Fanny Ardant

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFanny Ardant
Fanny Ardant 2004 cropped.jpg
modifica
Biografia
Naixement(fr) Fanny Marguerite Judith Ardant modifica
22 març 1949 modifica (70 anys)
Saumur (França) modifica
Dades personals
FormacióInstitut d'Estudis Polítics de Ais de Provença modifica
Activitat
OcupacióActriu, directora de cinema, narradora d'audiollibres, guionista, actriu de teatre i actriu de cinema modifica
Activitat1974 modifica –
Família
CònjugeDominique Leverd modifica
ParellaFrançois Truffaut modifica
Premis

IMDB: nm0000272 Allocine: 326 Rottentomatoes: celebrity/fanny_ardant Allmovie: p2121 TCM: 5214 Metacritic: person/fanny-ardant TV.com: people/fanny-ardant
Musicbrainz: e8750053-93a1-45e5-975d-7a138781c90d Discogs: 320936 Modifica els identificadors a Wikidata

Fanny Marguerite Judith Ardant (Saumur, 22 de març de 1949) és una actriu francesa. Va guanyar el premi César a la millor actriu el 1997 pel seu paper a Pédale douce.[1]

Biografia[modifica]

Descendent d'una família originària de Llemotges, filla de Jean Ardant, oficial de cavalleria, va passar part de la seva infància viatjant per Europa. Es va graduar en ciències polítiques a Ais de Provença [2] i posteriorment va decidir canviar de rumb i convertir-se en actriu, moguda per la seva passió pel teatre.

Després d'un primer paper en el cinema el 1976, François Truffaut, que va ser el company de Fanny fins a la mort del cineasta el 1984, li va confiar dos papers decisius per a la seva carrera: La Femme d'à côté (1981), amb Gérard Depardieu, i Vivement dimanche! (1983), amb Jean-Louis Trintignant, l'última pel·lícula del realitzador francès.

L'any 1996 va interpretar el paper de comtessa de Blayac a Ridicule, dirigit per Patrice Leconte, amb una visió cruel de la societat cortesana, considerat millor film francès de l'any per la premsa estrangera acreditada a Paris i que suposà la nominació pel premi César per a Fanny Ardant,[3] com també per la seva participació en la pel·lícula Pédale douce, de Gabriel Aghion, per la qual finalment va ser guardonada amb el premi César a la millor actriu pel seu paper d'Évelyne.

El 2009, Fanny Ardant va dirigir el seu primer film, Cendres et Sang; hi retrata una dona exiliada a Marsella, després que el seu marit sigui assassinat, que retorna al seu país amb els tres fills per descobrir les seves arrels i la seva història. Presentat a la Selecció Oficial de Cannes 2009.[4]

Va ser nominada per als Césars el 2014 pel seu paper protagonista a la pel·lícula Les Beaux Jours, de la realitzadora Marion Vernoux, en què Fanny Ardant afronta la seva maduresa encarnant una dona que viu la seva última aventura amb un jove.[5][6][7]

Filmografia[modifica]

Any Títol Paper
1979 Les Chiens, d’Alain Jessua
1980 Les Uns et les Autres, de Claude Lelouch Véronique
1981 La Femme d'à côté, de François Truffaut Mathilde Bauchard
1982 La vie est un roman, d’Alain Resnais Livia Ceraskier
Vivement dimanche!, de François Truffaut d'après Charles Williams Barbara Becker
1983 Un amour de Swann, de Volker Schlöndorff duquessa de Guermantes
Benvenuta, d’André Delvaux Benvenuta
1984 L'Amour à mort, d’Alain Resnais Judith Martignac
1986 Mélo, d’Alain Resnais Christiane Levesque
1987 La Famiglia, d’Ettore Scola Adriana
1988 Paura e amore Velia Parini
1989 Austràlia, de Jean-Jacques Andrien Jeanne Gauthier
1992 Afraid of the Dark Miriam
1995 Al di là delle nuvole, de Michelangelo Antonioni Patricia
Sabrina, de Sydney Pollack Irène
1996 Désiré, de Bernard Murat Odette
Pédale douce, de Gabriel Aghion Évelyne, anomenada Eva
Ridicule, de Patrice Leconte La comtessa de Blayac
1998 Elizabeth, de Shekhar Kapur Marie de Guise
La cena, d’Ettore Scola Flora
2000 El llibertí (Le Libertin), de Gabriel Aghion Madame Therbouche
2001 8 femmes, de François Ozon Pierrette
Callas Forever, de Franco Zeffirelli Maria Callas
Sans nouvelles de Dieu (Sin noticias de Dios)

d’Agustín Díaz Yanes

Marina D'Angelo
2003 Nathalie..., d’Anne Fontaine Catherine
2006 Paris, je t'aime, de Richard LaGravenese Fanny
2007 Roman de Gare, de Hervé Picard Judith Ralitzer
Il Divo, de Paolo Sorrentino dona de l'ambaixador francès
2008 Hello Goodbye, de Graham Guit Gisèle
The Secrets, d’Avi Nesher Anouk
2009 Cendres et Sang, de Fanny Ardant (directora)
Visage, de Tsai Ming-liang productora/ reina Hérodias
2011
Interno Giorno, de Tommaso Rossellini Maria Toricello
2013 Bright Days Ahead Caroline
La grande bellezza, de Paolo Sorrentino cameo, ella mateixa
Les Beaux Jours, de Marion Vernoux Caroline
Cadences obstinées, de Fanny Ardant (Directora)
2015 Chic!, de Jérôme Cornuau Alicia Ricosi
2016 For This Is My Body, de Paule Muret
2017 Lola Pater, de Nadir Moknèche
2018 Ondes de choc-Journal de ma tête, d'Ursula Meyer

Premis i Nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Declaracions[modifica]

Sobre Truffaut: Vam estar junts de 1981 a 1984. Fou una relació completament determinant en la meua vida. Només vaig fer dues pel·lícules dirigides per ell. Hi va haver un projecte per a una tercera pel·lícula, però va morir. Va ser l'home de la meva vida, em va marcar.

Sobre ser dona lliure: Admiro les dones lliures més que no les presoneres. Però també puc comprendre que una dona estimi un sol home en la seua vida. Vaig tenir l'exemple de ma mare i les meues àvies. Elles foren lliures d'estimar-los. Jo també vaig tenir llibertat per a estimar molts homes, tot i que cap fou com Truffaut.

Sobre el treball de l'actriu: Sóc una actriu a la recerca d'un personatge, tant me fa que siga fora del meu país, en un altre idioma, jo vaig allà on trobe un bon personatge. Tinc un amor absolut pel cinema i el teatre, pel fet de viure intensament a través d'un personatge, a través d'una història.[8]

Referències[modifica]

  1. «Fanny Ardant, César 1997 de la Meilleure Actrice dans PÉDALE DOUCE» (video) (en francès). Vimeo- Académie des César. [Consulta: 13 març 2015].
  2. «Fanny Ardant» (en francès). Le Figaro. [Consulta: 12 març 2015].
  3. Martí, Octavi. «'Ridículo', elegida mejor película francesa del año por la prensa extranjera» (en castellà). El País, 15-01-1997. [Consulta: 13 març 2015].
  4. «Cendres et Sang» (en francès/anglès). Festival de Cannes. [Consulta: 13 març 2015].
  5. «Mis días Felices» (en castellà). Fotogramas, 25-11-2013. [Consulta: 13 març 2015].
  6. «"Les Beaux Jours": Fanny Ardant possédée par le démon de midi» (en francès). Le Monde, 18-06-2013. [Consulta: 13 març 2015].
  7. de Bodinat, Caroline. «Fanny Ardant, une star à part» (en francès). Le Figaro, 13-06-2013. [Consulta: 13 març 2015].
  8. Júnior, António «Fragments d'entrevistes». Verbo, 21.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fanny Ardant