Fantomas

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula personatgeFantômas
Fantomas 1911.jpg
Coberta de la primera il·lustració de Fantômas, artista anònim 1911. A « imatge clàssica de París onírica », segons el poeta francès Robert Desnos
Tipus personatge humà de ficció
Creat per Marcel Allain
Pierre Souvestre
Interpretat per René Navarre
Edward Roseman
Jean Galland
Marcel Herrand
Maurice Teynac
Jean Marais
Helmut Berger
Actor de veu Paul Bernard
Raymond Pellegrin
Roger Carel
Philippe Clay
Med Hondo
Data de creació 1911
Context
Present a l'obra Fantômas (sèrie de novel·les)
Primera aparició Fantômas (1911)
Última aparició Fantômas Mène le Bal (1963)
Dades
Sobrenom Arxiduc Juan North
Sexe Masculí
Ocupació Assassí en sèrie
Ment criminal
Nacionalitat Desconeguda
Família
Fills Vladimir (darrer nom conegut)
Modifica dades a Wikidata

Fantomas (historieta), l'amenaça elegant va ser una clàssica sèrie d'historietes mexicana, popular en tota Amèrica Llatina, publicada durant la dècada de 1970 per l'editora de cómics mexicana Editorial Novaro. Basada en el folletó de Allain y Pierre Souvestre editat en 1911,[1] aparentement va ser realitzada amb la idea d'utilitzar el mateix personatge, però readaptat a una versió heroica, sense el reconeixement ni la influència dels llibres o pel·lícules originals.[2][3] No se sap si va ser feta amb autorització legal o sense. Tot i que va ser cancel·lada fa molts anys, és gràcies a aquest còmic que Fantômas és més conegut en Amèrica Central i Amèrica del Sud.[4]

Fantomas

Trajectòria editorial[modifica]

El personatge va debutar al número 106 de "Tresor de Contes Clàssics de l'editorial Novaro ". Guillermo Mendizábal i Rubén Lara, creadors del personatge de Fantomas, van sortir de Novaro perquè aquesta editorial va registrar els personatges al seu nom en drets d'autor sense el seu consentiment. Va comptar amb guions de Gonzalo Martre i Gerardo de la Torre.

Argument[modifica]

Fantômas va ser un lladre que va cometre robatoris espectaculars només per la seva satisfacció a manera de "reptes" sent la meta en cada un dels robatoris l'audàcia i la innovació. També cometia malifetes en nom d'invertir la seva fortuna en fons per combatre la pobresa o ajudar universitats i biblioteques.[5]

Va utilitzar una cenyida màscara blanca tot el temps, o una varietat de disfresses de manera que la seva veritable identitat mai va ser revelada. El personatge també va ser perseguit per les autoritats, en aquest cas principalment per un inspector de policia francès anomenat Gerard.

També era milionari, sent posseïdor de diverses corporacions sota identitats falses, i tenia una caserna secreta als afores de París; era també assistit per diversos agents, incloent les 12 Noies del Zodíac, belles dones que l'assistien personalment, conegudes únicament pels seus noms clau, els signes del Zodíac. Entre els seus enemics es destaquen: El Dr Findus, el Baró Boira, el Fill de Hitler i el Príncep de les Tenebres.

Característiques[modifica]

Tenia marcat un to socialista com el dels intel·lectuals europeus dels anys setanta; sense ser pamfletària o politiquera, denunciava l'acaparament de riquesa en poques mans, el racisme i la guerra. L'edició de luxe d'aquest còmic posseïa arguments encara millor aconseguits i intel·ligents i estava ben documentada, especialment per al tipus de còmic que es feia en aquells anys. Els guions incloïen referències a llibres, filòsofs o autors de moda com Jorge Luis Borges, Julio Cortázar o Jean Paul Sartre. Quan la història es va tornar més contemporània, Fantomas combatia la privatització i la Globalització que amenaçaven atropellar l'home comú.

El disseny visual tenia fortes influències del malvat Crick-crock de la novel·la Noir i de Gastón Leroux, autor d'El fantasma de l'opera. En aquesta versió de Fantômas, la seva màscara va ser clarament inspirada per la màscara negra utilitzada pel criminal de còmics itàliaDiabolik, i l'ús d'ella sembla influenciat per les imatges populars generades per la "lluita lliure mexicana". Aparentment, la sèrie va ser també influenciada per les pel·lícules de James Bond, com Fantômas equipat amb tecnologia avançada creada per un científic anomenat 'Professor Semo', va tenir tota mena d'aventures al voltant del món lluitant contra criminals cada vegada més cruels.

Influència[modifica]

Després de la seva sortida de Novaro, Rubén Lara i Romero va fitxar per Editomex, on li van oferir fer una història d'autor. Llavors va fer una cosa que competís directament amb Fantomas, i va ser aquí on va crear el personatge de El Comodí; només es va vendre fins al número 16.

Llibres[modifica]

Per Allain i Souvestre[modifica]

  • 1. Fantômas (1911; transl. 1915; retransl. 1986)
  • 2. Juve contre Fantômas (1911; transl. 1916 as The Exploits of Juve; retransl. 1987 com The Silent Executioner)
  • 3. Le Mort qui Tue (1911; transl. 1917 com Messengers of Evil; retransl. 2008 com The Corpse who Kills)
  • 4. L'Agent Secret (1911; transl. 1917 com A Nest of Spies)
  • 5. Un Roi Prisonnier de Fantômas (1911; transl. 1918 com A Royal Prisoner)
  • 6. Le Policier Apache (1911; transl. 1924 per Alfred Allinson com The Long Arm of Fantômas)
  • 7. Le Pendu de Londres (1911; transl. 1920 com Slippery as Sin)
  • 8. La Fille de Fantômas (1911; transl. 2006 per Mark P. Steele com The Daughter of Fantomas) (ISBN 1932983562)
  • 9. Le Fiacre de Nuit (1911)
  • 10. La Main Coupée (1911; transl. 1924 by Alfred Allinson com The Limb of Satan)
  • 11. L'Arrestation de Fantômas (1912)
  • 12. Le Magistrat Cambrioleur (1912)
  • 13. La Livrée du Crime (1912)
  • 14. La Mort de Juve (1912)
  • 15. L'Evadée de Saint-Lazare (1912)
  • 16. La Disparition de Fandor (1912)
  • 17. Le Mariage de Fantômas (1912)
  • 18. L'Assassin de Lady Beltham (1912)
  • 19. La Guêpe Rouge (1912)
  • 20. Les Souliers du Mort (1912)
  • 21. Le Train Perdu (1912)
  • 22. Les Amours d'un Prince (1912)
  • 23. Le Bouquet Tragique (1912)
  • 24. Le Jockey Masqué (1913)
  • 25. Le Cercueil Vide (1913)
  • 26. Le Faiseur de Reines (1913)
  • 27. Le Cadavre Géant (1913)
  • 28. Le Voleur d'Or (1913)
  • 29. La Série Rouge (1913)
  • 30. L'Hôtel du Crime (1913)
  • 31. La Cravate de Chanvre (1913)
  • 32. La Fin de Fantômas (1913)

Per Allain[modifica]

  • 33. Fantômas est-il ressuscité? (1925; transl. 1925 per Alfred Allinson com The Lord of Terror)
  • 34. Fantômas, Roi des Recéleurs (1926; transl. 1926 per Alfred Allinson com Juve in the Dock)
  • 35. Fantômas en Danger (1926; transl. 1926 perAlfred Allinson com Fantômas Captured)
  • 36. Fantômas prend sa Revanche (1926; transl. 1927 per Alfred Allinson com The Revenge of Fantômas)
  • 37. Fantômas Attaque Fandor (1926; transl. 1928 per Alfred Allinson com Bulldog and Rats)
  • 38. Si c'était Fantômas? (1933)
  • 39. Oui, c'est Fantômas! (1934)
  • 40. Fantômas Joue et Gagne (1935)
  • 41. Fantômas Rencontre l'Amour (1946)
  • 42. Fantômas Vole des Blondes (1948)
  • 43. Fantômas Mène le Bal (1963)

Referències[modifica]

  1. Terres d'écrivains. «Sur les pas des écrivains - Le Paris des Apaches dans Fantômas», 22 avril 2005.
  2. «Getting away with murder, A region 2 partial DVD review of Fantômas by Slarek». DVD Outsider, 19-03-2006.
  3. «Fantômas Lives». [Consulta: 28 juliol 2010].
  4. Entrevista a Rubén Lara y Romero, creador gráfico de "Fantomas, La Amenaza Elegante", sitio digital 'Artes9', 25 de septiembre de 2007.
  5. Priestman, Martin. The Cambridge Companion to Crime Fiction. Cambridge University Press, 2003. ISBN 978-0-521-00871-6. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fantomas Modifica l'enllaç a Wikidata