Falcònia Proba
 Faltonia Proba ensenyant la història del món des de la creació mitjançant el seu Cento Vergilianus de Laudibus Christi. Miniatura d'un manuscrit del segle XV del De mulieribus claris de Giovanni Boccaccio  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (la) Faltonia Betitia Proba c. 322 Orte (Itàlia) |
| Mort | c. 370 (47/48 anys) Roma |
| Activitat | |
| Camp de treball | Poesia |
| Ocupació | poetessa, escriptora |
| Període | Baix Imperi Romà |
| Activitat | (Floruit: segle IV ) |
| Gènere | Centó |
| Família | |
| Cònjuge | Clodius Celsinus Adelphius |
| Fills | Faltonius Probus Alypius, Adelphia, Quintus Clodius Hermogenianus Olybrius |
| Germans | cap valor |
| Descrit per la font | Realenzyklopädie der klassischen Altertumswissenschaft Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron A Cyclopaedia of Female Biography (en)  |
Falcònia Proba, en llatí Falconia Proba, fou una poeta romana admirada a l'edat mitjana, el lloc i l'època de naixement de la qual no és segur. Se l'anomena també Flatonia Veccia, Faltonia Anicia, Valeria Faltonia Proba, i Proba Valeria. Roma, Orte i altres ciutats reclamaren l'honor del seu naixement. Podria ser la noble Anicia Faltonia Proba, esposa d'Olibri Probe (o Hermogenianus Olybrius), que apareix esmentat en els Fasti com a col·lega d'Ausoni en el consolat del 379; la mare dels consols Olibri i Probí (Olybrius i Probinus), o segons Procopi la dama que va obrir la porta de Roma als gots d'Alaric I. Isidor de Sevilla l'anomena Proba uxor Adelfii Proconsulis, i en un altre escrit com a Proba uxor Adolphi mater Olibrii et Aliepii cum Constantii bellum adversus Magnentium conscripsisset, conscripsit et hunc librum.
L'única obra que se li coneix es el Cento Vergilianus de laudibus Christi, dirigida a l'emperador Honori suposadament el 393, un centó en versos hexàmetres que explica la creació del món a partir de la Bíblia i la vida de Crist, fent servir únicament versos de Virgili no gaire retocats.
Se sap que va escriure altres obres, una concretament sobre les guerres civils, però no en queda rastre. Alguns autors li van atribuir l'obra Homerocentones, un poema de temàtica religiosa formada per versos d'Homer, però en realitat correspon a Eudòxia Augusta.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Falconia Proba a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 134