Famicom Disk System

De Viquipèdia
Infotaula equipament informàticFamicom Disk System
Family Computer Disk System logo.png Modifica el valor a Wikidata
Nintendo-Famicom-Disk-System.jpg
Modifica el valor a Wikidata
FabricantNintendo Modifica el valor a Wikidata
Llançament21 febrer 1986 Modifica el valor a Wikidata
Unitats venudes4.400.000 Modifica el valor a Wikidata

Family Computer Disk System (ファミリーコンピュータ ディスクシステム , Famirī Kompyūta Disuku Shisutemu?), abreviat com a "Famicom Disk System" o "FDS", és un perifèric per a la videoconsola Famicom de Nintendo llançat el 21 de febrer del 1986 al Japó. L'accessori permetia utilitzar disquets per a l'emmagatzematge de dades, en comptes de cartutxos.

Els disquets permetien doble cara, amb una capacitat de 64 kilobytes per cara. Es connectaven directament a la consola mitjançant un cartutx modificat que servia per augmentar la RAM disponible. En concret, oferia 32 kilobytes de RAM per a l'emmagatzematge temporal dels programes, 8 kilobytes de RAM per a sprites i tiles i un ASIC que servia de driver i disposava de maquinari de so addicional.

Els disquets permetien reescriure's, quelcom que Nintendo va aprofitar per incorporar funcionalitats de desament de partida sense necessitat d'utilitzar bateries. Jocs com The Legend of Zelda, Kid Icarus o Metroid van ser llançats primer al Japó per a la FDS abans d'adaptar-se occidentalment per a la NES. Nintendo també va disponibilitzar punts "Disk Writer", on clients podien substituir un joc dins un disquet per un altre, o gravar-ne un en un de buit que també es podia comprar, quelcom més eficient i barat que no pas els cartutxos ROM de la NES.[1] Aquesta idea va evolucionar fins al punt que, el 1987, les puntuacions màxima de cada jugador podien ser compartides en un rànquing a escala global que s'enviava via fax a Nintendo cada cop que aquests portaven els seus disquets als punts "Disk Fax".[2] Aquests punts van existir fins al 2003 i es va reutilitzar la idea per al servei Satellaview, de la Super Nintendo.

La constant evolució de les tecnologies dels cartutxos va fer que la FDS esdevingués obsoleta ràpidament, discontinuant-la del mercat el 1990 després de vendre 4,4 milions d'unitats.[3]

Referències[modifica]

  1. Eisenbeis, Richard. «Digital Distribution Could Learn from Nintendo’s Disk Writer Kiosk». Kotaku, March 14, 2014. [Consulta: June 11, 2014].
  2. «Nintendo History». Nintendo of Europe. [Consulta: October 12, 2019].
  3. Sheff, David. Game Over: How Nintendo conquered the world. 1st Vintage books. New York: Vintage Books, 1994. ISBN 9780307800749. OCLC 780180879.