Falguera reial

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuFalguera reial
Osmunda regalis
OsmundaRegalis.jpg
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN164368
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
ClassePolypodiopsida
OrdreOsmundales
FamíliaOsmundaceae
GènereOsmunda
EspècieOsmunda regalis
L. 1753
Modifica les dades a Wikidata

La falguera reial, falguera d'aigua o falguera de rei (Osmunda regalis) és una espècie de falguera del gènere Osmunda, nativa d'Europa, Àfrica, Àsia, Amèrica, que creix en llocs humits com marges de rierols ipantans.[1][2] En castellà és coneguda com a falguera florida a causa de l'aparença de les seves frondes fèrtils.

És una falguera que produeix separadament frondes fèrtils i unes altres estèrils. Les estèrils s'expandeixen, 6-16 dm d'altura i 3-4 dm d'ample, bipinnades, amb 7-9 parells de pinnes de 3 dm de llarg, on cada pinna amb 7-13 parells de pínnules de 2,5-6,5 cm de llarg i 1-2 cm d'ample. Les frondes fèrtils són erectes i més curtes, 2-5 dm d'altura, usualment amb 2-3 parells de pinnes estèrils en la base, i 7-14 parells de pinnes fèrtils sota l'esporangi, densament tancades.

El nom deriva per ser una de les falgueres europees més grosses. Es desenvolupa preferentment en ecosistemes fluvials. És un bon indicador de l'estat de conservació de l'ecosistema ripari.[3] En moltes àrees, s'ha tornat rar com a resultat de drenatge de terres pantanoses per a agricultura. Es troba al Pirineu Oriental i a les serralades entre Girona i Barcelona.[4]

La falguera del rei és un remei popular molt valorat a Cantàbria i a altres regions del nord de la península ibèrica. El macerat del rizoma amb vi blanc ajudaria a soldar trencaments, trastorns de les articulacions i dolors reumàtics.[5] Les dones embarassades no han de prendre'l, doncs es considera avortiu.[5] Aquest ús pot amenaçar les poblacions de falguera en certes zones per sobreexplotació. Si la demanda creix, serà necessari cultivar la planta per protegir les poblacions feréstecs.[5][6]

Referències[modifica]

  1. «Osmunda regalis L.» (en català). Flora Catalana. Associació Flora Catalana, s.d. [Consulta: 21 novembre 2018].
  2. «osmunda». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Valls, Gerard Pié; Mateo, Sònia Sànchez; Boada, Martí «Caracterització de noves poblacions de falguera reial (Osmunda regalis l.) al Montseny (Catalunya) i proposta d’ús d’aquesta espècie com a indicador de sistemes fluvials». Acta botánica barcinonensia, 52, 2009, pàg. 115-124. ISSN: 0210-7597.
  4. «Osmunda regalis L.» (en català). Mapes de distribució. Banc de dades de biodiversitat de Catalunya, s.d. [Consulta: 21 novembre 2018].
  5. 5,0 5,1 5,2 Reyes García, Victoria «La falguera reial, un secret ben guardat» (pdf). Medi ambient i Conservació.. Universitat Autònoma de Barcelona, 10/2009.
  6. Molina, María; Reyes-García, Victoria; Pardo-de-Santayana, Manuel «Local Knowledge and Management of the Royal Fern (Osmunda regalis L.) in Northern Spain: Implications for Biodiversity Conservation» (en anglès). American Fern Journal, 99, 1, 2009., pàg. 45-55. DOI: 10.1640/0002-8444-99.1.45.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Falguera reial