Falciot coll-roig
Streptoprocne rutila  | |
|---|---|
_on_the_nest.jpg)
♂ | |
| Dades | |
| Nombre de cries | 2 |
| Període d'incubació de l'ou | 25 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22686424 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Apodiformes |
| Família | Apodidae |
| Gènere | Streptoprocne |
| Espècie | Streptoprocne rutila Vieillot, 1817 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Cypseloides rutilus
|
| Distribució | |
 | |
El falciot coll-roig (Streptoprocne rutila) és una espècie d'ocell de la família dels apòdids (Apodidae) que habita boscos i zones obertes, criant a penya-segats des de l'oest de Mèxic a través d'Amèrica Central fins a Panamà, i a Colòmbia, Veneçuela, Trinitat, nord-oest i est del Perú, est de l'Equador i nord de Bolívia.
Descripció[modifica]
- Falciot de mida mitjana, amb 12,7-13.5 cm de llarg, cua llarga i un pes d'uns 20 g.
- Mascle negrós amb collar rogenc.
- Femella amb el collar rogenc incomplet o absent
- Jove semblant a la femella amb les vores de les plomes del capell vermelloses.
Reproducció[modifica]
Construeixen el niu amb fang i matèria vegetal sobre una parets verticals, en llocs ombrívols prop de l'aigua, coma ara coves o sota un pont. Ponen dos ous blancs que coven durant 23 dies. Després de l'eclosió ambdós pares curen les cries uns quaranta dies.
Alimentació[modifica]
Com altres falciots s'alimenten en vol amb insectes, especialment formigues voladores, que obtenen sovint a una major alçada que altres falciots.
Taxonomia[modifica]
Tradicionalment inclòs en el gènere Cypseloides, és inclòs a Streptoprocne arran els treballs de Marín i Stiles 1992[1]
S'han descrit tres subespècies:[2]
- S. r. brunnitorques (Lafresnaye, 1844). Des del sud-est de Mèxic fins a Bolívia.
- S. r. griseifrons (Nelson, 1900). Oest de Mèxic.
- S. r. rutila (Vieillot, 1817). Veneçuela, Guyana i Trinitat
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Falciot coll-roig |
- ↑ Manuel Marín-Aspillaga i F. Gary Stiles (1992). On the biology of five species of swifts (Apodidae, Cypseloidinae) in Costa Rica. Proceedings of the Western Foundation of Vertebrate Zoology 4 (286-357).
- ↑ Integrated Taxonomic Information System Rev. 29/12/2013 (anglès)
- Chantler, Phil & Driessens, Gerald (2000): Swifts : a guide to the swifts and treeswifts of the world. Pica Press, Mountfield, East Sussex. ISBN 1-873403-83-6
- french, Richard; O'Neill, John Patton & Eckelberry, Don R. (1991): A guide to the birds of Trinidad and Tobago (2nd edition). Comstock Publishing, Ithaca, N.Y.. ISBN 0-8014-9792-2
- Hilty, Steven L. (2003): Birds of Venezuela. Christopher Helm, London. ISBN 0-7136-6418-5