Fanni Kaplan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fanni Kaplan

Fanni Efímovna Kaplan (rus: Фа́нни Ефи́мовна Капла́н) nascuda Feiga Khaimovna Roitblat (o Rojtman) (rus: Фейга Хаимовна Ройтблат), nascuda a Ucraïna, 10 de febrer de 1880 i morta executada a Moscou el 3 de setembre de 1918 fou una militant del Partit Social-Revolucionari rus.

Temptativa d'assassinat de Lenin[modifica | modifica el codi]

En el context de la guerra Civil Russa, els socialistes revolucionaris organitzen una temptativa d'assassinat de Lenin, el 30 d'agost de 1918.

Lenin visitava aquell dia la fàbrica de Mikhelson (rus: завод Михельсона) de Moscou. Quan va abandonar l'edifici per anar a buscar el seu vehicle, Fanni Kaplan el va interpel·lar. Quan Lenin es va girar cap a ella, li va disparar tres trets. Una de les bales va passar a través de l'abric de Lenin; les altres dues li van tocar l'espatlla esquerra i el pulmó. Lenin tornà a les seves habitacions del Kremlin. Com que temia un altre atemptat contra ell, es negà a deixar la seguretat del Kremlin per fer-se guarir. Els metges arribats per cuidar-lo van ser incapaços de retirar les bales fora d'un hospital. Tanmateix, va sobreviure.

Kaplan va ser arrestada i va ser interrogada per la Txeka. Va declarar:

« Em dic Fanny Kaplan. He disparat a Lenin avui. Ho he fet voluntàriament. No diré d'on prové el revòlver. Estava resolta a matar Lenin des de fa molt de temps. El considero com un traïdor a la Revolució. He estat exiliada a Akatui per haver participat en la temptativa d'assassinat del tsar a Kíev. He passat allà set anys de treball dur. He estat alliberada després de la Revolució. Estava a favor de l'assemblea constituent i ho estic sempre. »

Va ser Boris Savinkov qui li va proporcionar l'arma.[1]

Va ser executada sense judici el 3 de setembre de 1918. Alguns dies més tard, Grigori Petrovski, comissari del poble a l'interior, fomenta les execucions i declara : «Ja és hora de posar fi a tota aquesta tovor i a aquest sentimentalisme.».[2] El 5 de setembre, el Consell dels comissaris del poble publica el decret que oficialitza el Terror Roig.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fanni Kaplan
  1. Thomas Masaryk, Alain Soubigou, Fayard, 2002, pàg. 234.
  2. Història-Geografia al web: el terror roig