Falles del Pirineu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Falles del Pirineu
Falles a Isil, Alt Àneu
Falles a Isil, Alt Àneu
Informació
Localització Andorra Andorra

Espanya Espanya (Catalunya Catalunya i Aragó Aragó)
França França

Data celebració dia de Sant Joan, dia de Sant Quirc, mes de juliol i nit de Nadal (a Bagà)

Tipus Immaterial
Regió * Europa i Amèrica del Nord
Inscripció 2015 (39a sessió)
* Segons les regions de la UNESCO.
Troncs, falles preparades per a ser cremades per a la festa de les falles del Pirineu

Les falles del Pirineu és una tradició festiva que se celebra en diversos llocs de les contrades dels Pirineus. Són Patrimoni Immaterial de la Humanitat segons resolució del Comitè intergovernamental per a la salvaguarda del Patrimoni immaterial, de la UNESCO, de data 1 de novembre de 2015.[1][2]

La falla[modifica | modifica el codi]

Falla és un tronc o teia encesa, un sinònim de torxa. Es tracta d'una baixada en fila que els fallaires, originalment joves solters,[3] des de llocs alts del territori, fan amb grans troncs encesos o torxes. És anterior a la pràctica de les fogueres i és comú en diferents poblacions dels Pirineus. Les falles acaben en una foguera al mig del poble després d'haver-ne recorregut els carrers per espantar els mals esperits. Hi ha una gran varietat de tipologies de falles segons la seva aparença, els materials i el procés de construcció. Una d'aquestes consisteix en un tronc de pi negre mort, ocasionalment també de pi roig assecat, asclat per la part més gruixuda amb l’ajut de tascons de fusta del mateix arbre; rep el nom de rantiner, i aquesta és la denominació que substitueix al terme falla, en zones de l’Alta Ribagorça, com ara la Vall de Boí on és més emprada, sobretot a Taüll.[4]

Estan documentades des del segle XI.[3]

El punt d'encendre la falla es diu faro, foro, haro o noms derivats que han quedat en la toponímia.[4]

La celebració[modifica | modifica el codi]

Fallaire carregant una falla encesa

El dia de la celebració els joves fallaires es troben a un indret elevat de la muntanya i ben visible des del poble. Quan cau la nit, els fallaires encenen les seves falles i comencen descendir (corrent un cop s'acosten al poble) portant el foc fins a la plaça del poble, guiats pel fadrí major o cap de colla. Un cop a la plaça, són rebuts amb música i alegria i es fa una gran foguera amb les falles mig consumides al voltant de la qual es ballen danses tradicionals.

Tot i que la celebració segueix el mateix patró a tots els pobles i té el mateix simbolisme, se'n troben variacions locals acompanyades de diferents manifestacions populars o simbòliques. A Isil, al Pallars Sobirà, després de l'arribada del foc a la plaça del poble i d'obsequiar els fallaires amb flors, coca i vi, es dibuixa una creu a la porta del cementiri per retre homenatge als antics fallaires i conjurar els esperits, a continuació del ball de danses tradicionals al voltant de la foguera. A la Pobla de Segur, al Pallars Jussà, l'acte simbòlic consisteix en una ofrena de flors a la Mare de Déu de Ribera. A la Val d'Aran i el Cominges, les variacions són més notables. A Les se celebra la Crema deth Haro, que consisteix a cremar un tronc d’avet d’uns dotze metres d’alçada que està plantat la plaça de la vila des de l'any anterior i ballar danses araneses al seu voltant, i a Arties es beneeix el tronc i s'arrossega per tot el poble fins a la casa de l’alcalde, mentre els joves salten per sobre del Taro durant el recorregut.[5] A la veïna comarca del Cominges es mantenen tradicions similars a les araneses: allà encenen per Sant Joan el brandon a Bagnères-de-Luchon, Frontignan de Comminges, Juzet d'Izaut, Juzet-de-Luchon, Montauban-de-Luchon, Saint-Mamet, Moustajon, Mayrègne, Marignac, Saint-Aventin, Saint-Béat, Salies et Praviel, Oô, Saint-Béat, Saint-Pè d'Ardet, i Sauveterre de Comminges. El costum de cremar brandons el primer diumenge de quaresma s'estén per diversos pobles francesos i suïssos (als Alps s'anomena aquesta tradició les failles).

Les falles se celebren pels volts del solstici d'estiu, que coincideix més o menys amb la festa de Sant Joan (24 de juny), tot i que es poden fer, en certs llocs, fins finals de juliol o més enllà, per associació amb les festes majors d'estiu. Una excepció n'és la Fia-Faia de Bagà i la de Sant Julià de Cerdanyola, que se celebren durant la nit de Nadal, el 24 de desembre.[6]

Llocs dels Pirineus on se celebren les festes de les falles[modifica | modifica el codi]

Aquestes són algunes zones on se celebren les festes de les falles:[7]

  • Córrer falles a la Vall de Boí. La primera baixada és a la localitat de Durro, amb la festa de Sant Quirc. La nit de Sant Joan es baixen les falles de Boí. El següent cap de setmana es baixen a Barruera. Al principi del mes de juliol es corren falles a Erill la Vall i s'acaba amb la baixada de falles de Taüll, a mitjan juliol.
  • Baixada de falles a altres indrets de l'Alta Ribagorça. La nit de Sant Joan es baixen les falles de Senet, Vilaller, i el Pont de Suert.
  • Alta Ribagorça aragonesa: Montanuy (Montanui), Aneto, Castanesa, Bonansa, Laspaúles (Les Paüls), i Villarrué (Vilarrué); també en la població benasquesa de Sahún (Saünc).
  • Falles d'Isil a la localitat d'Isil, a la Vall d'Àneu, a Alós, també a la Vall d'Àneu i a Alins (Vall Ferrera), al Pallars Sobirà.
    Falles d'Alins 2016. Fotografia de Mercè Turallols Vidal.
  • El Principat d'Andorra, on les falles es fan amb l'escorça del bedoll, també ha recuperat la festa i les baixades de falles, rodes de foc i fallaires per les muntanyes.
  • Als Alps

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Les falles del Pirineu, declarades Patrimoni de la Humanitat». Vilaweb. [Consulta: 1 desembre 2015].
  2. «Les fêtes du feu du solstice d'été dans les Pyrénées» (en fr), 02/12/2'15.
  3. 3,0 3,1 Roger Costa «D’on ve el costum de baixar les falles al Pirineu?». Sapiens, 130, juny 2013.
  4. 4,0 4,1 Oriol Riart Arnalot (text), Sebastià Jordà Ruiz (il·lustracions) «Catalogació de les falles al Pirineu». Revista d’Etnologia de Catalunya. Direcció General de Cultura Popular i Tradicional del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 38, juliol 2012, pàg. 162-173. ISSN: 2014-6310.
  5. «Festes de foc al Pirineu». Museu d'Història de Catalunya. [Consulta: 2 desembre 2015].
  6. «La Fia-Faia, tradició nadalenca». femTurisme.cat. [Consulta: 2 desembre 2015].
  7. «Baixada de falles al Pirineu». festes.org.