17-11-2017 [Consulta: 6 setembre 2018].
  2. Attorresi, Horacio Félix; García Díaz, Alcira Myriam; Pralong, Héctor Omar «Identificador de la falacia del jugador en una situación típica de juego de azar». XIII Jornadas de Investigación y Segundo Encuentro de Investigadores en Psicología del Mercosur. Facultad de Psicología - Universidad de Buenos Aires, Buenos Aires, 2006.. Facultad de Psicología - Universidad de Buenos Aires [Buenos Aires], 2006 [Consulta: 6 setembre 2018].