Fanny i Alexander

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaFanny i Alexander
Fanny och Alexander
Fanny&Alexander2.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Ingmar Bergman
Protagonistes
Director artístic Susanne Lingheim, Anna Asp
Producció Jörn Donner
Guió Ingmar Bergman
Música Daniel Bell
Dissenyador de so Björn Gunnarsson, Lars Liljeholm, Bo Persson, Owe Svensson
Fotografia Sven Nykvist
Muntatge Sylvia Ingmarsson
Vestuari Marik Von-Lundh
Productora Gaumont
Distribuïdor Sandrew Metronome Tradueix
Qualitat
País d'origen Suècia, França i Alemanya Occidental
Estrena 1982
Durada 188 min.
Idioma original Suec, alemany, anglès i jiddisch
Color en color
Descripció
Gènere Drama
Lloc de la narració Uppsala
Època d'ambientació 1907, 1908, 1909 i 1910
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0083922 Filmaffinity: 353403 Allocine: 947 Rottentomatoes: m/fanny_and_alexander Mojo: fannyandalexander Allmovie: v16747 TCM: 74540 Metacritic: movie/fanny-and-alexander
Modifica les dades a Wikidata

Fanny i Alexander (títol original en suec Fanny och Alexander)[1] és una pel·lícula sueca escrita i realitzada per Ingmar Bergman, estrenada el 1982, guanyadora de quatre Oscars. En principi va ser una pel·lícula feta per a la televisió dividida en quatre parts, amb un total de 312 minuts. La versió del cinema va ser de 188 minuts. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.

Bergman va anunciar que aquesta pel·lícula seria l'última que faria. I, en efecte, des d'aleshores només va escriure guions, i realitzar algunes obres per a la televisió (sobretot Efter repetitionen i Sarabanda, la continuació de la famosa Scener ur ett äktenskap (Secrets d'un matrimoni).

Argument[modifica]

La història es desenvolupa a la Suècia de començament del segle XX. La pel·lícula descriu la vida d'una noia, Fanny, i del seu germà Alexander al si d'una família benestant, els Ekdahl. Els pares de Fanny i Alexander treballen en el teatre i són molt feliços fins a la mort sobtada del pare. Poc després d'aquest drama, la mare troba un pretendent, un bisbe, i accepta la seva proposició de matrimoni. Es trasllada a casa seva amb els nens; és un indret on regna una atmosfera severa i ascètica. Els nens són sotmesos a la seva autoritat estricta i despietada.

A més a més de temes com el cristianisme, el penediment i la submissió a l'autoritat, la pel·lícula parla de l'amor, de les ruptures, dels fantasmes, i dels fenòmens paranormals, així com el tema molt bergmanià de l'existencialisme. El pare dels nens està interpretant el fantasma del rei mort a Hamlet quan pateix una crisi cardíaca fatal. El personatge del bisbe, i el que li succeeix, fan pensar en la usurpació de Hamlet i en la revenja final del jove príncep.[2]

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Bergman va ser designat per l'oscar al millor director i al millor guió original, però no els va guanyar, posant fi a les seves oportunitats de rebre un Oscar per a una pel·lícula.

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fanny i Alexander Modifica l'enllaç a Wikidata