Fanny Ardant
 (2020)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Fanny Marguerite Judith Ardant 22 març 1949 (74 anys)Saumur (França) |
Jury at the Cannes Festival (en)  | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Institut d'Estudis Polítics de Ais de Provença Universitat Paul Cézanne |
| Alçada | 1,74 m |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu, guionista, actriu de teatre, narradora d'audiollibres, directora de cinema, actriu de cinema |
| Activitat | 1974 – |
| Família | |
| Cònjuge | Dominique Leverd |
| Parella | François Truffaut (1981–1984) Fabio Conversi (1989–) |
| Fills | Baladine Ardant Conversi (en) (  Fabio Conversi)Lumir Leverd (en) ( Dominique Leverd)Joséphine Truffaut (en) |
Premis
| |
         | |
Fanny Marguerite Judith Ardant (Saumur, 22 de març de 1949) és una actriu francesa. Va guanyar el premi César a la millor actriu el 1997 pel seu paper a Pédale douce.[1]
Biografia[modifica]
Descendent d'una família originària de Llemotges, filla de Jean Ardant, oficial de cavalleria, va passar part de la seva infància viatjant per Europa. Es va graduar en ciències polítiques a Ais de Provença [2] i posteriorment va decidir canviar de rumb i convertir-se en actriu, moguda per la seva passió pel teatre.
Després d'un primer paper en el cinema el 1976, François Truffaut, que va ser el company de Fanny fins a la mort del cineasta el 1984, li va confiar dos papers decisius per a la seva carrera: La Femme d'à côté (1981), amb Gérard Depardieu, i Vivement dimanche! (1983), amb Jean-Louis Trintignant, l'última pel·lícula del realitzador francès.
L'any 1996 va interpretar el paper de comtessa de Blayac a Ridicule, dirigit per Patrice Leconte, amb una visió cruel de la societat cortesana, considerat millor film francès de l'any per la premsa estrangera acreditada a Paris i que suposà la nominació pel premi César per a Fanny Ardant,[3] com també per la seva participació en la pel·lícula Pédale douce, de Gabriel Aghion, per la qual finalment va ser guardonada amb el premi César a la millor actriu pel seu paper d'Évelyne.
El 2009, Fanny Ardant va dirigir el seu primer film, Cendres et Sang; hi retrata una dona exiliada a Marsella, després que el seu marit sigui assassinat, que retorna al seu país amb els tres fills per descobrir les seves arrels i la seva història. Presentat a la Selecció Oficial de Cannes 2009.[4]
Va ser nominada per als Césars el 2014 pel seu paper protagonista a la pel·lícula Les Beaux Jours, de la realitzadora Marion Vernoux, en què Fanny Ardant afronta la seva maduresa encarnant una dona que viu la seva última aventura amb un jove.[5][6][7]
Filmografia[modifica]
| Any | Títol | Paper |
|---|---|---|
| 1979 | Les Chiens, d'Alain Jessua | |
| 1980 | Les Uns et les Autres, de Claude Lelouch | Véronique |
| 1981 | La Femme d'à côté, de François Truffaut | Mathilde Bauchard |
| 1982 | La vie est un roman, d'Alain Resnais | Livia Ceraskier |
| Vivement dimanche!, de François Truffaut d'après Charles Williams | Barbara Becker | |
| 1983 | Un amour de Swann, de Volker Schlöndorff | duquessa de Guermantes |
| Benvenuta, d'André Delvaux | Benvenuta | |
| 1984 | L'Amour à mort, d'Alain Resnais | Judith Martignac |
| 1986 | Mélo, d'Alain Resnais | Christiane Levesque |
| 1987 | La Famiglia, d'Ettore Scola | Adriana |
| 1988 | Paura e amore | Velia Parini |
| 1989 | Austràlia, de Jean-Jacques Andrien | Jeanne Gauthier |
| 1992 | Afraid of the Dark | Miriam |
| 1995 | Al di là delle nuvole, de Michelangelo Antonioni | Patricia |
| Sabrina, de Sydney Pollack | Irène | |
| 1996 | Désiré, de Bernard Murat | Odette |
| Pédale douce, de Gabriel Aghion | Évelyne, anomenada Eva | |
| Ridicule, de Patrice Leconte | La comtessa de Blayac | |
| 1998 | Elizabeth, de Shekhar Kapur | Marie de Guise |
| La cena, d'Ettore Scola | Flora | |
| 2000 | El llibertí (Le Libertin), de Gabriel Aghion | Madame Therbouche |
| 2001 | 8 femmes, de François Ozon | Pierrette |
| Callas Forever, de Franco Zeffirelli | Maria Callas | |
| Sans nouvelles de Dieu (Sin noticias de Dios) | Marina D'Angelo | |
| 2003 | Nathalie..., d'Anne Fontaine | Catherine |
| 2006 | Paris, je t'aime, de Richard LaGravenese | Fanny |
| 2007 | Roman de Gare, de Hervé Picard | Judith Ralitzer |
| Il Divo, de Paolo Sorrentino | dona de l'ambaixador francès | |
| 2008 | Hello Goodbye, de Graham Guit | Gisèle |
| The Secrets, d'Avi Nesher | Anouk | |
| 2009 | Cendres et Sang, de Fanny Ardant | (directora) |
| Visage, de Tsai Ming-liang | productora/ reina Hérodias | |
| 2011 | ||
| Interno Giorno, de Tommaso Rossellini | Maria Toricello | |
| 2013 | Bright Days Ahead | Caroline |
| La grande bellezza, de Paolo Sorrentino | cameo, ella mateixa | |
| Les Beaux Jours, de Marion Vernoux | Caroline | |
| Cadences obstinées, de Fanny Ardant | (Directora) | |
| 2015 | Chic!, de Jérôme Cornuau | Alicia Ricosi |
| 2016 | For This Is My Body, de Paule Muret | |
| 2017 | Lola Pater, de Nadir Moknèche | Lola/Farid Chekib |
| 2018 | Ondes de choc-Journal de ma tête, d'Ursula Meyer |
Premis i Nominacions[modifica]
Premis[modifica]
- 1997: César a la millor actriu per Pédale douce
Nominacions[modifica]
- 1982: César a la millor actriu per La Femme d'à côté
- 1984: César a la millor actriu per Vivement dimanche!
- 2002: César a la millor actriu per 8 femmes
- 2009: Càmera d'Or (Festival de Canes) per Cendres et sang
- 2014: César a la millor actriu per Les Beaux Jours
Declaracions[modifica]
• Sobre Truffaut: Vam estar junts de 1981 a 1984. Fou una relació completament determinant en la meua vida. Només vaig fer dues pel·lícules dirigides per ell. Hi va haver un projecte per a una tercera pel·lícula, però va morir. Va ser l'home de la meva vida, em va marcar.
• Sobre ser dona lliure: Admiro les dones lliures més que no les presoneres. Però també puc comprendre que una dona estimi un sol home en la seua vida. Vaig tenir l'exemple de ma mare i les meues àvies. Elles foren lliures d'estimar-los. Jo també vaig tenir llibertat per a estimar molts homes, tot i que cap fou com Truffaut.
• Sobre el treball de l'actriu: Sóc una actriu a la recerca d'un personatge, tant me fa que siga fora del meu país, en un altre idioma, jo vaig allà on trobe un bon personatge. Tinc un amor absolut pel cinema i el teatre, pel fet de viure intensament a través d'un personatge, a través d'una història.[8]
Referències[modifica]
- ↑ «Fanny Ardant, César 1997 de la Meilleure Actrice dans PÉDALE DOUCE» (video) (en francès). Vimeo- Académie des César. [Consulta: 13 març 2015].
- ↑ «Fanny Ardant» (en francès). Le Figaro. [Consulta: 12 març 2015].
- ↑ Martí, Octavi. «'Ridículo', elegida mejor película francesa del año por la prensa extranjera» (en castellà). El País, 15-01-1997. [Consulta: 13 març 2015].
- ↑ «Cendres et Sang» (en francès/anglès). Festival de Cannes. [Consulta: 13 març 2015].
- ↑ «Mis días Felices» (en castellà). Fotogramas, 25-11-2013. [Consulta: 13 març 2015].
- ↑ «"Les Beaux Jours": Fanny Ardant possédée par le démon de midi» (en francès). Le Monde, 18-06-2013. [Consulta: 13 març 2015].
- ↑ de Bodinat, Caroline. «Fanny Ardant, une star à part» (en francès). Le Figaro, 13-06-2013. [Consulta: 13 març 2015].
- ↑ Júnior, António «Fragments d'entrevistes». Verbo, 21.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fanny Ardant |
|
