Vés al contingut

Farinelli, Il Castrato

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaFarinelli, Il Castrato
Farinelli - Voce regina Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióGérard Corbiau Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióVéra Belmont Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióGianni Quaranta Modifica el valor a Wikidata
GuióMarcel Beaulieu i Gérard Corbiau Modifica el valor a Wikidata
MúsicaChristophe Rousset Modifica el valor a Wikidata
FotografiaWalther van den Ende Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJoëlle Hache Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorSony Pictures Classics i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança, Bèlgica i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1994 Modifica el valor a Wikidata
Durada111 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema biogràfic i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióAnglaterra Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0109771 Filmaffinity: 215922 Allocine: 11094 Rottentomatoes: m/farinelli Letterboxd: farinelli Mojo: farinelli Allmovie: v133567 TCM: 74583 TV.com: movies/farinelli TMDB.org: 10954 Modifica el valor a Wikidata

Farinelli és una pel·lícula biogràfica sobre la vida i la carrera del cantant d'òpera italià Carlo Broschi, conegut com a Farinelli, considerat un dels millors cantants castrato de tots els temps.[1]

És protagonitzada per Stefano Dionisi, en el paper de Farinelli i va ser dirigida pel director belga Gérard Corbiau. La veu de Dionisi interpretant a Farinelli, va ser creada per mitjà la mescla digital de les veus de Ewa Malas-Godlewska, una soprano polonesa, i Derek Lee Ragin un contratenor estatunidenc, amb l'objectiu de recrear una veu autèntica d'un castrat.

George Friedrich Händel, interpretat per Jeroen Krabbé, queda retratat com el dolent del film, prenent com base la competència entre la música de Händel i les actuacions de Farinelli, així com el fet que Händel va voler que Farinelli cantés al seu teatre, el Covent Garden, i mai ho va aconseguir. Farinelli va continuar cantant per al rival Opera of the Nobility.

El director musical de la cinta va ser el clavecinista francès Christophe Rousset.[2] La gravació musical va ser feta a la sala de concerts de l'Arsenal a Metz per l'orquestra Les Talens Lyriques.

Repartiment[modifica]

Recepció[modifica]

Fou estrenada el 1994 i va guanyar el Globus d'or a la millor pel·lícula estrangera el 1995.[3] També va ser nominada a un premi Oscar a la mateixa categoria.[4]

Edició en DVD[modifica]

Està classificada amb la lletra R per l'MPAA, per les representacions en temes de sexualitat.

Referències[modifica]

  1. Melissa U. D. Goldsmith; Paige A. Willson; Anthony J. Fonseca The Encyclopedia of Musicians and Bands on Film. Rowman & Littlefield Publishers, 2016-10-07, p. 114–118. ISBN 978-1-4422-6987-3. 
  2. Charles P. Mitchell. The Great Composers Portrayed on Film, 1913 through 2002. McFarland, 2015-07-11, p. 89. ISBN 978-1-4766-0985-0. 
  3. «Movie About 18th-Century Castrato Uses Technology to Create Voice». AP News, 17-03-1995 [Consulta: 9 febrer 2020].
  4. «The 67th Academy Awards (1995) Nominees and Winners». oscars.org. [Consulta: 26 setembre 2015].