Far de Slettnes

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 18:45, 14 set 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Far de Slettnes
Imatge
El far l'any 2012
Nom en la llengua originalSlettnes fyr
Dades
TipusFar Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteGudolf Blakstad i Herman Munthe
Construcció1903 - 
Obertura1905
Cronologia
2005 automatització Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicNoruega del segle XX
Materialferro colat Modifica el valor a Wikidata
Mesura39 (alçària) m
Abast del far17,6 mn Modifica el valor a Wikidata
Altura focal44 m Modifica el valor a Wikidata
Il·luminació característica d'un farFl W 20s Modifica el valor a Wikidata
Intensitat lluminosa1.706.000 cd Modifica el valor a Wikidata
Altitud8 m
Ubicació geogràfica
EstatNoruega Noruega
ComtatFinnmark
 Gamvik
LocalitzacióPenínsula de Nordkinn
Banyat permar de Barentsz Modifica el valor a Wikidata
 71° 05′ 22″ N, 28° 13′ 06″ E / 71.08956°N,28.21823°E / 71.08956; 28.21823Coord.: 71° 05′ 22″ N, 28° 13′ 06″ E / 71.08956°N,28.21823°E / 71.08956; 28.21823
Patrimoni de Noruega
Activitat
Període operatiu1905 Modifica el valor a Wikidata –

El Far de Slettnes és el far més septentrional de l'Europa continental. Se situa al municipi de Gamvik, al comtat de Finnmark, Noruega. El far fa 39 metres d'altura i és l'únic far de ferro forjat de Finnmark. El far està a 8 metres sobre el nivell del mar (msnm).[1]

El far va ser construït durant els anys 1903-1905. Durant la Segona Guerra Mundial, l'any 1944, els alemanys van cremar i explotar el far de Slettnes. Tot i l'explosió que va patir el far dos terços van quedar intactes, fets de marcs de ferro finlandesos únics al comtat. El 1998 el far va ser protegit com a patrimoni cultural.[1][2]

Geografia

La reserva natural de Slettnes des del capdamunt del far

El far de Slettnes se situa a les coordenades 71°05′22″N 28°13′06″E,a l'extrem nord de la península de Nordkinn, i a la vegada és considerat el far més septentrional de Noruega (sense Svalbard) i de l'Europa continental. Està a poc més des tres quilòmetres del poble de Gamvik i a uns 15 quilòmetres de Mehman, i s'hi pot arribar amb cotxe per carretera.[2]

A causa del fred clima i dels forts vents no hi ha arbres als voltants del far. L'única vegetació és de tundra.

Història i desenvolupament

Nous fars a Finnmark

Interior del far

Tot i que en el període 1900-1910 els pressupostos per a construir nous fars a Finnmark eren cada vegada més baixis, es van assignar fons per a la construcció de tres nous fars a Finnmark. Aquest van ser l'Slettnes, el Bøkfjord, el Kjølnes i Helnes. Altrament succeïren importants millores de balises en el període que es van introduir cremadors incandescents de petroli. El resultat va ser que la lluminositat del far es van incrementar considerablement. El far de Slettnes es va encendre per primera vegada el 15 de setembre de 1905.[3][4]

La Segona Guerra Mundial

Les forces d'ocupació alemanyes van decidir durant l'evacuació de Finnmark de cremar i destruir tota la infraestructura i habitatges del comtat del 1944 fins al 1945. Els fars no es van salvar. El far de Slettnes aleshores tan sols havia existit durant 40 anys. Malgrat tot, l'acabaren bombardejaren. La seva reconstrucció, un cop passada la guerra, s'acabà la tardor del 1948, i després de reconstruir la part original s'engrandí fent la torre encara més gran que l'original. La intensitat de la llum que feia també s'augmentà.

Cases al voltant del far

Els arquitectes Gudolf Blakstad i Herman Munthe feren dibuixos del far després de les millores del 1948. Entre altres, es feren dos habitatges al costat de far, una graner, un cobert, una casa de pots i un observatori. Els treballs de construcció van trigar tres anys i van costar 944,787 corones.[5]


Desenvolupament tècnic

El far va ser electrificat el 1956 quan es va instal·lar un generador dièsel. Els faroners vivien amb les seves famílies al far fins al 1973, quan l'últim de la família va deixar Slettnes. Després d'això, els encarregats del far instal·laren un sistema de rotació. El far va ser automatitzat el 2005.

En el pla de conservació nacional per fars estableix que el far de Slettnes té valors històrics d'arquitectura i construcció, amb els volums de construcció simples de prop de la torre. El far és una fita davant un impressionant mar en un paisatge molt pla.

El 25 de juliol de 1964 a l'observatori del far s'hi registrà la temperatura més calorosa del nord de Noruega amb 27.6 °C.

Literatura

  • Danckert Monrad-Krohn (1997). «Slettnes fyr». Norske fyr - Nasjonal verneplan for fyrstasjoner. Riksantikvaren. ISBN 82-7574-018-5.
  • Ove Arne Olderkjær (2004). «Slettnes fyr». Norske fyr - Ei reise langs kysten. Det Norske Samlaget. ISBN 82-521-5191-4.

Galeria

Referències

  1. 1,0 1,1 «Slettnes lighthouse 71°05`33”N». Gamvik museum. [Consulta: 23 febrer 2013].
  2. 2,0 2,1 Store norske leksikon. «Slettnes fyr» (en norwegian). [Consulta: 23 febrer 2013].
  3. Kystverket. Norske Fyrliste 2012 (PDF) (en norwegian), 2012. ISBN 9788245013542. 
  4. Norske Fyrhistorisk Forening. «Slettnes fyrstasjon» (en norwegian). [Consulta: 23 febrer 2013].
  5. Rowlett, Russ. «Lighthouses of Norway: Hammerfest Area». University of North Carolina at Chapel Hill, 19-07-2011. [Consulta: 23 febrer 2013].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Far de Slettnes

Coord.: 71° 05′ 22″ N, 28° 13′ 06″ E / 71.08944°N,28.21833°E / 71.08944; 28.21833{{#coordinates:}}: no hi pot haver més d'una etiqueta primària per pàgina