Faustrecht der Freiheit
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Rainer Werner Fassbinder  |
| Protagonistes | Peter Chatel Rainer Werner Fassbinder Karlheinz Böhm Adrian Hoven Ulla Jacobsson Harry Baer Christiane Maybach Walter Sedlmayr Hans Zander Kurt Raab Karl Scheydt Rudolf Lenz Peter Kern Bruce Low Marquard Bohm Brigitte Mira Evelyn Künneke Barbara Valentin Elma Karlowa Liselotte Eder Ingrid Caven Hark Bohm El Hedi ben Salem Irm Hermann Ursula Strätz Dietrich Kerky Hannes Gromball
|
| Producció | Rainer Werner Fassbinder |
| Dissenyador de producció | Kurt Raab |
| Guió | Rainer Werner Fassbinder |
| Música | Peer Raben |
| Fotografia | Michael Ballhaus |
| Muntatge | Thea Eymèsz |
| Distribuïdor | Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Alemanya |
| Estrena | 1975 |
| Durada | 123 min |
| Idioma original | alemany |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama i cinema LGBT |
| Tema | frau |
| Lloc de la narració | Múnic i Marràqueix |
        | |
Faustrecht der Freiheit (El dret del més fort) és una pel·lícula alemanya de Rainer Werner Fassbinder estrenada el 1975.
En la pel·lícula Fassbinder analitza en manera despietada i cruel la relació de sfruttamento de capitalismeo i les seves dinàmiques, triant com ambientació el món homosexual hipòcrita i burgès del Mònaco dels anys setanta. Triada evidentment no solament per factors personals (Fassbinder coneixia molt ben aquell món i en detestava els mecanismes) però sobretot per la necessitat de mostrar com les relacions coercitives del poder econòmic no estan només en mans de qui mana sinó també de les consiederades "minories".
Temàtiques comuns a altres pel·lícules de Fassbinder, per exemple Les amargues llàgrimes de Petra Von Kant i es troba també en el seu teatre, cal recordar la tragèdia del 1965 Com gotes sobre pedres calentes .
Argument[modifica]
Franz Bieberkopf, anomenat Fox, és un noi homosexual que treballa en un barracó del Luna Park de Múnic.
Després de la detenció de l'amo per estafa perd la seva precària ocupació. La fortuna se li mostra amiga, i guanya a una loteria, li canvia de sobte la vida. Gràcies a la seva nova condició social aconsegueix a accedir a l'alta burgesia homosexual.
Aquí coneix Eugen, cadell burgès d'una notable família bavaresa. El pare d'Eugen, efectivament, és propietari d'una important tipografia de la ciutat, actualment en problemes.
Eugen es mostra de cop atret per la condició social de Fox no obstant els seus modes vulgars i gruixuts que no triguen a fer-l passar vergonya davant els seus amics i a la seva família.
Els dos van a viure junts i Eugen convenç Fox a invertir els seus diners en la tipografia de la família i en la compra d'un ric apartament i de quadres d'autor i mobiliari meravellós.[1]
Repartiment[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «faustrecht der freiheit». The New York Times.
