Fantasia en sol major, BWV 572

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalFantasia en sol major, BWV 572
Forma musicalobra de composició musical Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatsol major Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 572 Modifica el valor a Wikidata
Instrumentacióorgue Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: cc815d5b-7980-33d6-a11e-6c657700315a IMSLP: Fantasia_in_G_major,_BWV_572_(Bach,_Johann_Sebastian) Modifica el valor a Wikidata

La Fantasia en sol major, BWV 572 és una peça composta per a òrgan pel compositor barroc alemany Johann Sebastian Bach. És una fantasia sense fuga, encara que té tres moviments: Allegro, Grave i Lento. Igual que la gran majoria de la música de Bach d'abans de 1723, sobreviu gràcies a còpies que van realitzar els seus alumnes.

Història[modifica]

Portada de l'edició de Peters cap el 1845-1855 de les obres per a orgue de Bach editades per Griepenkerl i Roitzsch: el seu quart volum conté la Fantasia BWV572.[1]

Johann Gottfried Walther va copiar una primera versió del BWV 572.[2][3] A la portada del títol del manuscrit de Walther es llegeix Piece d'Orgue | di | Giov: Sebast: Bach.[3] Aquesta còpia probablement es va fer durant els anys 1714–1717.[2][4]

Jean-Claude Zehnder també creu que aquesta versió de la peça va ser composta en els primers anys de Bach a Weimar, i també recull l'afirmació de Siegbert Rampe que potser hagi estat composta una mica més tard.[5] Les primeres còpies existents de la versió revisada de Bach daten de la dècada del 1720.[4][5][6][7] També aquests manuscrits porten el títol Piece d'Orgue.[4][6][7]

Retrat de Johann Sebastian Bach de 1715.

La còpia més antiga de la versió revisada va ser escrita per un alumne de Köthen a finals de 1722, aproximadament mig any abans que Bach es traslladés a Leipzig. Un manuscrit perdut, que va servir per a la publicació de la peça el 1846, va ser, segons Peter Williams, titulat probablement "Fantasia".[4][1] Philipp Spitta, que va nomenar l'obra Fantasia en el primer volum de la seva biografia de Bach, la va considerar més semblant a l'obra de Buxtehude que qualsevol altra composició de Bach.[8] El Bach Gesellschaft va publicar l'obra com a Fantasie el 1891.[9] Un segle més tard, la New Bach Edition va recuperar al nom que es va trobar als primers manuscrits, és a dir, Pièce d'Orgue.[10] La nova edició Urtext del segle XXI de Breitkopf també utilitza aquest nom per a la BWV 572.[5]

Anàlisi[modifica]

Els erudits de la música de Johann Sebastian Bach coincideixen que va ser composta abans de 1712; el més probable és que es gestés quan Bach es trobava treballant a Weimar (1708-1717). En aquesta peça Bach renúncia a aquella tendència del barroc que consistia en escriure música per a teclat que pogués ser transcrita des de l'orgue al clavecí. La peça presenta la influència de Dietrich Buxtehude.

L' Allegro és en compàs de 12/8, és molt dinàmic i amb una total absència del pedal encara que les línies de baix amb pedal són un element crucial en els obres per a aquest instrument. S'observa el vigor juvenil i l'èmfasi en la destresa. Comença amb una introducció que estableix el perfecte escenari per a la secció més densa que ve després. L'organista fa ús de pocs canvis tímbrics i de tonalitats. En alguns compassos, es poden escoltar dues veus.

El segon moviment, Grave, es a cinc veus; hi ha un gran canvi en l'ús dels instruments, se'n fan servir molts i amb algunes tonalitats més greus. Aquí ens trobem amb Bach component la música per a orgue en la seva major part idiomàtica, produeix una textura adequada, tant per a l'instrument com per a temperament del compositor. El principi usa acords mantinguts per aconseguir el grandiós impacte i crea una atmosfera barroca (similar al acord mantingut en cada començament de les sis parts de la Fantasia en sol menor, BWV 542). El material temàtic tendeix a descendir. Després d'un cert desenvolupament motívic, s'introdueixen els pedals i es traslladen cromàticament de manera ascendent, augmentant la tensió amb l'aparició de dissonàncies. La sensació general és més d'improvisació i el contrapunt dens es dilueix, les notes amb pedal comença a fer un descen cromàtic amb passatges que flueix lliurement en les dues mans. La textura densa del moviment el fa més idiomàtic per a l'instrument i és més típic per a Bach. Utilitza acords de llarga durada amb moltes suspensions de gran efecte, un llenguatge que Bach va utilitzar amb relativa freqüència en les seves obres madures.[11]

El darrer moviment torna a un estil similar al de l'Allegro inicial, amb la diferència que el pedal té un protagonisme més gran.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Friedrich Konrad Griepenkerl i Ferdinand August Roitzsch (editors). Johann Sebastian Bach's Compositionen für die Orgel: Kritisch-korrecte Ausgabe, Vol. 4. Leipzig: C. F. Peters, [1846]
  2. ↑ 2,0 2,1 BWV2a (1998), p. 326
  3. ↑ 3,0 3,1 Mus.ms. Bach P 801 (5) a la web de Berlin State Library (D-B Mus. ms. Bach P 801, Fascicle 5 a la web Bach Digital; RISM No. 467300222)
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Peter Williams (Musikwissenschaftler). "BWV 572 Pièce d'Orgue ('Fantasia') in G Major", pp. 166–170 in The Organ Music of J. S. Bach. Cambridge University Press, 2003. ISBN 0521891159
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Jean-Claude Zehnder (editor). Johann Sebastian Bach: Complete Organ Works – Breitkopf Urtext: New Edition in 10 Volumes, Vol. 4: Toccatas and Fugues / Individual Works. Breitkopf, 2011. ISMN|979-0-004-18375-5. Introduction Arxivat 2015-09-10 a Wayback Machine. pp. 16–19 and 23; Commentary Arxivat 2022-08-14 a Wayback Machine. pp. 1 and 12–13; Score Arxivat 2022-08-14 a Wayback Machine. pp. 142–157 i CD-ROM (§6)
  6. ↑ 6,0 6,1 Mus.ms. Bach P 1092 a la web de Berlin State Library (D-B Mus. ms. Bach P 1092 a la web Bach Digital; RISM No. 467301054)
  7. ↑ 7,0 7,1 Mus.ms. Bach P 288 (2a) a la web de Berlin State Library (D-B Mus. ms. Bach P 288, Fascicle 2 a la web Bach Digital; RISM No. 467300107)
  8. ↑ Spitta's Johann Sebastian Bach|Johann Sebastian Bach de Spitta. Vol. I (1873), p. 319 (English translation: Vol. I, p. 322)
  9. ↑ Ernst Naumann (editor). "X. Fantasie G-dur", pp. 75–83 in Bach-Gesellschaft Ausgabe (BGA), Vol. 38: Joh. Seb. Bach's Orgelwerke – Dritter Band. Leipzig: Breitkopf & Härtel, 1891. (Preface pp. XIII–XIV and XXVI–XXVIII)
  10. ↑ Dietrich Kilian (editor). New Bach Edition (NBE), Series IV: Organ Works, Vol. 7: Six Sonatas and Various Individual Pieces. Bärenreiter, 1984 (Score) and 1988 (Critical Commentary)
  11. ↑ Williams, Peter F.. The organ music of J.S. Bach. 1. 1st paperback. Cambridge: Cambridge University Press, 1985, p. 232-237. ISBN 9780521317009. 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fantasia_en_sol_major,_BWV_572&oldid=32855597»