Faustí Ballvé i Pallisé
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 octubre 1887 Sants (Barcelonès) |
| Mort | 31 octubre 1958 (71 anys) Ciutat de Mèxic |
 Diputat a les Corts republicanes | |
Representa: Izquierda Republicana 28 febrer 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Barcelona (capital) | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Española i Mexicana |
| Religió | Ateu |
| Formació | Universitat Complutense de Madrid |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | Advocat |
| Partit | Front d'Esquerres |
| Família | |
| Cònjuge | Kate Müller |
Faustí Ballvé i Pallisé (Sants, 21 d'octubre de 1887 - Mèxic, 31 d'octubre de 1958)[1] fou un advocat i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.
Biografia[modifica]
Faustí Ballvé va néixer a la vila de Sants, abans de l'agregació d'aquesta població a Barcelona de l'any 1897, fill de Josep Ballvé i de Dolors Pallisé i Mariné. Fou el segon fill de tres germans (Josep, Faustí i Lluís). Estudià dret a la Universitat de Barcelona, es va doctorar a la Universitat de Madrid, i va ampliar estudis a la Gran Bretanya i Alemanya, cosa que li va permetre treballar com a advocat al consolat alemany a Barcelona. Fou membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, de la Societat d'Estudis Econòmics de Barcelona, de la International Law Association i de la Societat de Dret Comparat de Berlín.
Va obtenir una beca a finals de 1910 per a poder fer estudis de Sociologia a Alemanya.[2]
Es va casar el juliol de 1913 en Brentford, Middlesex, Anglaterra, amb l'alemanya Helene Kathe Muller Jaeckel (1887-1966), amb qui va tenir dos fills: Otger i Elena Dolors. Després va tornar a Barcelona, on es va establir com a advocat al carrer Mallorca.
El 1925 fou un dels fundadors a Catalunya del Partit Català d'Acció Republicana,[3] que el 1935 es transformà en Partit Republicà d'Esquerra, secció catalana de la Izquierda Republicana de Manuel Azaña, amb el que fou elegit diputat per Barcelona ciutat a les eleccions generals espanyoles de 1936 dins del Front d'Esquerres.[4] En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Mèxic, mentre a Espanya el Tribunal de Responsabilitats Polítiques l'obria un expedient sancionador.[5] Va arribar a Mèxic el 1942 a bord del vaixell Nyassa. En aquest país fou professor d'economia a l'Institut Tecnològic de Mèxic (ITM) i a la facultat de dret de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM).[6]
Obres[modifica]
- Libertad y economía (1954)
- Diez lecciones de economía (1956)
- Esquema de metodología jurídica (1956)
- Formulación procesal civil (1958)
Bibliografia[modifica]
Necrología de Faustino Ballvé, velada necrológica Ciutat de Mèxic: Ateneo Libertad,1958.
Referències[modifica]
- ↑ Acte de Defunció 242, foli 243, del Districte Federal de Mèxic, any 1958.
- ↑ «Estudios en el extranjero». El magisterio español, 27-12-1910, pàg. 3.
- ↑ Avilés Farré, Juan. La izquierda burguesa en la II República (en castellà). Espasa-Calpe, 1985, p. 149. ISBN 8423965236.
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ «Incoación de expediente contra los diputados rojoseparatistas Juan Solé Pla y Faustino Ballvé Pallisé». Hola oficial de la provincia de Barcelona, 16-10-1939, pàg. 2.
- ↑ Domènech,G., Marquès, S., Murià, J.M. i Peregrina, A.. Segundo diccionario de los catalanes en México. Ciutat de Mèxic: El Colegio de Jalisco i Institut d'Estudis Catalans, 2021, p. 39-40.
Enllaços externs[modifica]
- «Faustí Ballvé i Pallisé». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Biografies de Parlamentaris Catalans
.svg){kind=small}
