Fals gavial

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuFals gavial
Tomistoma schlegelii Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
En perill
UICN21981 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseReptilia
OrdreCrocodilia
FamíliaGavialidae
GènereTomistoma
EspècieTomistoma schlegelii Modifica el valor a Wikidata
((Müller, 1838)[1][2][3][4])
Nomenclatura
Sinònims
  • Crocodilus (Gavialis) schlegelii (Müller, 1838)[5]
ProtònimCrocodilus schlegelii Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
Fals gavial al Tierpark de Berlín
L'exemplar del zoo de Singapur
Fals gavial a la sorra

El cocodril malai o fals gavial (Tomistoma schlegelii) és una espècie de crocodilià pertanyent a la família Gavialidae.[6]

Descripció[modifica]

  • Pot arribar fins als 4 m de llargària total.
  • Pesa fins a 80 kg.
  • Té un musell estret i llarg, la llargària del qual és de 3 a 4 vegades l'amplada del crani, però amb la diferència respecte a l'autèntic gavial (Gavialis gangeticus) que s'estreny gradualment des de la base cranial.
  • Nombre total de dents: 76-84.
  • Presenta una coloració bruna amb abundants taques i bandes que es mantenen quan és adult (a diferència d'altres cocodrils).[7]

Reproducció[modifica]

És ovípar i la femella assoleix la maduresa sexual en arribar als 2,5-3 m de llargària. La posta és de 20-60 ous i el període d'incubació té una durada de 2-3 mesos. Les cries no reben atenció dels pares i, com a conseqüència, la mortalitat és alta, ja que els depredadors (porcs salvatges i d'altres rèptils) se n'aprofiten.[8][7]

Alimentació[modifica]

Té un musell allargat especialitzat per a capturar peixos, però, en realitat, és un depredador generalista: les anàlisis del contingut estomacal d'exemplars d'aquesta espècie a Malàisia demostren que també es nodreix d'insectes, crustacis i mamífers (com ara, macacos).[7]

Hàbitat[modifica]

Viu en tota mena d'hàbitats d'aigües dolces: pantans, llacs i rius.

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a bona part del Sud-est asiàtic: Indonèsia (Sumatra, Borneo,[9][10] Java i Sulawesi),), Malàisia,[11] Singapur, el sud de Tailàndia (tot i que no hi ha estat vist des del 1970)[7] i, possiblement també, el Vietnam.[12] Antigament, la seua distribució arribava fins a la Xina i Taiwan.[13][14][15][16][17]

Costums[modifica]

És gregari.

Longevitat[modifica]

La seua esperança de vida és de 30-40 anys.

Estat de conservació[modifica]

Hom creu que n'hi ha 2.000 exemplars en estat salvatge[8] i, encara, n'existeixen poblacions en estat acceptable a Sumatra i Borneo, però a la resta de la seua àrea de distribució es troba en un preocupant retrocés a causa de la caça i la destrucció del seu hàbitat (per la construcció de preses i canals, la desforestació, la contaminació de les aigües i les pràctiques de pesca abusives dels pescadors locals que fan que minvi la seua principal font d'aliment). Encara que n'hi ha també un cert nombre d'exemplars a granges de Tailàndia i Indonèsia, es pot assegurar que, en conjunt, es troba en perill d'extinció i, per tant, està catalogat a l'apèndix I del CITES.[18][7]

Referències[modifica]

  1. uBio (anglès)
  2. S. Müller: Ueber den Character der Thierwelt auf den Inseln des indischen Archipels, ein Beitrag zur zoologischen Geographie. Archiv für Naturgeschichte 12(1): 109-128. (1846).
  3. uBio (anglès)
  4. S. Müller: Waarnemingen over de Indische Krokodillen en Beschrijving Van Enne Nieuwe Soort. Tijdschrift voor Natuurlijke Geschiedenis en Physiologie. Amsterdam i Leyden. 5: 61-87, pl. 3. (1838).
  5. Catalogue of Life (anglès)
  6. The Taxonomicon (anglès)
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Crocodilian Species List (anglès)
  8. 8,0 8,1 'Match-making' for rare male croc - BBC (anglès)
  9. Auliya, M., 2006. Taxonomy, Life History, and conservation of giant reptiles in west Kalimantan. Natur und Tier Verlag, Münster, 432 pp.
  10. Auliya, M., 2000. Record of Tomistoma schlegelii in West Kalimantan. Crocodile Specialist Group Newsletter 19 (2): 8-9
  11. Boulenger, G.A., 1896. On the occurrence of Schlegel's gavial (Tomistoma schlegeli) in the Malay Peninsula, with remarks on the atlas and axis of the crocodilians Proc. Zool. Soc. London 1896: 628-633.
  12. ARKive Arxivat 2010-01-10 a Wayback Machine. (anglès)
  13. The Reptiles Database (anglès)
  14. Bonke, R. & Böhme, W., 2007. Fragen zur Feilandökologie des Sunda-Gavials, Tomistoma schlegelii (Müller, 1838) im Tanjung Puting-Nationalpark, Zentralkalimantan (Indonesien). Elaphe 15 (2): 41-46.
  15. Chan-ard,T.; Grossmann,W.; Gumprecht,A. & Schulz, K. D., 1999. Amphibians and reptiles of peninsular Malaysia and Thailand - an illustrated checklist. Bushmaster Publications, Würselen, Alemanya, 240 pp.
  16. Cox, Merel J.; Van Dijk, Peter Paul; Jarujin Nabhitabhata & Thirakhupt, Kumthorn, 1998. A Photographic Guide to Snakes and Other Reptiles of Peninsular Malaysia, Singapore and Thailand. Ralph Curtis Publishing, 144 pp.
  17. Stuebing, R.B.; Bezuijen, M.R.; Auliya, M. & Voris, H.K., 2006. The current and historic distribution of Tomistoma schlegelii (The False Gharial) (Müller, 1838) (Crocodylia, Reptilia). Raffles Bull. Zool. 54 (1): 181-197.
  18. CITES[Enllaç no actiu] (francès)

Bibliografia[modifica]

  • Baillie, J. i Groombridge, B., 1996. Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 1996. UICN, Gland, Suïssa.
  • Brock, J., 1998. Krokodile. Ein Leben mit Panzerechsen. Natur und Tier Verlag, Münster, 160 pp.
  • Densmore, L.D. & Herbert C. Dessauer, 1984. Low Levels of Protein Divergence Detected Between Gavialis and Tomistoma: Evidence for Crocodilian Monophyly? Comp. Biochem. Physiol. 77B (4): 715-720.
  • Gatesy, J.; Amato, G., 1992. Sequence similarity of 12S ribosomal segment of mitochondrial DNAs of gharial and false gharial. Copeia 1992 (): 241-244.
  • Groombridge, B., 1982. The IUCN Amphibia-Reptilia Red Data Book, Part 1: Testudines, Crocodylia, Rhynocehapalia. UICN, Gland, Suïssa.
  • Groombridge, B. (ed.), 1994. 1994 IUCN Red List of Threatened Animals. UICN, Gland, Suïssa.
  • Hilton-Taylor, C., 2000. 2000 IUCN Red List of Threatened Species. IUCN, Gland, Suïssa i Cambridge, la Gran Bretanya.
  • IUCN Conservation Monitoring Centre, 1986. 1986 IUCN Red List of Threatened Animals. UICN, Gland, Suïssa i Cambridge, la Gran Bretanya.
  • IUCN Conservation Monitoring Centre, 1988. 1988 IUCN Red List of Threatened Animals. UICN, Gland, Suïssa i Cambridge, la Gran Bretanya.
  • UICN, 1990. Llista Vermella d'Animals Amenaçats de la UICN 1990. UICN, Gland, Suïssa i Cambridge, la Gran Bretanya.
  • Piras, Paolo; Luciano Teresi; Angela D. Buscalioni i Jorge Cubo, 2009. The shadow of forgotten ancestors differently constrains the fate of Alligatoroidea and Crocodyloidea. Global Ecology and Biogeography (Global Ecol. Biogeogr.) 18: 30–40.
  • Sebastian, A.C., 1994. The Tomistoma, Tomistoma schlegelii in Southeast Asia, a status review and priorities for conservation. A: Crocodiles. Proceedings of the 12th Working Meeting of the Crocodile Specialist Group Vol 1. UICN - The World Conservation Union, Gland, Suïssa i Cambridge, la Gran Bretanya.
  • Sommerlad, R. & Baur, M., 2004. Der Sunda-Gavial, Tomistoma schlegelii (Müller, 1838) - kann dieses einzigartige Krokodil überleben? Draco 5 (20): 54-67.
  • Trutnau, L. & Sommerlad, R., 2006. Crocodilians. Their natural history and captive husbandry. Edition Chimaira, Frankfurt, 646 pp.
  • Trutnau, L. & Sommerlad, R., 2006. Krokodile - Biologie und Haltung. Edition Chimaira, Frankfurt, 646 pp.
  • Wermuth,H. & Fuchs, K., 1978. Bestimmen von Krokodilen und ihrer Häute. Gustav Fischer Verlag, Stuttgart - Nova York, 100 pàgines. ISBN 3-437-30268-X.
  • Willis, Ray E.; L. Rex McAliley, Erika D. Neeley i Llewellyn D. Densmore III, 2007. Evidence for placing the false gharial (Tomistoma schlegelii) into the family Gavialidae: Inferences from nuclear gene sequences. Molecular Phylogenetics and Evolution 43 (3): 787-794.

Enllaços externs[modifica]