Fanny i Alexander

Fanny och Alexander
Fanny i Alexander
	Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció	Ingmar Bergman
Protagonistes	Börje Ahlstedt; Anna Bergman; Gunn Wållgren; Kristina Adolphson; Erland Josephson Mats Bergman; Jarl Kulle; Lena Olin; Harriet Andersson; Allan Edwall; Ewa Fröling; Jan Malmsjö; Christina Schollin; Kerstin Tidelius; Marianne Aminoff; Mona Malm; Pernilla August; Pernilla Wahlgren; Stina Ekblad; Svea Holst; Siv Ericks; Inga Ålenius; Gösta Prüzelius; Hans Strååt; Carl Billquist; Axel Düberg; Olle Hilding; Peter Stormare; Gerd Andersson; Gunnar Björnstrand; Heinz Hopf; Ernst Günther
Direcció artística	Susanne Lingheim, Anna Asp
Producció	Jörn Donner
Guió	Ingmar Bergman
Música	Daniel Bell
So	Björn Gunnarsson, Lars Liljeholm, Bo Persson, Owe Svensson
Fotografia	Sven Nykvist
Muntatge	Sylvia Ingmarsson
Vestuari	Marik Von-Lundh
Productora	Gaumont
Dades i xifres
País	Suècia, França i Alemanya Occidental
Data d'estrena	1982
Durada	188 min.
Idioma original	Suec, alemany, anglès i jiddisch
Color	color
Temàtica
Gènere	Drama
Palmarès
Nominacions	Oscar al millor director; Oscar a la millor fotografia; Oscar al millor guió original; Oscar al millor vestuari; Oscar a la millor direcció artística Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa
Premis	César a la millor pel·lícula estrangera; Oscar a la millor fotografia; Oscar al millor vestuari; Oscar a la millor direcció artística; Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa
Més informació
IMDB	Fitxa
FilmAffinity
AlloCiné	Fitxa
Rotten Tomatoes	Fitxa
Box office Mojo	Fitxa
All Movie	Fitxa

Fanny i Alexander (títol original en suec Fanny och Alexander)^[1] és una pel·lícula sueca escrita i realitzada per Ingmar Bergman, estrenada el 1982, guanyadora de quatre Oscars. En principi va ser una pel·lícula feta per a la televisió dividida en quatre parts, amb un total de 312 minuts. La versió del cinema va ser de 188 minuts. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.

Bergman va anunciar que aquesta pel·lícula seria l'última que faria. I, en efecte, des d'aleshores només va escriure guions, i realitzar algunes obres per a la televisió (sobretot Efter repetitionen i Sarabanda, la continuació de la famosa Scener ur ett äktenskap (Secrets d'un matrimoni).

Contingut

1 Argument
2 Repartiment
3 Premis i nominacions
- 3.1 Premis
- 3.2 Nominacions
4 Vegeu també
5 Referències
6 Enllaços externs

Argument[modifica | modifica el codi]

La història es desenvolupa a la Suècia de començament del segle XX. La pel·lícula descriu la vida d'una noia, Fanny, i del seu germà Alexander al si d'una família benestant, els Ekdahl. Els pares de Fanny i Alexander treballen en el teatre i són molt feliços fins a la mort sobtada del pare. Poc després d'aquest drama, la mare troba un pretendent, un bisbe, i accepta la seva proposició de matrimoni. Es trasllada a casa seva amb els nens; és un indret on regna una atmosfera severa i ascètica. Els nens són sotmesos a la seva autoritat estricta i despietada.

A més a més de temes com el cristianisme, el penediment i la submissió a l'autoritat, la pel·lícula parla de l'amor, de les ruptures, dels fantasmes, i dels fenòmens paranormals, així com el tema molt bergmanià de l'existencialisme. El pare dels nens està interpretant el fantasma del rei mort a Hamlet quan pateix una crisi cardíaca fatal. El personatge del bisbe, i el que li succeeix, fan pensar en la usurpació de Hamlet i a la revenja final del jove príncep.^[2]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Ewa Fröling - Emelie Ekdahl
Bertil Guve - Alexandre Ekdahl
Pernilla Allwin - Fanny Ekdahl
Jan Malmsjö - Bisbe Edvard Vergerus
Gunn Wållgren - Helena Ekdahl, l'àvia
Allan Edwall - Oscar Ekdahl
Jarl Kulle - Gustav Adolf Ekdahl
Mona Malm - Alma Ekdahl
Erland Josephson - Isak Jacobi
Börje Ahlstedt - Carl Ekdahl
Christina Schollin - Lydia Ekdahl
Pernilla August - Maj
Kerstin Tidelius - Henrietta Vergerus
Harriet Andersson - Justina
Marianne Aminoff - Blenda Vergerus
Stina Ekbladh - Ismael Retzinsky
Mats Bergman - Aron Retzinsky

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Bergman va ser designat per l'oscar al millor director i per al del millor guió original, però no els va guanyar, posant fi a les seves oportunitats de rebre un Oscar per a una pel·lícula.