Falciot de les palmeres asiàtic
Cypsiurus balasiensis  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Hàbitat | bosc i matollar |
| Temps de generació | 7,2 anys |
| Pes | 9,2 g (pes adult) |
| Nombre de cries | 1,7 |
| Període d'incubació de l'ou | 18 dies |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Apodiformes |
| Família | Apodidae |
| Gènere | Cypsiurus |
| Espècie | Cypsiurus balasiensis Gray, 1829 |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Cypselus balasiensis |
.svg){kind=icon}
El falciot de les palmeres asiàtic[1] (Cypsiurus balasiensis) és una espècie d'ocell de la família dels apòdids (Apodidae) que habita boscos de palmeres, matoll obert i ciutats de les terres baixes des de l'Índia i Sri Lanka cap a l'est fins al sud-oest de la Xina, i, cap al sud, a través del Sud-est Asiàtic fins Sumatra, Borneo, Java, Bali, Sulawesi i Filipines.[2]
És molt similar al falciot de les palmeres africà, (C. parvus), i abans es considerava la mateixa espècie.
Descripció
[modifica]Aquesta espècie de 13 cm de llarg és principalment de color marró pàl·lid. Té ales llargues i corbades cap enrere que semblen una falç (d'on prové el nom genèric) o mitja lluna. El cos és esvelt i la cua és llarga i profundament bifurcada, tot i que normalment es manté tancada. El crit és un crit fort i estrident.[3]
Els sexes són similars, i els ocells joves es diferencien dels adults principalment per la cua que és més curte. Com tots els falciots, té potes molt curtes que només utilitza per aferrar-se a superfícies verticals, ja que els falciots mai aterren, només per criar.[3]
Ecologia
[modifica]És una espècie resident i comú a l'Àsia tropical des de l'Índia fins a les Filipines. El niu de plomes i plomissol està enganxat a la part inferior d'una fulla de palma amb saliva, que també s'utilitza per assegurar-hi els dos o tres ous, que solen ser. Aquest és un ocell de camp obert i de cultiu, que està fortament associat amb les palmeres d'oli.[3]
Aquests falciots passen la major part de la seva vida a l'aire, alimentant-se dels insectes que capturen amb el bec. Sovint s'alimenten a prop del terra i beuen mentre volen.[3]
Taxonomia
[modifica]El falciot de les palmeres asiàtic va ser descrit per primer cop l'any 1829 per l'ornitòleg anglès George Robert Gray amb el nom binomial Cypselus balasiensis i la localitat tipus "India, restringit a Calcuta (Stuart Baker)".[4]
El nom de l'espècie sovint apareix erròniament com a batasiensis. Es considera estretament relacionada amb el falciot de les palmeres africà, (C. parvus), amb la qual anteriorment es considerava coespecífica. L'estatus taxonòmic de la subespècie infumatus pot requerir investigació.[5]
Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen quatre subespècies:[6]
- C. b. balasiensis (Gray, 1829) ─ subcontinent indi i Sri Lanka.
- C. b. infumatus (Sclater, 1866) ─ des de Myanmar a Indoxina, península de Malaca, Sumatra, i Borneo.
- C. b. bartelsorum (Brooke, 1972) ─ Java i Bali.
- C. b. pallidior (McGregor, 1905) ─ Filipines.
Galeria
[modifica]_Pondicherry_India_Apr_2011.jpg)
_Pondicherry_India_Apr_2011_b.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ «Falciot de les palmeres asiàtic». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 9 desembre 2025].(català)
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 9 desembre 2025].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Grimmett, Richard; Inskipp, Carol; Inskipp, Tim; Grimmett, Richard. Birds of India, Pakistan, Nepal, Bangladesh, Bhutan, Sri Lanka, and the Maldives. Princeton, N.J: Princeton University Press, 1999. ISBN 978-0-691-04910-6.
- ↑ Gray, John Edward. The animal kingdom : arranged in conformity with its organization. v.7. Londres: G.B. Whittaker, 1829, p. 60.
- ↑ «Handbook of the Birds of the World and BirdLife International v8.1» (en anglès). HBW and BirdLife International, 2024. [Consulta: 10 desembre 2025].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Owlet-nightjars, treeswifts, swifts – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20-02-2025. [Consulta: 10 desembre 2025].
