Fatma Aliye

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaFatma Aliye
Fatma Aliye Portrait (cropped).png
Biografia
Naixement 9 octubre 1862
Istanbul
Mort 13 de juliol de 1936(1936-07-13) (als 73 anys)
Istanbul
Lloc d'enterrament Feriköy Cemetery Tradueix
Nacionalitat Turquia Turquia
Activitat
Camp de treball Assaig
Ocupació Novel·lista, assagista, columnista, escriptora i periodista
Període d'activitat 1888-1915
Gènere artístic Novel·la
Família
Pare Ahmed Jevdet Paixà
Germans Emine Semiye Önasya
Modifica les dades a Wikidata

Fatma Aliye Hanım[a] o Fatma Aliye Topuz (Istanbul, Imperi Otomà, 9 d'octubre de 1862 - Istanbul, Turquia, 13 de juliol de 1936)[1] fou una escriptora turca i otomana considerada, per molts, la primera novel·lista en la literatura turca.[2] Va escriure diverses novel·les i altres llibres dedicats a la condició i drets de la dona.[3]

Obres[modifica]

Va iniciar la seva carrera amb la traducció al turc de Volonté (1888) de l'escriptor francès Georges Ohnet publicat el 1889 amb el nom turc Meram. A partir d'aquí signà les seves altres traduccions amb el nom de ploma "La traductora de Meram")

  • Hayal ve Hakikat, (La imaginació i la realitat) (1891), novel·la. Publicat sota el nom d'autor "Ahmet Mithat i Una Dona", i escrita amb la col·laboració de l'escriptor Ahmet Mithat Efendi, en forma de diàleg. (Ahmet Mithat Efendi va escriure l'any 1893 Bir Muharrire-i Osmaniye'nin Neşeti / el naixement d'una escriptora otomana, en al·lusió a Fatma Aliye Hanım[4]) La seva correspondència literària amb l'escriptor otomà després serà publicada, també, en un diari.
  • Muhaderat (1892), novel·la.
  • Nisvan-ı İslam (1892), sobre la condició de la dona en el món islàmic
  • Udi, novel·la (1899) (La vida d'una músic d'ud)[5]
  • Ref'et (1898), novel·la
  • Enin (1910), novel·la
  • Levayih-i Hayat, novel·la[6]
  • Ahmed Cevdet Paşa ve Zamanı (Ahmed Cevdet Paşa i els seus temps) (1914), biografia del seu pare i relat dels seus temps.

Editora d'un llibre-antologia sobre filosofs, "Teracim-i Ahval-i Felasife" (Els biografies dels filosofs) [7] es considera també la primera filòsofa turca.[8]

Vida familiar[modifica]

Fatma Aliye era filla d'Ahmet Cevdet Paşa. Es va casar als 17 anys amb un oficial de l'exèrcit otomà i té quatre filles.[9] El cognom Topuz el va escollir ella mateixa, com a viuda, el 1934.

La seva germana Emine Semiye també fou escriptora, i es troba entre les pioneres de l'alliberament de la dona de Turquia.[2]

Feminisme[modifica]

Algunes fonts la situen, junt amb la seva germana, entre les primeres feministes de Turquia, mentre altres ho disputen. Segons Yaprak Zihnioğlu, l'escriptora del llibre "Kadınsız İnkılap" (Revolució sense dona) que investiga la situació de la dona otomana i el moviment feminist pre-república:

« (turc) Eğer Osmanlı feminizmi adı altında bir düşünsel ve eylemsel etkinlikten söz edebilirsek, bu oluşun en önemli düşünürünün Fatma Aliye olduğunu da ileri sürebiliriz. Denebilir ki Fatma Aliye tarih-i nisvanımızın matbuat sahasında yer alan ilk ve en önemli şahsiyetidir.

(català) Si podem parlar d'una activitat de pensament o acció sota el nom de femenisme otomà, podem dir que la pensadora més important d'aquesta formació és Fatma Aliye. També es pot dir que Fatma Aliye és la primera i la més important personalitat de la història de les nostres dones en l'àrea de les lletres. »
— Yaprak Zihnioğlu, Kadınsız İnkılap[10]

Reconeixements[modifica]

Dors d'un bitllet de 50 Türk Lirası (Lires turques).

En temps otomans va ser condecorada amb la medalla Şefkat (compassió) pel soldà Abdulhamid II.[11]

El retrat de Fatma Aliye apareix al dors del bitllet de 50 TL en circulació des de 2009.[12]

L'escriptora turca Fatma Karabıyık Barbarosoğlu va descriure la vida de Fatma Aliye en la seva novel·la Fatma Aliye: Uzak Ülke (Fatma Aliye: Pais llunyà) de 2007.[8][13]

Altres pioners[modifica]

Zafer Hanım, també escriptora, va escriure una novel·la curta o conte llarg,[b] publicat l'any 1887 i reeditat recentment en alfabet turc llatí,[14] i titulat Aşk-ı Vatan (Amor a la pàtria) on relata la història d'una espanyola conversa otomana.

Notes[modifica]

  1. Hanım significa senyora, i s'utilitzava molt en els temps otomans per tal de no tenir cognoms.
  2. L'autenticitat d'aquesta obra és discutida.

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fatma Aliye Modifica l'enllaç a Wikidata