Fay Wray

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaFay Wray
Wray, Fay 01.jpg
Biografia
Naixement 15 setembre 1907
Cardston Tradueix
Mort 8 agost 2004 (96 anys)
Nova York
Lloc d'enterrament Hollywood Forever Cemetery Tradueix
Educat a Hollywood High School Tradueix
Activitat
Ocupació Actriu de cinema, actriu i actriu de televisió
Altre
Membre del partit polític Partit Republicà dels Estats Units
Cònjuge John Monk Saunders Tradueix (1928–1939)
Robert Riskin Tradueix (1942–1955)
Premi rebut

IMDB: nm0942039
Modifica dades a Wikidata

Vone Fay Wray (Cardston, Alberta (Canadà), 15 de setembre de 1907 – Nova York, (USA), 8 d'agost de 2004) fou una actriu de cinema canadenca.

La primera reina del crit[modifica]

molts anys abans que qualifiquessin a Jamie Lee Curtis com a <reina del crit> mercès a les seves col·laboracions en les pel·lícules de terror dirigides per John Carpenter, la veterana Fay Wray s'havia convertit per propi dret en la primera en portar tal títol, inapel·lablement, ja que ho va fer en els primers temps del cinema mut, deixant-se les cordes vocals davant distints horrors, que anaven des de la caça d'homes del malvat compte Zaroff fins a les terrorífiques maniobres portades a fi pel sinistre propietari d'una versió del museu de cera en blanc i negra, dirigida per Michael Curtiz, que restà perduda fins a finals dels anys 1960, sense oblidar, per suposat, els xiscles que se li escoltaven quan exercí com la primera i no superada primera <noia King Kong>.

Convertida per tant en icona dels aficionats al cinema fantàstic i de terror de diverses generacions junt a aquests títols bàsics del gènere, Fay ha romàs com una de les femines més recordades de l'era daurada del cinema d'Hollywood en la seva etapa de l'arrencament sonor, si bé els inicis ens aclarint que ja era una figura de la pantalla en la etapa del cinema mut.

La seva família abandonà el ranxo canadenc el 1910 per establir-se als estats Units, al voltant de les comunitats dels mormons. Visqueren a Arizona i més tard a Salt Lake City. els primers passos de Fay com actriu es donaren a l'entorn escolar, amb representacions en els col·legis pels que passà, que li obriren el cuquet de les taules en un moment que la tragèdia s'abocà en la seva família, j que va perdre una germana en la epidèmia de 1918 i més tard els seus pares es divorciaren.

Establerta a finals de la dècada de 1910 a Califòrnia, començà treballar pel cinema com a extra, motiu pel qual moltes de les seves intervencions davant les càmeres ni tan sols restaren acreditades en el repartiment; malgrat tot, més assolí obrir-se camí vers el lloc com estrella de les pel·lícules de l'Oest de la sèrie B rodades per la Universal, convertint-se en presencia habitual del gènere. També va fer un munt de curt-metratges còmics amb Hal Roach i acompanyant estrelles el Gordo y el Flaco. Al voltant el 1925 i dedicada a aquestes feines, Fay cobrava 75 dòlars setmanals, i l'any següent fou elegida junt amb d'altres 30 joves actrius com les noies amb més futur en la indústria. En la llista també apareixen algunes de les noies que havien d'aconseguir l'èxit en els anys següents, com Joan Crawford, Dolores del Rio o Mary Astor. Fou així com Fay aconseguí un contracte més avantatjós amb la Paramount.

A aquestes altures de la seva vida, Fay havia viscut ja una altra tragèdia familiar. L'any 1928 el seu germà J. Vivian Wray, que patia una malaltia mental i havia estat tancat en un manicomi, escapà i aparentment se suïcidà llençant-se davant d'un tramvia a Stockton (Califòrnia), el 4 de juny de 1928. Aquest mateix any, l'actriu retornà a la Universal per protagonitzar una pel·lícula dirigida pel mític i notablement excèntric Erich von Stroheim, The Wedding March. l'actriu sempre ha recordat l'experiència amb Stroheim com una de les més satisfactòries de la seva vida professional i considerava aquella pel·lícula una de les favorites de la seva filmografia. Era el primer film d'envergadura, i amb tan sols dinou anys d'edat arribà a les seves mans una oportunitat professional que, no obstant, es malbaratà en la taquilla, però no impedí que Fay pogués edificar una carrera com a protagonista, que s'organitzà finalment al voltant de l'arribada al cinema sonor, moment en què orientà la seva filmografia vers el cinema fantàstic i d'aventures, en el que restà finalment encasellada després de l'èxit abassegador de King Kong, per la que cobrà 10.000 dòlars. Posteriorment recordà com li oferiren el paper en la pel·lícula del simi: Merian Cooper hem va cridar a la seva oficina, m'ensenyà alguns dibuixos de la jungla, i hem va dir: <Tindràs un més alt i fosc galà d'Hollywood>. Jo vaig pensar automàticament en Clark Gable, però llavors va treure una altre dibuix, amb mostrà un simi gegant damunt de l'Empire State, i hem va dir: Aquest és el teu galà.

Matrimonis, maternitat i retir[modifica]

Paradoxalment tal oportunitat acabà per convertir-se en el seu pitjor enemic professional, ja que la privà de la possibilitat de mostrar la seva versatilitat en rols diferents, i finalment acabà condemnant-la a la decadència de la seva filmografia i a la sèrie B. Ella mateixa reflexionava sobre aquest assumpte quan declarà:

« Soc coneguda com la reina de la sèrie B. Ojala hagués estat una mica més selectiva a l'hora d'elegir els meus treballs. »

En el terreny personal, Fay es casà el 15 de juny de 1928 amb el guionista John Monk Saunders, al que va pertànyer unida fins al 1939. La parella va tenir una filla, Susan. Posteriorment l'actriu tornà a casar-se, amb un altra guionista, Robert Riskin, autor entre altres del guió de It Happened One Night; The Whole Town's Talking; Lost Horizon o You Can't Take it With You. La cerimònia se celebrà el 23 d'agost de 1942, i el matrimoni durà fins a la mort de Riskin, el 20 de setembre de 1955. La parella tingué dos fills: Robert Riskin Jr. i Victoria Riskin, que seguí la carrera dels seus pares en els audiovisuals, però des d'una visió distinta: la producció de televisió, encara que també ha treballat coma a psicòloga i inclús ha col·laborat en l'establiment d'un monestir budista a Katmandú. Victòria va venir al món quan la seva mare ja havia deixat d'actuar, i parlava d'ella com, <una dona de personalitat forta, però al mateix temps molt gentil>. de fet, fou la maternitat el que allunyà Fay de les càmeres, encara que és cert per altra part que aquestes altures la seva carrera ja estava en hores baixes, amb poques oportunitats realment que oferir-li. La interrupció de la seva trajectòria professional es produí l'any 1942 i es perllongà fins al 1953, amb algun que altre llargmetratge, però sobretot en un paper continuat en una sèrie de TV, The Pride of the Family, en el que interpretà el rol de Catherine Morrison entre 1953/55. A més, va aparèixer com actriu invitada en distintes sèries de la pantalla petita, com Alfred Hitchcock presenta, El Show de David Niven, El Show de Jane Wyman, Hawaiian Eye, 77 Sunset Strip, Wagon Train, Perry Mason, Caribe, etc.. Fay es casà per tercera vegada amb el metge Sanford Rothenberg, l'any 1970, i tornà a quedar vídua per segona vegada quan aquest morí l'any 1991. L'actriu restà conduint el seu propi automòbil amb més de noranta anys, i no arribà a aparèixer en la nova versió de King Kong dirigida per Peter Jackson per molt poc, ja que el director l'havia convocat per que digués la frase final:

« Fou la bella la que matà la bestia. »

Lamentablement, l'actriu morí poc abans de què s'iniciés el rodatge de la pel·lícula.

Autobiografia[modifica]

Aquesta es publicà l'any 1988 amb el títol de En l'altra mà, i l'any 1991 fou la invitada d'honor en la celebració del 60 aniversari de l'edifici Empire State, en el que havia fet el cim del seu més gran moment de popularitat cinematogràfica junt a King Kong. L'any 1998 féu una aparició especial en la cerimònia d'entrega dels Oscars que arrencà un llarg aplaudiment entre els assistents, demostrant que ell seguia sent la manifestació real d'una part crucial de la història del cinema de Hollywood.

El 8 d'agost de 2004 morí per causes naturals a penes un mes abans de celebrar el seu 97 aniversari. A títol d'homenatge en el seu país natal, el Passeig de la Fama de Canadà situat a Toronto a imitació del que es troba a Hollywood, descobrí a títol pòstum una estrella amb el seu nom el 5 de juny de 2005. El seu cos reposa en el cementiri Memorial Park de Califòrnia. Fou homenatjada per l'edifici Empire State, on pujava King Kong en la primera versió de les peripècies del mític goril·la gegant: dues nits després de la seva mort les llums s'apagaren durant un quart d'hora en memòria seva.

Filmografia[modifica]

  • Gasoline Love (1923)
  • Just a Good Guy (1924)
  • No Fhater to Guide Him (1925)
  • Tha Coast Patrol (1925)
  • Sure Mike (1925)
  • What Price Goofy (1925)
  • Isn't Live Terrible? (1925)
  • Thundering Landlords (1925)
  • Chasing the Chaser (1925)
  • Madame Sans Jane (1925)
  • Unfriendly Enemies (1925)
  • Your Own Back Yard (1925)
  • A Lover's Oath (1925)
  • Moonlight and Noses (1925)
  • Should Sailors Marry? (1925)
  • One Wild Time (1926)
  • Don Key (Son of Burro) (1926)
  • The Man in the saddle (1926)
  • Don't Shoot (1926)
  • The Show Cowpuncher (1926)
  • Lazy Lightning (1926)
  • Loco Luck (1927)
  • A One Man Game (1927)
  • Spurs and Saddles (1927)
  • The Honeymoon (1928)
  • The Legion of the Condemned (1928)
  • Street of Sin (1928)
  • The First Kiss (1928)
  • The Wedding March (1928)
  • Thunderbolt (1929)
  • The Four Feathers (1929)
  • Pointed Heels (1929)
  • Behind the Make-Up (1930)
  • Paramount Parade (1930)
  • The Texan (1930)
  • The Border Legion (1930)
  • The Sea God (1930)
  • Captain Thunder (1930)
  • The Conquering Horde (1931)
  • Three Rogues (1931)
  • Dirigible (1931)
  • The Finger Points (1931)
  • The Lawyer's Secret (1931)
  • The Unholy Garden (1931)
  • Stowaway (1932)
  • Doctor X (1932)
  • The Most Dangerous Game, en català, Les caceres del comte Zaroff (1932)
  • Master of Men (1933)
  • The Bowery (1933)
  • One Sunday Afternoon (1933)
  • The Big Brain (1933)
  • Shanghai Madness (1933)
  • The Woman I Stole (1933)
  • Ann Carver's Profession (1933)
  • Below the Sea (1933)
  • King Kong (1933), en català, King Kong (1933)
  • Mystery of the Wax Museum (1933)
  • The Vampire Bat (1933)
  • The Clairvoyant (1934)
  • Madame Spy (1934)
  • The Countess of Monte Cristo (1934)
  • Once to Every Woman (1934)
  • The Affairs of Cellini (1934)
  • Viva Villa! (1934)
  • Black Moon (1934)
  • The richest girl in the world, en català, La noia més rica del món (1934)
  • Cheating Cheaters (1934)
  • Woman in the Dark (1934)
  • Mills of the Gods (1934)
  • White Lies (1935)
  • Bulldog Jack (1935)
  • Come Out the Pantry (1935)
  • They Meet in a Taxi (1936)
  • Roaming Lady (1936)
  • When Knight Were Bold (1936)
  • Murder in Grenwich Village (1937)
  • It Happened in Hollywood (1937)
  • The Jury's Secret (1938)
  • Navy Secrets (1939)
  • Smashing the Spy Ring (1939)
  • Wildcats Bus (1940)
  • Adam Had Four Sons (1941)
  • Melody for Theree (1941)
  • Not a Ladie's Man (19442)
  • La provinciale, en català, La provinciana (1953)
  • Treasure of the Golden Condor (1953)
  • Queen bee, en català, L'abella reina (1955)
  • The Cobweb (1955)
  • Hell on Frisco Bay (1955)
  • Rock Pretty Baby (1956)
  • Crime of passion, en català, Crim passional (1957)
  • Tammy and the Bachelor (1957)
  • Dagstrip Riot (1958)
  • Summer Love (1958)
  • Gideons Trumpet (TV) (1974)

Referències[modifica]

  • Revista de cinema, ACCIÖN, de la primavera del 2006. (ISSN: 2172-0517)