Família Al-Houthi

Els Al-Houthi són una tribu aristocràtica iemenita que té els seus orígens als Banu Hashim, descendents directes del segon imam xiïta Hasan ibn Ali.

Arribada al nord del Iemen

La família al-Houthi, que forma part de la classe social haiximita sadah del Iemen del Nord, té un avantpassat comú amb les altres famílies haiximites zaidites de la regió, totes descendents de Yahya ibn Husayn al-Rassi al-Hasani, que va arribar a Sa'ada el 894 AH. Era un seguidor del xiisme zaidita i va donar lloc a l'escola de pensament hadawi .

Descripció

El clan és nombrós i té la seu principalment a les muntanyes Marran, a la província de Sa'ada, al nord-oest del Iemen. El clan al-Houthi ha produït nombrosos ulemes de la comunitat xiïta zaidita al Iemen, i està afiliat a la secta jarudi del zaidisme. Tradicionalment, la família havia presidit com a qadís a la regió de Sa'ada fins a la guerra civil de 1962 al Iemen, que va provocar que el regne mutawakkilita —continuació de l'imamat zaidita que havia governat el Iemen durant uns mil anys— fos enderrocat pels republicans iemenites recolzats per Gamal Abdel Nasser d'Egipte . L'imamat zaidita estava governat en aquell moment per la dinastia rassid, de la qual deriva el clan al-Houthi.

Alguns membres de la família, sobretot Badreddin al-Houthi i el seu fill Hussein, van ser entre els fundadors del partit Hizb al-Haqq. El primer també va ser elegit com a representant d'aquest partit el 1993. Tanmateix, els representants houthis aviat es van distanciar del partit, que consideraven "elitista i cooptat pel règim de Saleh".

Hussein al-Houthi es va convertir posteriorment en el primer líder del moviment houthi que intentava recuperar el domini xiïta zaidita al Iemen. Hi va haver diversos factors que van contribuir a les creixents friccions i a l'auge del moviment houthi. El president del Iemen del Nord (i posteriorment del Iemen unificat), Ali Abdullah Saleh, provenia d'una família xiïta zaidita, però no tots els zaydites van acceptar el seu govern com a legítim, ja que Saleh no formava part de l'elit sayyid del Iemen. Per tant, segons la doctrina zaidita, no era un imam legítim de la comunitat zaidita. A més, la posició dels salafís i altres grups sunnites recolzats pels saudites al Iemen va augmentar constantment a partir de la dècada de 1970, així com la posició dels xeics, que de vegades cooperaven amb aquests grups salafís per pragmatisme. Segons sembla, els salafís van seguir una "política de provocació" agressiva cap als zaidites que habitaven la zona circumdant, sovint acusant-los d'apostasia i de vegades fins i tot destruint els seus cementiris. Malgrat això, l'escola salafista va gaudir del suport dels règims saudita i del nord-iemenita. Aquesta situació va ajudar a sembrar les llavors d'un creixent descontentament entre la població zaidita i, en última instància, de moviments revivalistes zaiditas com els houthis.

Tot i que la visió houthi per al Iemen es considera generalment com el lideratge d'un sayyid o haiximita, el moviment és ambigu sobre la necessitat d'un govern sayyid o d'algun tipus d' imamat. Considera aquests elements com a "preferibles" però no com a absolutament crucials. A la segona dècada del segle XXI, el moviment i la tribu houthi estan liderats per Abdul-Malik al-Houthi, el germà petit de Hussein al-Houthi. Els líders del moviment houthi deriven d'aquesta tribu.

Membres notables

• Abdul-Malik al-Houthi (nascut el 1979)
• Badreddin al-Houthi (1926–2010)
• Hussein al-Houthi (1959–2004)
• Mohammed al-Houthi (nascut el 1979)
• Yahia al-Houthi (nascut el 1961)