Fantasia (pel·lícula)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.pngFantasia
Fantasia (pel·lícula)
Fantasia-poster-1940.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció James Algar
Protagonistes Leopold Stokowski
Deems Taylor
Philadelphia Orchestra
Walt Disney
Producció Walt Disney
Guió Joe Grant
Dick Huemer
Música Stephen Csillag
Fotografia Jason Howe
Max Morgan
Productora The Walt Disney Company i RKO Pictures
Distribuïdora The Walt Disney Company
RKO Pictures
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1940
Durada 124 min
Idioma original anglès
Pressupost 2,28 milions de dòlars
Temàtica
Basat en Toccata i fuga en Re menor, BWV 565, Nutcracker Suite, L'aprenent de bruixot, La consagració de la primavera, Simfonia núm. 6 (Beethoven), Dance of the Hours i Una nit a la Muntanya Pelada
Gènere Animació musical
Sèrie List of Walt Disney Animation Studios films
Palmarès
Premis National Film Registry
Més informació
IMDB Fitxa 7.8/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Lloc web oficial http://movies.disney.com/fantasia
Modifica dades a Wikidata

Fantasia és una pel·lícula musical estatunidenca de 1940, un clàssic d'animació dels estudis Disney. La seva producció es va iniciar poc després de Blancaneus i els set nans (1937) i en paral·lel a Pinotxo (1940).

Aquesta pel·lícula és una experimentació sense diàleg l'objectiu de la qual és d'il·lustrar o d'acompanyar amb animació temes de música clàssica. Vuit extractes musicals, tocats la majoria per l'orquestra de Filadèlfia sota la direcció de Leopold Stokowski, componen les set seqüències d'aquests dibuixos animats. És també, per a nombrosos autors i crítics, una obra d'art d'un gènere nou, un pont entre les arts i una «nova forma de presentar l'art» (un nou mitjà de comunicació).

Fantasia , que no va tenir a la seva sortida l'èxit habitual de les produccions Disney de l'època, és la primera part d'una sèrie desitjada per Walt Disney. Gràcies a la voluntat de Roy Edward Disney, nebot de Walt, el 1999 es va estrenar una segona part titulada Fantasia 2000.

Argument[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula està composta de set seqüències il·lustrant vuit peces de música clàssica, reorquestrats i dirigits pel director d'orquestra Leopold Stokowski al cap de l'Orquestra de Filadèlfia. L'última seqüència il·lustra dues peces, mentre que un intermedi separa la seqüència 4 de la 5. Cada seqüència és precedida d'una curta introducció on l'orquestra és en ombra xinesa.

La pel·lícula, després de l'aparició del títol, comença immediatament com en una sala d'espectacles: una cortina s'obre en una escena en la penombra, les siluetes de músics que s'instal·len destaquen davant d'una pantalla blava, amb sons d'instruments que afinen. El narrador, com per a una retransmissió, acull els espectadors. Mentre que explica al públic que existeixen tres gèneres de músiques, certs instruments s'il·luminen, i la seva sonoritat es posa en escena. Els tres gèneres són la música narrativa, que conta una història, la il·lustrativa, que evoca una o diverses imatges, i la música absoluta, que no existeix més que per a si mateixa.[1][2]

Temes musicals[modifica | modifica el codi]

Les peces van ser interpretades per l'Orquestra de Filadelfia i dirigida per Leopold Stokowski. Els temes són:

Premis[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Fantasia». The New York Times.
  2. «Fantasia». Imdb.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fantasia (pel·lícula) Modifica l'enllaç a Wikidata