Falcònia Proba

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Faltonia Proba ensenyant la història del món des de la creació mitjançant el seu Cento Vergilianus de Laudibus Christi. Miniatura d'un manuscrit del segle XV del De mulieribus claris de Giovanni Boccaccio

Falcònia Proba (Falconia Proba) fou una poeta romana admirada a l'edat mitjana, el lloc i l'època de naixement de la qual no és segur. Se l'anomena també Flatonia Veccia, Faltonia Anicia, Valeria Faltonia Proba, i Proba Valeria; Roma, Orte i altres ciutats reclamaren l'honor del seu naixement. Podria ser la noble Anicia Faltonia Proba, esposa d'Olibri Probe (o Hermogenianus Olybrius), que apareix esmentat en els Fasti com a col·lega d'Ausoni en el consolat del 379; la mare dels consols Olibri i Probí (Olybrius i Probinus), o segons Procopi la dama que va obrir la porta de Roma als gots d'Alaric I. Isidor l'anomena Proba uxor Adelfii Proconsulis, i en un altre escrit com a Proba uxor Adolphi mater Olibrii et Aliepii cum Constantii bellum adversus Magnentium conscripsisset, conscripsit et hunc librum.

L'única obra que se li coneix es Cento Virgilianus, dirigida a l'emperador Honori suposadament el 393, un centó en versos hexàmetres sobre fets del Nou Testament, derivada de poemes de Virgili. Se li va atribuir l'Homerocentones, però en realitat correspon a Eudòxia.