Fanny Ardant

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFanny Ardant
Fanny Ardant 2005.JPG
Fanny Ardant Festival de Cannes (2005)
Dades biogràfiques
Naixement Fanny Marguerite Judith Ardant
22 de març de 1949 (1949-03-22) (68 anys)
Saumur, França
Residència País del Loira
Nacionalitat França França
Alma mater Institut d'Estudis Polítics de Ais de Provença
Activitat professional
Ocupació Actriu
Període en actiu 1974 –
Obra
Papers destacats La Femme d'à côté
Vivement dimanche!
Pédale douce
Ridicule
Huit femmes
Dades familiars
Cònjuge Dominique Leverd
Parella François Truffaut
Premis i reconeixements
Premis César
Millor actriu
1997 - Pédale douce

IMDB: 0000272
Modifica dades a Wikidata

Fanny Marguerite Judith Ardant (Saumur, 22 de març de 1949) és una actriu francesa. Va guanyar el premi César a la millor actriu el 1997 pel seu paper en Pédale douce.[1]

Biografia[modifica]

Descendent d'una família originària de Llemotges, filla de Jean Ardant, oficial de cavalleria, va passar part de la seva infància viatjant per Europa. Es va graduar en ciències polítiques a Ais de Provença [2] i posteriorment va decidir canviar de rumb i convertir-se en actriu, moguda per la seva passió pel teatre.

Després d'un primer paper en el cinema el 1976, François Truffaut, que va ser el company de Fanny fins a la mort del cineasta el 1984, li va confiar dos papers decisius per a la seva carrera: La Femme d'à côté (1981), amb Gérard Depardieu i Vivement dimanche! (1983), amb Jean-Louis Trintignant, l'última pel·lícula del realitzador francès.

L'any 1996 va interpretar el paper de comtessa de Blayac en Ridicule, dirigit per Patrice Leconte, amb una visió cruel de la societat cortesana, considerat millor film francès de l'any per la premsa estrangera acreditada a Paris i que suposà la nominació pel premi César per a Fanny Ardant,[3] com també per la seva participació en la pel·lícula Pédale douce de Gabriel Aghion, per la qual finalment va ser guardonada amb el premi César a la millor actriu pel seu paper d'Évelyne.

El 2009, Fanny Ardant va dirigir el seu primer film, Cendres et Sang, hi retrata una dona exiliada a Marsella, després que el seu marit fos assassinat, que retorna al seu país amb els seus tres fills per descobrir les seves arrels i la seva història. Presentat a Selecció Oficial Cannes 2009.[4]

Va ser nominada per als Césars el 2014 pel seu paper protagonista a la pel·lícula Les Beaux Jours, de la realitzadora Marion Vernoux, en què Fanny Ardant afronta la seva maduresa encarnant una dona que viu la seva última aventura amb un jove.[5][6][7]

Filmografia[modifica]

Any Títol Paper
1979 Les Chiens
1980 Les Uns et les Autres Véronique
1981 La Femme d'à côté Mathilde Bauchard
1982 La vie est un roman Livia Ceraskier
Vivement dimanche! Barbara Becker
1983 Un amour de Swann duquessa de Guermantes
Benvenuta Benvenuta
1984 L'Amour à mort Judith Martignac
1986 Mélo Christiane Levesque
1987 La Famiglia Adriana
1988 Paura e amore Velia Parini
1989 Austràlia Jeanne Gauthier
1992 Afraid of the Dark Miriam
1995 Al di là delle nuvole Patricia
Sabrina Irène
1996 Désiré Odette
Pédale douce Évelyne, anomenada Eva
Ridicule La comtessa de Blayac
1998 Elizabeth Marie de Guise
La Cena Flora
2000 Le Libertin Madame Therbouche
2001 Huit femmes Pierrette
Callas Forever Maria Callas
Sin noticias de Dios Marina D'Angelo
2003 Nathalie... Catherine
2006 Paris, je t'aime Fanny
2007 Roman de Gare Judith Ralitzer
Il Divo dona de l'ambaixador francès
2008 Hello Goodbye Gisèle
The Secrets Anouk
2009 Cendres et Sang (directora)
Visage productora/ reina Hérodias
2011
Interno Giorno Maria Toricello
2013 Bright Days Ahead Caroline
La grande bellezza cameo, ella mateixa
Les Beaux Jours Caroline
Cadences obstinées (Directora)
2015 Chic! Alicia Ricosi

Premis i Nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Fanny Ardant, César 1997 de la Meilleure Actrice dans PÉDALE DOUCE» (video) (en francès). Vimeo- Académie des César. [Consulta: 13 març 2015].
  2. «Fanny Ardant» (en francès). Le Figaro. [Consulta: 12 març 2015].
  3. Martí, Octavi. «'Ridículo', elegida mejor película francesa del año por la prensa extranjera» (en castellà). El País, 15-01-1997. [Consulta: 13 març 2015].
  4. «Cendres et Sang» (en francès/anglès). Festival de Cannes. [Consulta: 13 març 2015].
  5. «Mis días Felices» (en castellà). Fotogramas, 25-11-2013. [Consulta: 13 març 2015].
  6. «"Les Beaux Jours": Fanny Ardant possédée par le démon de midi» (en francès). Le Monde, 18-06-2013. [Consulta: 13 març 2015].
  7. de Bodinat, Caroline. «Fanny Ardant, une star à part» (en francès). Le Figaro, 13-06-2013. [Consulta: 13 març 2015].

Enllaços externs[modifica]

Portal

Portal: Cinema

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fanny Ardant Modifica l'enllaç a Wikidata