Fanzara

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaFanzara
Escut d'armes
Escut d'armes
Fanzara (13).jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Fanzara respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 40° 01′ 10″ N, 0° 18′ 55″ O / 40.0194°N,0.3154°O / 40.0194; -0.3154Coord.: 40° 01′ 10″ N, 0° 18′ 55″ O / 40.0194°N,0.3154°O / 40.0194; -0.3154
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de Castelló
ComarquesAlt Millars Modifica el valor a Wikidata

CapitalFanzara Modifica el valor a Wikidata
Població
Total273 (2021) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciFanzarí, fanzarina Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticCastellà
Geografia
Part deMancomunitat Espadà-Millars Modifica el valor a Wikidata
Superfície34,98 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud229 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialNules
Dades històriques
Dia de mercatDimarts
Festa patronalSant Sepulcre
(12 d'octubre)
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataRoberto Domingo Salisa Castillo Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12230 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE12059 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12059 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webfanzara.es Modifica el valor a Wikidata

Fanzara és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Millars, a la província de Castelló. La localitat és coneguda per ser una referència de l'art urbà o street art al País Valencià, ja que a les façanes del poble hi ha 44 intervencions d'art urbà realitzades per 20 artistes, en el que s'ha anomenat Museu Inacabat d'Art Urbà (MIAU).[1]

Geografia[modifica]

El relleu és predominantment muntanyenc, el poble es troba en una vall als peus de la qual transcorre el riu Millars. El clima és mediterrani, bastant suau donada la seua proximitat al mar, però amb estius més suaus i hiverns més freds que en la capital, Castelló de la Plana. El poble es troba a 230 metres aprox. sobre el nivell del mar i està situat entre el riu i la fèrtil horta i la muntanya rocosa, també trobarem fonts com ara la de l'Alcúdia, la del Túrio; la del Canonge o la de l'Aljub; podrem pujar al Túrio i, si ens interessa l'espeleologia, entrar a la cova de la Mola o baixar als avencs del Cabezo o del Túrio.

Limita amb Argeleta, Vallat, Espadella, Aiòder, Suera, Tales, Onda, Ribesalbes, l'Alcora i Llucena.

Història[modifica]

S'han trobat restes iberes en l'anomenat poblat de Cantalobos, així com restes romanes en altres parts del terme. No obstant això, l'origen de la població és àrab. L'any 1259 Jaume I (1208-1276) va fer donació del castell i del terme a Teresa Gil de Vidaure i son fill Pere, els quals li atorgaren carta pobla en 1260. Fon lloc de moriscs, amb 440 cases l'any 1609, fins que estos varen ser expulsats i la població de Fanzara es va reduir a la mitat (212 focs el 1646). La jurisdicció senyorial del lloc la tingueren els ducs de Medinaceli. Teodor Granell, bisbe de Barbastre i fill de la localitat, va construir-s'hi un palau en 1720.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2019
287 296 326 282 269 250 249 259 270 280 267

Economia[modifica]

Temps arrere, l'agricultura era quasi exclusivament de secà i els camps se situaven en el clàssic abancalament en terrasses, encara que hui dia gran part dels bancals estan abandonats. També hi ha cultius de regadiu, particularment cítrics, en la part més baixa del poble, al costat del riu Millars.

Gran part de la població es desplaça per a treballar en la indústria ceràmica d'Onda i altres municipis de la comarca, motiu pel qual l'agricultura ha passat a tindre un paper secundari.

Política i govern[modifica]

Alcaldia[modifica]

Des de 2019 l'alcaldessa de Fanzara és María Luz Ortells Gas del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).[2]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Josep Mezquita Andrés UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Josep Mezquita Andrés AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987–1991 Josep Mezquita Andrés AP 30/06/1987 --
1991–1995 José Centelles Gustems PP 15/06/1991 --
1995–1999 José Centelles Gustems PP 17/06/1995 --
1999–2003 José Centelles Gustems PP 03/07/1999 --
2003–2007 José Centelles Gustems PP 14/06/2003 --
2007–2011 José Centelles Gustems PP 16/06/2007 --
2011–2015 Roberto Salisa Castillo PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 Ana María Pastor Martínez PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 María Luz Ortells Gas PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[2]

Eleccions municipals de 2015[modifica]

Resultats electorals - Fanzara, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Partit Socialista del País Valencià Ana María Pastor Martínez 143 5 62.45
Partit Popular de la Comunitat Valenciana María Juana Usero Muñoz 84 2 36.68
Total 232 7

Monuments[modifica]

El Castell de Fanzara, també conegut com Castellet
  • Església de l'Assumpció. Del segle xvii. L'església va ser acabada en 1682. Segurament va ser construïda sobre la mesquita àrab que degué existir durant la dominació musulmana i el període mudèjar. La seua construcció degué començar poc després de l'expulsió dels moriscs, que tingué lloc en 1609. Ha sigut restaurada recentment.
  • Ermita del Sant Sepulcre. Situada en un promontori que domina el poble al final del Viacrucis, on descansa la figura del Sant Sepulcre durant la major part de l'any. Solament es trasllada durant les Festes Patronals per a visitar el poble durant quatre dies. Té unes vistes excepcionals.
  • Castell de Fanzara, també conegut com a Castellet. Del segle xiii. Ruïnes àrabs de l'antiga torre de vigilància del paratge Castellet. Sobre el castell existixen molt poques referències documentals. Degué ser un lloc de vigilància secundari per a controlar una ruta o camí. Era de dimensions reduïdes, planta irregular dispersa amb forma allargada i estreta. Actualment es troba en completa ruïna. Encara poden observar-s'hi diversos llenços de muralla, l'estructura de la torre major i els fonaments de dos torres quadrades. També s'hi han trobat restes del Bronze mitjà, iberes i islàmiques.
  • Ruïnes de la Lleuxa. Antic poblat morisc abandonat, situat en una zona boscosa de difícil accés. Es conserva una torre de vigilància.

Festes i celebracions[modifica]

  • El Cor de Jesús. Se celebra l'1 de juliol.
  • Festa dels Devots. Se celebra el primer dissabte d'abril amb una romeria a l'ermita del Salvador.
  • Festes patronals. Se celebren en octubre en honor del Sant Sepulcre.
  • Sant Antoni. El 17 de gener amb benedicció d'animals, foguera, porrat i repartiment de rotllos.
  • MIAU. Festival d'art urbà. La renovació de les obres es realitza en juliol.

Referències[modifica]

  1. «Fanzara, capital del grafiti» (en castellà). El País, 07-04-2015.
  2. 2,0 2,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Fanzara. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 2 desembre 2020].

Enllaços externs[modifica]