Fe bahà'í
|
|||||
  | |||||
| Epònim | Bahà'u'llàh | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Tipus | organització religiosa | ||||
| Història | |||||
| Creació | 22 abril 1863 ↔ 3 maig 1863 | ||||
| Fundador | Bahà'u'llàh | ||||
| 1848 | Bayán (en)  | ||||
| 1858 | The Hidden Words (en) | ||||
| 15 gener 1861 | Llibre de la Certesa | ||||
| 1872 | Kitáb-i-Aqdas | ||||
| Activitat | |||||
| Membres | 7.106.420 | ||||
| Influències | |||||
| Lloc web | bahai.org | ||||
La fe bahà'í (en la transliteració del persa establerta pel seu fundador; a vegades transliterat com bahá'í o bahai) és una religió moderna originada a l'actual Iran, fundada el 1863 per Bahà'u'llàh. Ha tingut entre els seus promotors destacades figures del pacifisme i l'humanisme, com Lidia Zamenhof, la filla del creador de la llengua auxiliar internacional esperanto. Es considera que la fe bahà'í és seguida avui dia per uns 7 milions de persones a tot el món, però és una xifra aproximada perquè és perseguida a molts llocs on és establerta. Els bahà'ís sostenen que totes les religions provenen del mateix Déu i que han aparegut amb el missatge de Déu per a la humanitat a mesura que aquesta ha tingut capacitat per rebre'l. El Bàb (en àrab: la Porta) va proclamar ser l'Enviat de Déu per a la seva època l'any 1844 i que preparava la humanitat sencera per a l'arribada d'una nova manifestació de Déu: Bahà'u'llàh.
Aquesta fe refusa el sacerdoci i el ritu i eleva a la categoria de culte tota obra feta en esperit de servei; refusa l'ascetisme i la mendicitat religiosa; prescriu la monogàmia i desaconsella el divorci; afirma l'harmonia essencial de la religió amb la ciència; ensenya la unitat del gènere humà i afirma la necessitat de la unificació de totes les persones, la igualtat d'homes i dones, la creació d'un idioma internacional, l'educació obligatòria i la institució d'una federació política mundial.[1] Aquesta comunitat té un temple a Nova Delhi amb forma de lotus. A l'Iran contemporani, els governs instituïts a partir de la revolució islàmica consideren la fe bahà'í herètica, i aquesta religió està prohibida i perseguida.
Etimologia
[modifica]La paraula "bahàʼí" (بهائی) s'utilitza com a adjectiu per referir-se a la fe bahàʼí o com a terme per a un seguidor de Bahà'u'llàh. El nom propi de la religió és "fe bahàʼí", i no bahaisme, que abans era comú entre els acadèmics i és considerat despectiu pels bahàʼís.[2][3]It is derived from the Arabic "bahà" (بهاء), va escollir per a si mateix, referint-se a la "glòria" o "esplendor" de Déu.
Els accents sobre les lletres, que representen vocals llargues, deriven d'un sistema de transliteració de l'escriptura àrab i persa que va ser adoptat pels bahàʼís el 1923 i que s'ha utilitzat en gairebé totes les publicacions fetes per ells des de llavors.[2] Els bahàʼís prefereixen escriure bahàʼí, el Bàb, Bahà'u'llàh, i ʻAbdu'l-Bahà. Quan els signes d'accent no estan disponibles, sovint s'utilitzen Bahaʼi o Bahaʼuʼllah.[4]
Història
[modifica]La fe bahà'í és una religió que neix a Pèrsia en el segle xix, fundada per Mírzá Husayn-Alí (1817-1892), conegut pels seus seguidors com Bahá’u’lláh ('la glòria de Déu'), considerat com el darrer missatger o profeta. Contràriament a altres religions que defensen la pròpia fe com a única religió veritable, els membres de la fe bahà'í destaquen la unitat bàsica de totes les religions, afirmant que és l'ésser humà qui, al llarg de la història, ha donat a Déu noms diferents. Així, els bahà'ís reconeixen com a profetes o manifestacions de Déu tant Abraham i Moisès com Buda, Zoroastre, Jesús o Mahoma.[5]
La història de la religió bahà'í va lligada a un moviment precedent, el babisme, nascut a Pèrsia al voltant de Mírzá Alí Muhàmmad (1819-1850), més conegut amb el sobrenom de Bàb ('la porta'), el qual es va proclamar encarregat de preparar l'arribada del pròxim missatger de Déu. A causa d'això, ell i els seus seguidors van ser perseguits per part del clergat musulmà xiita dominant a Pèrsia, fins que finalment, el Bàb fou executat públicament.[5]
Bahá’u’lláh, que provenia d'una família benestant de Teheran, es va fer seguidor del moviment babí l'any 1844 i es va dedicar al servei dels pobres. Va ser arrestat i desterrat a Bagdad amb la seva esposa i els seus tres fills. Durant l'exili va començar a viure una profunda experiència espiritual, fins al punt que, l'any 1863, va proclamar que ell era la manifestació de Déu que havia estat anunciat pel Bàb. A partir d'aquest moment es va consagrar a la difusió de la fe bahà'í, i va escriure el llibre de les lleis bahà'ís, anomenat Kítab-i-Aqdas, 'El Llibre més sagrat'. Al moment de la seva mort hi havia aproximadament cinquanta mil bahà'ís en diversos països de l'Orient Mitjà. Abans de morir, Bahá’u’lláh va nomenar el seu fill gran, Abbás Effendi (1844-1921), successor, considerat per molts com a intèrpret autoritzat de la doctrina del seu pare i propagador de la fe bahà'í per Europa i Amèrica.[5]
Principis
[modifica]A més de les pràctiques religioses pròpies d'aquesta tradició, l'ètica bahà'í promou l'esforç personal en bé del servei dels altres i afirma que les obres en bé de la humanitat tenen el mateix valor que la pregària i la lloança davant Déu. D'aquí el compromís dels fidels bahà'í en el desenvolupament social dels pobles, mitjançant la creació d'escoles, de clíniques i centres de formació agrícola. L'any 1983, aquest compromís social es va veure augmentat quan la Casa Universal de Justícia Bahá’í (institució legislativa suprema del moviment) va encoratjar els fidels a promoure iniciatives en coherència amb la seva fe amb vista a afavorir el desenvolupament social i econòmic de les regions on eren. Això va fer que, l'any 1987, es passés de 129 a 1.482 organitzacions altruistes bahá’ís reconegudes, nombre que creix encara avui.[5]
Seguidors
[modifica]Actualment, es considera que la fe bahà'í té uns set milions de seguidors en més de dos-cents trenta estats de tots els continents, amb un fort compromís de caràcter social. A Catalunya, la presència de bahà'ís es coneix des dels 1960s, per bé que la comunitat ha crescut més notablement des de principis del segle XXI, amb centres administratius a Girona, Barcelona, Terrassa, Reus i Tarragona. Els recursos limitats de la comunitat bahà'í de Catalunya no han estat un impediment perquè aquests darrers anys s'emprenguin diferents accions socials destinades a tothom. Es poden trobar comunitats bahà'ís a tot el país, habitualment organitzades en petits grups que tenen seu en cases particulars. En el cas de Barcelona, a més de diverses comunitats, existeix un centre obert al públic.[6]
En coherència amb les seves creences, els bahà'í treballen al mateix temps en la transformació de la persona i la millora de la societat. Amb diferents programes mundials aplicats en barris i adreçats tant a adults com a nens i joves, els bahà'ís treballen en la formació per a la transformació social i personal, amb la promoció de coneixements i habilitats socials, i en el desenvolupament de l'entensa de la realitat espiritual. Així, poden obrar com a recursos humans eficaços per a la transformació personal i social. Aquest aprenentatge continu i col·lectiu pren la forma de cercles d'estudi interactius que desemboquen en accions concretes a petita escala de servei comunitari en diferents localitats de Catalunya.[5]
Notes
[modifica]- ↑ «Fe bahà'í». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- 1 2 Stockman, Robert (2013). Baháʼí Faith: A Guide For The Perplexed. New York, NY: Bloomsbury Academic. ISBN 978-1-4411-8781-9.
- ↑ Hatcher, W.S.; Martin, J.D. (1998). The Baháʼí Faith: The Emerging Global Religion. New York: Harper & Row. ISBN 0-06-065441-4.
- ↑ "Style guide, glossary and pronunciation guide". Bahá’í World News Service (BWNS). Consultat 21 novembre 2025.
- 1 2 3 4 5 L'aportació social de les tradicions religioses dins les societats obertes (
PDF.). Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2015 [Consulta: 6 novembre 2015]. Arxivat 3 de març 2016 a Wayback Machine. - ↑ Fitxes descriptives de les celebracions religioses a Catalunya, Unesco.cat
Referències
[modifica]Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Unescocat Arxivat 2011-08-20 a Wayback Machine..
- Comunitat Bahà'í d'Espanya.
- Temple del lotus (vídeo).
- «Signes dels temps: Persecució religiosa a l'Iran». TV3, 03-03-2013.
