Fatimata M'Baye

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFatimata M'Baye
Fatimata M’baye of Mauritania.jpg
Fatimata M'Baye (2016)
Biografia
Naixement 1957 (61/62 anys)
Kaedi Department Tradueix
Formació University of Nouakchott Tradueix
Activitat
Ocupació Advocada
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Fatimata M'Baye o Fatimata Mbaye o Fatimata Em Baye (Kaedi, Mauritània, 21 de desembre de 1955)[1] és una advocada mauritana, activista pels drets de les dones i contra l'esclavitud. Casada a la força als dotze anys, va aconseguir continuar els estudis i esdevingué, el 1985, la primera dona advocada del país. El 1986 va ser empresonada i torturada, i va estar presonera durant cinc anys. El 1991 va participar en la creació de l'Associació Mauritana de Drets Humans, organització que presideix des de l'agost de 2003.[2] Ha rebut diversos premis internacionals: el 26 de setembre de 1999 va ser la primera africana a rebre el Premi Internacional dels Drets Humans de Nuremberg,[3] el 2012 va rebre el premi Traffcking in Persons Report, atorgat pel Departament d'Estat dels Estats Units, en recompensa a les persones que lluiten contra el tràfic d'éssers humans[4] i el 2016 va rebre el Premi Valor a l'Advocacia Compromesa, atorgat pel Consell de l'Advocacia Catalana.[5]

Biografia[modifica]

Va néixer dins una família halpulaar, musulmana i negra del sud del país,[6] en un poblat del departament de Kaedi i es va criar a la ciutat de Nouakchott. La van casar per força quan tenia 12 anys amb un home de 45 en un matrimoni acordat entre familiars abans del seu naixement.[6] Als 14 anys va tenir la primera filla. Quan Fatimata narra la seva vida explica que va patir violacions i maltractament continu: «Cada vegada que m'escapava, mos pares em retornaven a casa del marit perquè aquesta és la tradició. Però li van posar la condició que jo seguís estudiant, i això em va salvar».[7]

Des de primària va ser sempre la millor de la classe i això va fer perseverar els seus pares a recolzar-la a continuar els estudis. Va estudiar dret a la Universitat de Nouakchott (1981-1985) i després va fer un màster en Dret Privat:[7] esdevingué la primera dona que va exercir l'advocacia a Mauritània: «Després de saber què és el matrimoni forçat i veure la mort de moltes nenes a causa de la mutilació genital el meu camí no podia ser un altre», ha declarat en nombroses ocasions.[2] En principi va treballar com a advocada generalista i després es va especialitzar en drets de la infància i de les dones. El 2013, encara que altres dones havien accedit a la carrera de dret, seguia sent l'única dona a dur plets.[6]

Activisme[modifica]

El 1986 un grup d'intel·lectuals negres publicà el Manifest del Negre-Maurità oprimit, que fou discutit en la reunió dels caps d'estat africans de la conferència de no alineats de Zimbabwe; el president maurità Maaouya Ould Sid'Ahmed Taya ordenà l'arrest dels autors quan tornessin de la cimera. Diversos professors i estudiants foren empresonats i s'organitzaren vagues a la universitat per reclamar el seu alliberament. Durant l'onada de repressió Fatimata fou detinguda per primera vegada i va estar-s'hi sis mesos empresonada, per distribució il·legal de pamflets, a la presó de dones de Beyla. Quan va sortir va denunciar haver patit abusos.[2]

El 1989 es produí un incident que va enfrontar camperols de la frontera de Mauritània i Senegal, i que va posar els dos països a la vora de la guerra. El govern de Mauritània va decidir repatriar els seus nacionals. Fatimata va recolzar els supervivents i el Comitè de vídues constituït per dones de militars i civils assassinats entre 1989 i 1994. Realitzà nombroses intervencions en la seva defensa.[2] El 1991 va participar en la creació de l'Associació Mauritana de Drets Humans, amb la qual lluita per la dona i contra l'esclavitud: «Quan sabem d'una violació, les dones ens agafem de la mà i anem a denunciar-la davant el jutge».[7] Membre fundadora de l'associació SOS-Esclaves, parlà en nom dels oprimits, fet que li va comportar una nova detenció el febrer de 1998, després de la difusió a França d'un documental sobre les seqüeles de l'esclavitud a Mauritània.[2] Va ser condemnada a 13 mesos de presó i una multa de 30.000 ouguiyes per ser membre d'una associació no autoritzada. Després d'una campanya internacional exigint el seu alliberament, el president del país va cedir i va sortir de la presó.[8]

El maig de 2005 l'AMDH que presideix fou reconeguda oficialment pel govern:[2] Fatimata declarà que el reconeixement de l'Associació Mauritana de Drets Humans, la Gerdes i SOS-Esclaves no era suficient perquè desenes d'organitzacions similars esperaven poder actuar legalment al país.[2] Havent estat víctima d'abusos a la presó, visita regularment les presons de dones i de menors, al servei dels «sense drets» i «sense veu» que defensa de manera gratuïta.[9] El 8 de març de 2013, va participar en una manifestació a Nouakchott per reclamar una llei contra la violència cap a les dones. També reivindicà la quota del 20% per a les dones al mercat de treball.[6] Entre les campanyes que ha realitzat es troba la denúncia de la violació conjugal, que no està penalitzada a Mauritània[6] i va obtenir la primera condemna per explotació de nens, el primer acte d'acusació per esclavitud i la primera pena de presó aplicada en virtut de la llei antiesclavitud de 2007.[10]

El 10 de desembre de 2015, el Consell Nacional d'Advocacia francesa i el seu equivalent italià, van rellançar l'Observatori internacional dels advocats en perill copresidit per Fatimata i Robert Badinter.[11]

Premis i reconeixements[modifica]

  • 1999, va ser la primera africana a rebre el Premi Internacional dels Drets Humans de Nuremberg.[3]
  • 2012, Premi Traffcking in Persons Report, atorgat pel Departament d'Estat dels Estats Units, en recompensa a les persones que lluiten contra el tràfic d'éssers humans.[4]
  • 2015, Medalla d'or de la ciutat de Grenoble.[3]
  • 2015, la revista Jeune Afrique la va incloure en la llista «Top 50 de les dones més poderoses de l'Àfrica».[12]
  • 2016, va rebre el Premi Dona Coratge del Departament d'Estat dels EUA.[10]
  • 2016, Premi Valor a l'Advocacia Compromesa pel Consell de l'Advocacia Catalana.[7][13]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fatimata M'Baye Modifica l'enllaç a Wikidata
Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Fatimata M'Baye
  1. Resistencias. «Resistencias: Fatimata Mbaye. “No comprendieron nada, nació una rebelde”», 03-06-2015. [Consulta: 4 juliol 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Fatimata Mbaye - JeuneAfrique.com» (en francès), 23-05-2005. [Consulta: 4 juliol 2016].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Fatimata Mbaye médaillée d'or de la ville de Grenoble». [Consulta: 4 juliol 2016].
  4. 4,0 4,1 «Me Fatimata Mbaye lauréate du prix Trafficking in Persons Report». Réseau Mauritanien d'Informations, 28-06-2012. [Consulta: 4 juliol 2016].
  5. «L’advocada i activista pels drets humans Fatimata M’Baye, l’ONG Proactiva Open Arms i el periodista Tomás Alcoverro, Premis ‘Valor’ 2016 del Consell de l’Advocacia Catalana». Drets Humans. Consell dels Il·lustres Consells d’Advocats de Catalunya. [Consulta: 9 març 2017].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Nathalie Lacube. «Chaînes brisées» (en francès). La Croix, 09-04-2013. [Consulta: 4 juliol 2016].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Ima Sanchís. «“Se casan con niñas para moldearlas a base de palos”». [Consulta: 4 juliol 2016].
  8. Online-Büro, Stadt Nürnberg/. «Fatimata M'Baye - Human Rights Office of the City of Nuremberg». [Consulta: 4 juliol 2016].
  9. Kane, Mamoudou Lamine. «Maître Fatimata Mbaye : La très grande dame des droits mauritaniens - Mozaikrim» (en francès). [Consulta: 4 juliol 2016].
  10. 10,0 10,1 «Fatimata Mbaye, lauréate du Prix américain Femmes de Courage». [Consulta: 4 juliol 2016].
  11. lefigaro.fr. «Un Observatoire international pour les avocats». [Consulta: 4 juliol 2016].
  12. «Top 50 : les femmes les plus puissantes d'Afrique - JeuneAfrique.com» (en francès), 14-01-2015. [Consulta: 4 juliol 2016].
  13. «Tomás Alcoverro, Fatimata M'Baye y Open Arms, premios Valor de la Abogacía Catalana». Europa Press Cataluña. [Consulta: 9 març 2017].