Rinitis al·lèrgica

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Febre del fenc)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de malaltiaRinitis al·lèrgica
Misc pollen.jpg
Tipus rinitis
Especialitat immunologia
Medicació
Associació genètica ENTPD6 Tradueix, CLEC16A Tradueix, GLI3 Tradueix i TSLP Tradueix
Classificació
CIM-10 J30.1
CIM-9 477
CIAP R97
Recursos externs
OMIM 607154
DiseasesDB 31140
MedlinePlus 000813
eMedicine ent/194 med/104 ped/2560
Patient UK allergic-rhinitis
MeSH D006255
UMLS CUI C0002103, C2607914 i C0847614
DOID DOID:4481
Modifica les dades a Wikidata

La rinitis al·lèrgica és una reacció de les membranes de la mucosa nasal després d'una exposició a partícules de pols o de pol·len, en les persones al·lèrgiques a aquestes substàncies. Es veuen afectats el nas i els ulls principalment.

Fisiopatologia[modifica]

Aquesta inflamació determina la producció d'hiper-reactivitat nasal, davant estímuls per la inhalació d'al·lèrgens. Els que pateixen aquest tipus d'al·lèrgia, han d'evitar passejar per prats, arbredes, forests en període de floració. No obstant això, la rinitis es pot manifestar al llarg de tot l'any i de forma regular, sense relació amb l'estació climàtica. És l'anomenada rinitis "perenne", les manifestacions són generalment impredictibles quant al moment i a la intensitat. Algunes persones amb aquest tipus de reacció solen presentar pòlips nasals, sinusitis i abundants eosinòfils en el moc nasal, mentre que altres no tenen pòlips, ni sinusitis, ni eosinòfils, però sí els símptomes; en aquest cas l'afecció pot ser una rinitis vasomotora, de causa desconeguda.

Quadre clínic[modifica]

La rinitis al·lèrgica és un dels patiments crònics més comuns i afecta milions de persones. L'afecció pot fer que hom tingui secreció nasal i pateixi de picor (pruïja) durant tots els mesos de florida de les plantes, o en l'exposar-se a altres factors al·lèrgics desencadenants. Altres símptomes de la rinitis al·lèrgica són constipació nasal, cefalea i més rarament mareig del tipus de vertigen.[1][2]

Tractament[modifica]

Hi ha diverses formes de tractar aquesta malaltia. Els més utilitzats són els antihistamínics H1 (com la loratadina o cetirizina), els corticoides, els bloquejadors de receptors de leucotriens, els descongestionants nasals, i les vacunes hipoal·lergitzants.[3] La immunoteràpia al·lergen-específica és l'únic tractament capaç de modificar el curs natural de la malaltia. Es pot aplicar per via sublingual, des d'edats molt primerenques de la vida demostrant la seva eficàcia i seguretat per a aquest grup poblacional.[4]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Rondón C, Fernández J, Canto G, Blanca M. «Concept, clinical manifestations, and diagnostic approach» (en anglès). Journal of investigational allergology & clinical immunology, 10, 5, 2010, pàg. 364–71. PMID: 20945601.
  2. Bousquet J, Reid J, van Weel C, et al. «Allergic rhinitis management pocket reference 2008» (en anglès). Allergy, 63, 8, 2008, pàg. 990-6.
  3. Sur DK, Scandale S. «Treatment of allergic rhinitis» (en anglès). American Family Physician, 81, 12, 2010, pàg. 1440–6. PMID: 20540482.
  4. Valet RS, Fahrenholz JM. «Allergic rhinitis: update on diagnosis» (en anglès). Patient Care. ModernMedicine Network, 49, 2009, pàg. 610-3.

Enllaços externs[modifica]