Fangataufa
| Tipus | atol i lloc de proves nuclears | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Entitat territorial administrativa | França d'ultramar | ||||
| Col·lectivitat | Polinèsia Francesa | ||||
| Subdivisió administrativa | Tuamotu-Gambier | ||||
| Comuna | Tureia | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 0 (2017) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 5 km² | ||||
| Banyat per | oceà Pacífic | ||||
| Sup. llacuna | 53 km² | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Fus horari | |||||
Fangataufa és un atol de les Tuamotu, a la Polinèsia Francesa. Administrativament depèn de la comuna de Tureia, però va ser cedit per l'Assemblea territorial al Centre d'Experimentació del Pacífic, junt amb l'atol Moruroa, per fer-hi proves nuclears. Està situat al sud-est de l'arxipèlag, a 40 km al sud-est de Moruroa.
Geografia
[modifica]L'atol té forma rectangular, de 8,5 km de llarg i 7,5 km d'ample, amb una superfície total de 45 km². Originalment no tenia cap pas a la llacuna interior, però les forces armades franceses van volar 400 m d'esculls per obrir un pas que facilités el programa de proves nuclears. És una zona militar amb accés prohibit sense autorització.
Història
[modifica]Fangataufa va ser descobert, el 2 de febrer de 1826, per l'anglès Frederick Beechey quan intentava localitzar la veïna Moruroa que havia descrit Philip Carteret. L'anomenà Cockburn.[1] Va ser habitat durant el segle XX per recol·lectors de copra.
El 1964 va ser cedit per ser utilitzat de blanc en el programa nuclear francès[2]. Entre el 1966[3] i 1996[4] s'hi van fer 5 explosions nuclears atmosfèriques i 10 subterrànies a una profunditat entre 500 i 700 m sota la llacuna.
Referències
[modifica]- ↑ «LITTLE-KNOWN H-BOMB ATOLLS HAVE A PLACE IN THE HALL OF FAME». Pacific Islands Monthly, 01-05-1963, p. 72.
- ↑ «France To Use Five Tuamotu Atolls In H-Bomb Project». Pacific Islands Monthly, 01-05-1963, p. 8.
- ↑ «BLAST!». Pacific Islands Monthly, 01-07-1975, p. 3.
- ↑ «The Radiological Situation at the Atolls of Mururoa and Fangataufa», 1998. [Consulta: 24 octubre 2022].
