Febre aftosa humana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaFebre aftosa humana
Lesions típiques al voltant de la boca en un nen d'11 mesos modifica
Tipusinfecció vírica, infecció per coxsackievirus, infecció cutània i malaltia (individual) Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica
Símptomesexantema Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-111F05.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10B08.4 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9074.3 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB5622 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000965 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine1132264, 802260 i 218402 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKhand-foot-and-mouth-disease-pro Modifica el valor a Wikidata
MeSHD006232 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0018572 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:10881 Modifica el valor a Wikidata

La febre aftosa humana (en anglès hand, foot and mouth disease, HFMD) o malaltia boca-mà-peu o malaltia de mà, peu i boca és una infecció viral lleu, els símptomes principals de la qual són dolor a la boca i presència de petites butllofes, nafres o aftes.[1] La poden causar dos tipus de virus, el virus coxsackie i l'enterovirus.

No ha de ser confosa amb l'altra febre aftosa que afecta el bestiar o glossopeda, probablement força més coneguda per la majoria de la població.[2][3][4]

Erupció en els palmells de les mans.
Erupció a la mà i els peus d'un home de 36 anys
Erupció a les plantes dels peus d'un nen

Els virus que causen l'HFMD es propaguen a través del contacte personal proper, a través de l'aire de la tos i dels fems d'una persona infectada.[5] Els objectes contaminats també poden propagar la malaltia.[5] El Coxsackievirus A16 és la causa més comuna, i l'enterovirus 71 és la segona causa més comuna.[6] Altres soques de coxsackievirus i enterovirus també poden ser-ne responsables.[6][7] Algunes persones poden ser portadores i transmetre el virus malgrat no tener símptome de la malaltia.[1] Altres animals no estàn implicats.[5] El diagnòstic es pot fer sovint basant-se en els símptomes.[8] De vegades, es pot analitzar una mostra de la gola o dels fems per detectar el virus.[8]

El rentat de mans pot prevenir el contagi, i els infectats no han d'anar a la feina, a la llar d'infants o a l'escola.[5] No es disposa de cap mèdicament antiviral ni de cap vacuna, però s'està treballant en el seu desenvolupament.[9][10] La majoria dels casos no requereixen un tractametn específic.[11] Es pot utilitzar un simple medicament pel dolor com l'Ibuprofèn o un gel anestèssic bucal.[12] Sovint, s'administren líquids intravenosos als nens que no poden beure prou.[13] Rarament, la meningitis viral o l'encefalitis poden complicar la malaltia.[14]

L'HFMD es dona en totes les zones del món.[15] Sol produir-se en petits brots epidèmics en jardíns d'infants.[4] Des de 1997, es produeixen grans brots a l'Àsia.[15] Sol produir-se durant els mesos de primavera, estiu i tardor.[15] Normalment, es dona en nens menors de cinc anys, però ocasionalment pot donar-se en adults.[4][1]

Epidemiologia[modifica]

Afecta especialment els nens que comencen a caminar, encara que pot aparèixer a qualsevol edat. Això s'esdevé particularment quan fa calor, normalment a l'estiu o a principis de la tardor.

Les dones embarassades han d'evitar d'exposar-se a la febre aftosa, la qual podria causar una infecció viral més greu en la criatura que ha de nàixer i també defectes de naixement. Hom considera, però, que n'hi ha un risc petit perquè la majoria de les dones ja s'han immunitzat contra aquesta malaltia a les primeres etapes de la infància.

Senyals i símptomes[modifica]

Els símptomes de la febre aftosa comencen a manifestar-se de tres a sis dies després d'haver-hi estat exposat. Inicialment són els següents:[16]

  • febre baixa (de 37,5 °C a 39 °C)
  • pèrdua de gana
  • mal a la boca
  • sensació de malaltia no localitzada

Passats un parell de dies, comencen a aparèixer butllofes petites (de 2 mm a 4 mm de diàmetre) però d'aspecte normal, envoltades d'una àrea petita de coloració vermellosa.

Apareixen generalment als llocs següents:[17]

  • Al voltant de la boca formant unes ulceracions poc profundes però doloroses.[4][18][19]
  • A les palmes de les mans i a les plantes dels peus, en la majoria dels nens en edat preescolar i en 10% dels adults.
  • Amb menys freqüència, a les natges, a la part superior de braços i cames i als genitals.

Tractament[modifica]

No existeix cap tractament específic per a la febre aftosa. Els símptomes concrets, com la febre o el mal de les butllofes, poden ser alleujats amb l'ús de medicaments, encara que la majoria de les butllofes desapareixen sense ulcerar, rebentar ni deixar cicatrius. Atès que la febre aftosa és una malaltia vírica que ha de fer el seu curs, un cop diagnosticada molts metges no recepten cap medicament al pacient llevat que la infecció sigui greu. Hom sol recomanar que al nen afectat se'l deixi reposar a casa fins que la infecció cedeixi, ajudant-se si cal de medicaments reductors de febre o de banys tebis, que també serveixen per a fer-la baixar.

Sols alguns pacients, molt pocs, requereixen rebre atenció a l'hospital, i això principalment a causa de complicacions neurològiques com ara l'encefalitis o la meningitis, d'edemes aguts de pulmó o d'hemorràgies pulmonars.[7]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Hand Foot and Mouth Disease» (en anglès americà). CDC, 18-08-2015. [Consulta: 14 maig 2016].
  2. ↑ Frydenberg, A; Starr, M «Hand, foot and mouth disease.» (en anglès). Australian family physician, 32, 8, agost 2003, pàg. 594–5. PMID: 12973865.
  3. ↑ Ooi, MH; Wong, SC; Lewthwaite, P; Cardosa, MJ; Solomon, T «Clinical features, diagnosis, and management of enterovirus 71» (en anglès). Lancet Neurology, 9, 11, 2010, pàg. 1097–1105. DOI: 10.1016/S1474-4422(10)70209-X. PMID: 20965438.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Kaminska, K; Martinetti, G; Lucchini, R; Kaya, G; Mainetti, C «Coxsackievirus A6 and Hand, Foot, and Mouth Disease: Three Case Reports of Familial Child-to-Immunocompetent Adult Transmission and a Literature Review» (en anglès). Case Reports in Dermatology, 5, 2, 2013, pàg. 203–209. DOI: 10.1159/000354533. PMID: 24019771.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Causas y transmisión». CDC, 18-08-2015. Arxivat de l'gov/hand-foot-mouth/about/transmission.html original el 14 de mayo de 2016. [Consulta: 15 maig 2016].
  6. ↑ 6,0 6,1 Repass GL, Palmer WC, Stancampiano FF «Enfermedad de manos, pies y boca: Identificación y manejo de un síndrome viral agudo». Cleve Clin J Med, vol. 81, 9, September 2014, pàg. 537-43. DOI: 10.3949/ccjm.81a.13132. PMID: 25183845.
  7. ↑ 7,0 7,1 Li, Y; Zhu, R; Qian, Y; Deng, J «The characteristics of blood glucose and WBC counts in peripheral blood of cases of hand foot and mouth disease in China: a systematic review» (en anglès). PLOS ONE, 7, 1, 2012, pàg. e29003. DOI: 10.1371/journal.pone.0029003. PMID: 22235257.
  8. ↑ 8,0 8,1 «Diagnosis». CDC, 18-08-2015. Arxivat de l'original el 14 de mayo de 2016. [Consulta: 15 maig 2016].
  9. ↑ Pourianfar HR, Grollo L «Desarrollo de agentes antivirales hacia la infección por enterovirus 71». J Microbiol Immunol Infect, vol. 48, 1, Febrero 2014, pàg. 1-8. DOI: 10.1016/j.jmii.2013.11.011. PMID: 24560700.
  10. ↑ Fang, Chih-Yeu; Liu, Chia-Chyi «Desarrollo reciente de candidatos a vacuna contra el enterovirus A para la prevención de la enfermedad de manos, pies y boca». Expert Review of Vaccines, vol. 17, 9, 2018, pàg. 819-831. DOI: 10.1080/14760584.2018.1510326. ISSN: 1744-8395. PMID: 30095317.
  11. ↑ Longo, Dan L. Principios de Medicina Interna de Harrison.. 18th. New York: McGraw-Hill, 2012. ISBN 978-0-07174889-6. 
  12. ↑ «Treat Hand, Foot, and Mouth Disease». CDC, 02-02-2021. [Consulta: 9 octubre 2021].
  13. ↑ «Enfermedad de las Manos y la Boca - Síntomas y causas» (en anglès). Mayo Clinic. [Consulta: 9 octubre 2021].
  14. ↑ «Hand, Foot, and Mouth Disease (HFMD) Complications». CDC, 18-08-2015. Arxivat de l'original el 2016-05-11. [Consulta: 14 maig 2016].
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 «Outbreaks». CDC, 18-08-2015. Arxivat de l'html original el 17 de mayo de 2016. [Consulta: 15 maig 2016].
  16. ↑ Hoy, NY; Leung, AK; Metelitsa, AI; Adams, S «New concepts in median nail dystrophy, onychomycosis, and hand, foot and mouth disease nail pathology» (en anglès). ISRN Dermatology, 2012, 680163, 2012, pàg. 680163. DOI: 10.5402/2012/680163. PMID: 22462009.
  17. ↑ Huang, CC; Liu, CC; Chang, YC; Chen, CY; Wang, ST; Yeh, TF «Neurologic complications in children with enterovirus 71 infection» (en anglès). The New England Journal of Medicine, 341, 13, 23-09-1999, pàg. 936–42. DOI: 10.1056/nejm199909233411302. PMID: 10498488.
  18. ↑ Sarma, N «Hand, foot and mouth disease: current scenario and Indian perspective». Indian Journal of Dermatology, Venereology, and Leprology, 79, 2, March–abril 2013, pàg. 165–175. DOI: 10.4103/0378-6323.107631. PMID: 23442455.
  19. ↑ «Hand, Foot and Mouth Disease: Signs & Symptoms» (en anglès). Mayo Clinic. [Consulta: 5 maig 2008].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Febre aftosa humana
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Febre_aftosa_humana&oldid=31442059»