Fanny i Alexander

Fanny i Alexander
Fanny och Alexander
Fitxa
Direcció	Ingmar Bergman
Protagonistes	Börje Ahlstedt; Anna Bergman; Gunn Wållgren; Kristina Adolphson; Erland Josephson; Mats Bergman; Jarl Kulle; Lena Olin; Harriet Andersson; Allan Edwall; Ewa Fröling; Jan Malmsjö; Christina Schollin; Kerstin Tidelius; Marianne Aminoff; Mona Malm; Pernilla August; Pernilla Wahlgren; Stina Ekblad; Svea Holst; Siv Ericks; Inga Ålenius; Gösta Prüzelius; Hans Strååt; Carl Billquist; Axel Düberg; Olle Hilding; Peter Stormare; Gerd Andersson; Gunnar Björnstrand; Heinz Hopf; Ernst Günther; Marie-Hélène Breillat; Käbi Laretei; Georg Årlin; Per Mattsson; Majlis Granlund (en) ; Marianne Karlbeck; Pernilla Allwin; Lars-Owe Carlberg; Gus Dahlström; Sune Mangs; Marrit Ohlsson; Eva von Hanno; Mona Andersson; Marianne Nielsen; Hugo Hasslo
Director artístic	Susanne Lingheim, Anna Asp
Producció	Jörn Donner
Guió	Ingmar Bergman
Música	Daniel Bell
Dissenyador de so	Björn Gunnarsson, Lars Liljeholm, Bo Persson, Owe Svensson
Fotografia	Sven Nykvist
Muntatge	Sylvia Ingmarsson
Vestuari	Marik Von-Lundh
Productora	Gaumont
Distribuïdor	Sandrew Metronome (en) i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Suècia, França i Alemanya Occidental
Estrena	1982
Durada	188 min.
Idioma original	Suec, alemany, anglès i jiddisch
Doblada al català	Sí
Color	en color
Descripció
Gènere	Drama
Lloc de la narració	Uppsala
Època d'ambientació	1907, 1908, 1909 i 1910
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor direcció ; Oscar a la millor fotografia ; Oscar al millor guió original ; Oscar al millor vestuari ; Oscar a la millor direcció artística ; Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa ;
Premis	César a la millor pel·lícula estrangera ; Oscar a la millor fotografia ; Oscar al millor vestuari ; Oscar a la millor direcció artística ; Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa ;

Fanny i Alexander (títol original en suec Fanny och Alexander)^[1] és una pel·lícula sueca escrita i realitzada per Ingmar Bergman, estrenada el 1982, guanyadora de quatre Oscars. En principi va ser una pel·lícula feta per a la televisió dividida en quatre parts, amb un total de 312 minuts. La versió del cinema va ser de 188 minuts. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.

Bergman va anunciar que aquesta pel·lícula seria l'última que faria. I, en efecte, des d'aleshores només va escriure guions, i realitzar algunes obres per a la televisió (sobretot Efter repetitionen i Sarabanda, la continuació de la famosa Scener ur ett äktenskap (Secrets d'un matrimoni).

Argument[modifica]

La història es desenvolupa a la Suècia de començament del segle xx. La pel·lícula descriu la vida d'una noia, Fanny, i del seu germà Alexander al si d'una família benestant, els Ekdahl. Els pares de Fanny i Alexander treballen en el teatre i són molt feliços fins a la mort sobtada del pare. Poc després d'aquest drama, la mare troba un pretendent, un bisbe, i accepta la seva proposició de matrimoni. Es trasllada a casa seva amb els nens; és un indret on regna una atmosfera severa i ascètica. Els nens són sotmesos a la seva autoritat estricta i despietada.

A més a més de temes com el cristianisme, el penediment i la submissió a l'autoritat, la pel·lícula parla de l'amor, de les ruptures, dels fantasmes, i dels fenòmens paranormals, així com el tema molt bergmanià de l'existencialisme. El pare dels nens està interpretant el fantasma del rei mort a Hamlet quan pateix una crisi cardíaca fatal. El personatge del bisbe, i el que li succeeix, fan pensar en la usurpació de Hamlet i en la revenja final del jove príncep.^[2]

Repartiment[modifica]

Ewa Fröling - Emelie Ekdahl
Bertil Guve - Alexandre Ekdahl
Pernilla Allwin - Fanny Ekdahl
Jan Malmsjö - Bisbe Edvard Vergerus
Gunn Wållgren - Helena Ekdahl, l'àvia
Allan Edwall - Oscar Ekdahl
Jarl Kulle - Gustav Adolf Ekdahl
Mona Malm - Alma Ekdahl
Erland Josephson - Isak Jacobi
Börje Ahlstedt - Carl Ekdahl
Christina Schollin - Lydia Ekdahl
Pernilla August - Maj
Kerstin Tidelius - Henrietta Vergerus
Harriet Andersson - Justina
Marianne Aminoff - Blenda Vergerus
Stina Ekbladh - Ismael Retzinsky
Mats Bergman - Aron Retzinsky

Premis i nominacions[modifica]

Bergman va ser designat per l'oscar al millor director i al millor guió original, però no els va guanyar, posant fi a les seves oportunitats de rebre un Oscar per a una pel·lícula.

Premis[modifica]

Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa pel productor Jörn Donner
Oscar a la millor fotografia per Sven Nykvist
Oscar a la millor direcció artística per Anna Asp, Susanne Lingheim
Oscar al millor vestuari per Marik Vos-Lundh
1984 BAFTA a la millor fotografia per Sven Nykvist
1984 César: Millor pel·lícula estrangera per Ingmar Bergman
1984 Globus d'Or a la millor pel·lícula estrangera

Nominacions[modifica]

Oscar al millor director per Ingmar Bergman
Oscar al millor guió original per Ingmar Bergman
Globus d'Or al millor director per Ingmar Bergman
BAFTA al millor vestuari per Marik Vos-Lundh
BAFTA: Millor pel·lícula estrangera per Jörn Donner, Ingmar Bergman

Vegeu també[modifica]

Ingmar Bergman
Dokument Fanny och Alexander, documental sobre la pel·lícula

Referències[modifica]

↑ Títol en català a Ésadir.cat
↑ «Fanny i Alexander». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fanny i Alexander

Pàgina de la pel·lícula a IMDb (anglès)
Crònica de la pel·lícula a DVDClassik (francès)

[1] Títol en català a Ésadir.cat

[2] «Fanny i Alexander». The New York Times.

[1]

[2]

Filmografia d’Ingmar Bergman
dècada del 1940	Kris (1946) • Det regnar på vår kärlek (1946) • Skepp till India land (1947) • Musik i mörker (1948) • Hamnstad (1948) • Fängelse (1949) • Törst (1949)
dècada del 1950	Till glädje (1950) • Sånt händer inte här (1950) • Sommarlek (1951) • Kvinnors väntan (1952) • L'estiu amb Monika (1953) • Gycklarnas Afton (1953) • En lektion i kärlek (1954) • Kvinnodröm (1955) • Somriures d'una nit d'estiu (1955) • El setè segell (1957) • Maduixes silvestres (1957) • Nära livet (1958) • Ansiktet (1958)
dècada del 1960	La font de la donzella (1960) • Djävulens öga (1960) • Säsom i en spegel (1961) • Els combregants (1962) • Tystnaden (1963) • För att inte tala om alla dessa kvinnor (1964) • Persona (1966) • Vargtimmen (1968) • Skammen (1968) • Riten (1969) • Passió (1969)
dècada del 1970	Faro Document (1970) • Beröringen (1971) • Crits i murmuris (1972) • Secrets d'un matrimoni (1973) • Trollflöjten (1975) • Cara a cara (1976) • Das Schlangenei (1977) • Sonata de tardor (1978) • Faro Document 1979 (1979)
dècada del 1980	De la vida de les titelles (1980) • Fanny i Alexander (1982) • Karins ansikte (1984) •
dècada del 2000	Saraband (2003)
Telefilms	Herr Sleeman kommer (1957) • Venetianskan (1958) • Rabies (1958) Storm Weather (1960) • A Dream Play (1963) • Don Juan (1965) • Misantropen (1974) • Hustruskolan (1983) • Efter repetitionen (1984) • De två saliga (1986) • Markisinnan de Sade (1992) • Backanterna (1993) • The Last Gasp (1995) • Sista Skriket (1995) • En presència d'un clown (1997) • Bildmakarna (2000)