Fanny i Alexander

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaFanny i Alexander
Fanny och Alexander
Fanny&Alexander2.jpg
Fitxa
DireccióIngmar Bergman
Protagonistes
Director artísticSusanne Lingheim, Anna Asp
ProduccióJörn Donner
GuióIngmar Bergman
MúsicaDaniel Bell
Dissenyador de soBjörn Gunnarsson, Lars Liljeholm, Bo Persson, Owe Svensson
FotografiaSven Nykvist
MuntatgeSylvia Ingmarsson
VestuariMarik Von-Lundh
ProductoraGaumont Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorSandrew Metronome (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenSuècia, França i Alemanya Occidental
Estrena1982
Durada188 min.
Idioma originalSuec, alemany, anglès i jiddisch
Doblada al catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereDrama
Lloc de la narracióUppsala Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientació1907, 1908, 1909 i 1910 Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0083922 Filmaffinity: 353403 Allocine: 947 Rottentomatoes: m/fanny_and_alexander Mojo: fannyandalexander Allmovie: v16747 TCM: 74540 Metacritic: movie/fanny-and-alexander TV.com: movies/fanny-and-alexander Modifica els identificadors a Wikidata

Fanny i Alexander (títol original en suec Fanny och Alexander)[1] és una pel·lícula sueca escrita i realitzada per Ingmar Bergman, estrenada el 1982, guanyadora de quatre Oscars. En principi va ser una pel·lícula feta per a la televisió dividida en quatre parts, amb un total de 312 minuts. La versió del cinema va ser de 188 minuts. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.

Bergman va anunciar que aquesta pel·lícula seria l'última que faria. I, en efecte, des d'aleshores només va escriure guions, i realitzar algunes obres per a la televisió (sobretot Efter repetitionen i Sarabanda, la continuació de la famosa Scener ur ett äktenskap (Secrets d'un matrimoni).

Argument[modifica]

La història es desenvolupa a la Suècia de començament del segle xx. La pel·lícula descriu la vida d'una noia, Fanny, i del seu germà Alexander al si d'una família benestant, els Ekdahl. Els pares de Fanny i Alexander treballen en el teatre i són molt feliços fins a la mort sobtada del pare. Poc després d'aquest drama, la mare troba un pretendent, un bisbe, i accepta la seva proposició de matrimoni. Es trasllada a casa seva amb els nens; és un indret on regna una atmosfera severa i ascètica. Els nens són sotmesos a la seva autoritat estricta i despietada.

A més a més de temes com el cristianisme, el penediment i la submissió a l'autoritat, la pel·lícula parla de l'amor, de les ruptures, dels fantasmes, i dels fenòmens paranormals, així com el tema molt bergmanià de l'existencialisme. El pare dels nens està interpretant el fantasma del rei mort a Hamlet quan pateix una crisi cardíaca fatal. El personatge del bisbe, i el que li succeeix, fan pensar en la usurpació de Hamlet i en la revenja final del jove príncep.[2]

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Bergman va ser designat per l'oscar al millor director i al millor guió original, però no els va guanyar, posant fi a les seves oportunitats de rebre un Oscar per a una pel·lícula.

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fanny i Alexander