Fanny i Alexander

Fanny i Alexander
Fanny och Alexander
Fitxa
Direcció	Ingmar Bergman
Protagonistes	Börje Ahlstedt; Anna Bergman; Gunn Wållgren; Kristina Adolphson; Erland Josephson; Mats Bergman; Jarl Kulle; Lena Olin; Harriet Andersson; Allan Edwall; Ewa Fröling; Jan Malmsjö; Christina Schollin; Kerstin Tidelius; Marianne Aminoff; Mona Malm; Pernilla August; Pernilla Wahlgren; Stina Ekblad; Svea Holst; Siv Ericks; Inga Ålenius; Gösta Prüzelius; Hans Strååt; Carl Billquist; Axel Düberg; Olle Hilding; Peter Stormare; Gerd Andersson; Gunnar Björnstrand; Heinz Hopf; Ernst Günther; Marie-Hélène Breillat; Käbi Laretei; Georg Årlin; Per Mattsson; Majlis Granlund (en) ; Marianne Karlbeck; Pernilla Allwin; Lars-Owe Carlberg; Gus Dahlström; Sune Mangs; Marrit Ohlsson; Eva von Hanno; Mona Andersson; Marianne Nielsen; Hugo Hasslo; Sonya Hedenbratt
Director artístic	Susanne Lingheim, Anna Asp
Producció	Jörn Donner
Guió	Ingmar Bergman
Música	Daniel Bell
Dissenyador de so	Björn Gunnarsson, Lars Liljeholm, Bo Persson, Owe Svensson
Fotografia	Sven Nykvist
Muntatge	Sylvia Ingmarsson
Vestuari	Marik Von-Lundh
Productora	Gaumont
Distribuïdor	Sandrew Metronome i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Suècia, França i Alemanya Occidental
Estrena	1982
Durada	188 min.
Idioma original	Suec, alemany, anglès i jiddisch
Versió en català	Sí
Color	en color i en blanc i negre
Pressupost	6.000.000 US$
Recaptació	6.795.771 US$ (mundial); 6.783.304 US$ (Estats Units d'Amèrica)
Descripció
Gènere	Drama
Qualificació MPAA	R
Lloc de la narració	Uppsala
Època d'ambientació	1907, 1908, 1909 i 1910
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor direcció ; Oscar a la millor fotografia ; Oscar al millor guió original ; Oscar al millor vestuari ; Oscar a la millor direcció artística ; Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa ; Guldbagge a la millor pel·lícula ; BAFTA a la millor pel·lícula en llengua no anglesa ; BAFTA a la millor fotografia ; BAFTA al millor vestuari ; Premi del Sindicat de Directors a la millor direcció ; Globus d'Or al millor director ;
Premis	César a la millor pel·lícula estrangera ; Oscar a la millor fotografia (1982); Oscar al millor vestuari (1982); Oscar a la millor direcció artística (1982); Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (1982); Guldbagge a la millor pel·lícula ; BAFTA a la millor fotografia ; David di Donatello a la millor pel·lícula estrangera ; David de Donatello al millor director estranger ; Globus d'Or a la millor pel·lícula estrangera ; Guldbagge Award for Best Director (en) ; Guldbagge al millor actor protagonista ; Premi de l'Associació de Crítics de Cinema de Los Angeles a la millor pel·lícula estrangera ; Los Angeles Film Critics Association Award for Best Cinematography (en) ; Premi National Board of Review a la Millor Pel·lícula en Llengua Estrangera ; New York Film Critics Circle Award for Best Foreign Language Film (en) ; New York Film Critics Circle Award a la millor direcció ;

Fanny i Alexander (títol original en suec Fanny och Alexander)^[1] és una pel·lícula sueca escrita i realitzada per Ingmar Bergman, estrenada el 1982, guanyadora de quatre Oscars. En principi va ser una pel·lícula feta per a la televisió dividida en quatre parts, amb un total de 312 minuts. La versió del cinema va ser de 188 minuts. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.

Bergman va anunciar que aquesta pel·lícula seria l'última que faria. I, en efecte, des d'aleshores només va escriure guions, i realitzar algunes obres per a la televisió (sobretot Efter repetitionen i Sarabanda, la continuació de la famosa Scener ur ett äktenskap (Secrets d'un matrimoni).

Argument[modifica]

La història es desenvolupa a la Suècia de començament del segle xx. La pel·lícula descriu la vida d'una noia, Fanny, i del seu germà Alexander al si d'una família benestant, els Ekdahl. Els pares de Fanny i Alexander treballen en el teatre i són molt feliços fins a la mort sobtada del pare. Poc després d'aquest drama, la mare troba un pretendent, un bisbe, i accepta la seva proposició de matrimoni. Es trasllada a casa seva amb els nens; és un indret on regna una atmosfera severa i ascètica. Els nens són sotmesos a la seva autoritat estricta i despietada.

A més a més de temes com el cristianisme, el penediment i la submissió a l'autoritat, la pel·lícula parla de l'amor, de les ruptures, dels fantasmes, i dels fenòmens paranormals, així com el tema molt bergmanià de l'existencialisme. El pare dels nens està interpretant el fantasma del rei mort a Hamlet quan pateix una crisi cardíaca fatal. El personatge del bisbe, i el que li succeeix, fan pensar en la usurpació de Hamlet i en la revenja final del jove príncep.^[2]

Repartiment[modifica]

Ewa Fröling - Emelie Ekdahl
Bertil Guve - Alexandre Ekdahl
Pernilla Allwin - Fanny Ekdahl
Jan Malmsjö - Bisbe Edvard Vergerus
Gunn Wållgren - Helena Ekdahl, l'àvia
Allan Edwall - Oscar Ekdahl
Jarl Kulle - Gustav Adolf Ekdahl
Mona Malm - Alma Ekdahl
Erland Josephson - Isak Jacobi
Börje Ahlstedt - Carl Ekdahl
Christina Schollin - Lydia Ekdahl
Pernilla August - Maj
Kerstin Tidelius - Henrietta Vergerus
Harriet Andersson - Justina
Marianne Aminoff - Blenda Vergerus
Stina Ekbladh - Ismael Retzinsky
Mats Bergman - Aron Retzinsky

Premis i nominacions[modifica]

Bergman va ser designat per l'oscar al millor director i al millor guió original, però no els va guanyar, posant fi a les seves oportunitats de rebre un Oscar per a una pel·lícula.

Premis[modifica]

Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa pel productor Jörn Donner
Oscar a la millor fotografia per Sven Nykvist
Oscar a la millor direcció artística per Anna Asp, Susanne Lingheim
Oscar al millor vestuari per Marik Vos-Lundh
1984 BAFTA a la millor fotografia per Sven Nykvist
1984 César: Millor pel·lícula estrangera per Ingmar Bergman
1984 Globus d'Or a la millor pel·lícula estrangera

Nominacions[modifica]

Oscar al millor director per Ingmar Bergman
Oscar al millor guió original per Ingmar Bergman
Globus d'Or al millor director per Ingmar Bergman
BAFTA al millor vestuari per Marik Vos-Lundh
BAFTA: Millor pel·lícula estrangera per Jörn Donner, Ingmar Bergman

Vegeu també[modifica]

Ingmar Bergman
Dokument Fanny och Alexander, documental sobre la pel·lícula

Referències[modifica]

↑ Títol en català a Ésadir.cat
↑ «Fanny i Alexander». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fanny i Alexander

Pàgina de la pel·lícula a IMDb (anglès)
Crònica de la pel·lícula a DVDClassik (francès)

[1] Títol en català a Ésadir.cat

[2] «Fanny i Alexander». The New York Times.

[1]

[2]

Filmografia d’Ingmar Bergman
dècada del 1940	Kris (1946) • Det regnar på vår kärlek (1946) • Skepp till India land (1947) • Musik i mörker (1948) • Hamnstad (1948) • Fängelse (1949) • Törst (1949)
dècada del 1950	Till glädje (1950) • Sånt händer inte här (1950) • Sommarlek (1951) • Kvinnors väntan (1952) • L'estiu amb Monika (1953) • Gycklarnas Afton (1953) • En lektion i kärlek (1954) • Kvinnodröm (1955) • Somriures d'una nit d'estiu (1955) • El setè segell (1957) • Maduixes silvestres (1957) • Nära livet (1958) • Ansiktet (1958)
dècada del 1960	La font de la donzella (1960) • Djävulens öga (1960) • Säsom i en spegel (1961) • Els combregants (1962) • Tystnaden (1963) • För att inte tala om alla dessa kvinnor (1964) • Persona (1966) • Vargtimmen (1968) • Skammen (1968) • Riten (1969) • Passió (1969)
dècada del 1970	Faro Document (1970) • Beröringen (1971) • Crits i murmuris (1972) • Secrets d'un matrimoni (1973) • Trollflöjten (1975) • Cara a cara (1976) • Das Schlangenei (1977) • Sonata de tardor (1978) • Faro Document 1979 (1979)
dècada del 1980	De la vida de les titelles (1980) • Fanny i Alexander (1982) • Karins ansikte (1984) •
dècada del 2000	Saraband (2003)
Telefilms	Herr Sleeman kommer (1957) • Venetianskan (1958) • Rabies (1958) Storm Weather (1960) • A Dream Play (1963) • Don Juan (1965) • Misantropen (1974) • Hustruskolan (1983) • Efter repetitionen (1984) • De två saliga (1986) • Markisinnan de Sade (1992) • Backanterna (1993) • The Last Gasp (1995) • Sista Skriket (1995) • En presència d'un clown (1997) • Bildmakarna (2000)

Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa
1947–1955 (Honorary)	1947: Sciuscià – Vittorio de Sica 1948: Monsieur Vincent – Maurice Cloche 1949: El lladre de bicicletes – Vittorio de Sica 1950: Au-delà des grilles – René Clément 1951: Rashōmon – Akira Kurosawa 1952: Jocs prohibits – René Clément 1953: Sense premi 1954: Jigokumon – Teinosuke Kinugasa 1955: Musashi Miyamoto – Hiroshi Inagaki
1956–1975	1956: La strada – Federico Fellini 1957: Les nits de la Cabiria – Federico Fellini 1958: El meu oncle – Jacques Tati 1959: Orfeu negre – Marcel Camus 1960: La font de la donzella – Ingmar Bergman 1961: Såsom i en spegel – Ingmar Bergman 1962: Les dimanches de Ville d'Avray – Serge Bourguignon 1963: Fellini 8 ½ – Federico Fellini 1964: Ahir, avui i demà – Vittorio de Sica 1965: Obchod na korze – Ján Kadár & Elmar Klos 1966: Un homme et une femme – Claude Lelouch 1967: Trens rigorosament vigilats – Jiří Menzel 1968: Guerra i pau – Serguei Bondartxuk 1969: Z – Costa-Gavras 1970: Investigació sobre un ciutadà – Elio Petri 1971: El jardí dels Finzi Contini – Vittorio de Sica 1972: El discret encant de la burgesia – Luis Buñuel 1973: La nit americana – François Truffaut 1974: Amarcord – Federico Fellini 1975: Dersu Uzala – Akira Kurosawa
1976–2000	1976: La Victoire en chantant – Jean-Jacques Annaud 1977: La Vie devant soi – Moshé Mizrahi 1978: Préparez vous mouchoirs – Bertrand Blier 1979: El timbal de llauna – Volker Schlöndorff 1980: Moscou no creu en les llàgrimes – Vladímir Menxov 1981: Mephisto – István Szabó 1982: Volver a empezar – José Luis Garci 1983: Fanny i Alexander – Ingmar Bergman 1984: La diagonale du fou – Richard Dembo 1985: La historia oficial – Luis Puenzo 1986: L'assalt – Fons Rademakers 1987: El festí de Babette – Gabriel Axel 1988: Pelle, el conqueridor – Bille August 1989: Cinema Paradiso – Giuseppe Tornatore 1990: Reise de Hoffnung – Xavier Koller 1991: Mediterraneo – Gabriele Salvatores 1992: Indoxina – Régis Wargnier 1993: Belle Époque – Fernando Trueba 1994: Cremat pel sol – Nikita Mikhalkov 1995: Antonia – Marleen Gorris 1996: Kolya – Jan Svěrák 1997: Caracter – Mike van Diem 1998: La vida és bella – Roberto Benigni 1999: Todo sobre mi madre – Pedro Almodóvar 2000: Tigre i drac – Ang Lee
2001–present	2001: Ničija zemlja – Danis Tanović 2002: Nirgendwo in Afrika – Caroline Link 2003: Les Invasions barbares – Denys Arcand 2004: Mar adentro – Alejandro Amenábar 2005: Tsotsi – Gavin Hood 2006: La vida dels altres – Florian Henckel von Donnersmarck 2007: Els falsificadors – Stefan Ruzowitzky 2008: Okuribito – Yojiro Takita 2009: El secreto de sus ojos – Juan José Campanella 2010: En un món millor – Susanne Bier 2011: Nader i Simin, una separació – Asghar Farhadi 2012: Amor – Michael Haneke 2013: La grande bellezza – Paolo Sorrentino 2014: Ida – Paweł Pawlikowski 2015: Saul fia – László Nemes 2016: Forushande – Asghar Farhadi 2017: Una mujer fantástica – Sebastián Lelio 2018: Roma – Alfonso Cuarón 2019: Paràsits – Bong Joon-ho 2020: Una altra ronda – Thomas Vinterberg 2021: Drive my car – Ryusuke Hamaguchi