Febre hemorràgica vírica

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de malaltiaFebre hemorràgica vírica
7042 lores-Ebola-Zaire-CDC Photo.jpg
Dues infermeres atenent al pacient número 3 de febre hemorràgica de l'Ebola (1976)
Tipus infecció vírica i viral fever Tradueix
Especialitat infectologia
Classificació
CIM-10 A96-A99
Recursos externs
eMedicine article/830594
MeSH D006482
UMLS CUI C0282687 i C0019104
Modifica les dades a Wikidata

Una febre hemorràgica vírica (FHV) és un tipus de zoonosi causada per diverses famílies de virus: Arenavirus, Filoviridae, Bunyaviridae, Flavivirus, Rhabdoviridae. Les FHVs són infeccions agudes difícils de diagnosticar i distingir clínicament, que requereixen un diagnòstic de laboratori ràpid i eficaç per tractar de forma adequada al pacient i limitar el més aviat possible el risc de transmissió i aparició de casos secundaris, ja que originen epidèmies amb molta facilitat. Alguns dels agents etiològics de les FHVs causen malalties relativament lleus, com la nefropatia epidèmica escandinava (infecció per virus Puumala);[1] mentre que altres, com els que afecten els països d'Àfrica com per exemple el virus d'Ebola, poden causar una malaltia greu i potencialment mortal. Aquestes malalties inclouen: la febre de Lassa, la malaltia pel virus de Marburg, la febre hemorràgica de l'Ebola[2] la febre hemorràgica argentina (infecció per virus Junín),[3] la febre hemorràgica coreana (infecció per virus Hantaan),[4] la febre hemorràgica de Lujo (infecció per Lujo mammarenavirus, també anomenat virus Lusaka/Johannesburg)[5] o la febre hemorràgica de Crimea-Congo. Entre les més conegudes hi ha el dengue[6] i la febre groga.[7] Vegeu la taula de navegació de sota de tot de l'article per veure'n més.

El ventall de manifestacions clíniques de les FHVs és notablement divers, tot i que les més comunes en la majoria d'elles són: malestar general intens, febre, permeabilitat vascular, disminució del volum plasmàtic, trastorns de la coagulació i múltiples hemorràgies de graus i localitzacions dispars (petèquies, púrpures, equimosis, sagnat gingival, hematèmesi, melena, hematúria, epistaxi, hemoptisi). Les FHs por filovirus, flavivirus i bunyavirus es caracteritzen pel seu inici brusc, mentre que les provocades per arenavirus comencen d'una forma més insidiosa. En la patogènia d'aquestes febres la supressió de la resposta immunitària innata té un paper molt important, sent les cèl·lules presentadores d'antigen un objectiu crític de la infecció viral.[8][9]

Referències[modifica]

  1. Olsson, GE «Nephropathia Epidemica and Puumala virus Occurrence in Relation to Bank Vole (Clethrionomys glareolus) Dynamics and Environmental Factors in Northern Sweden -Tesi doctoral-» (en anglés). Silvestria, Acta Universitatis Agriculturae Sueciae. Swedish University of Agricultural Sciences, 2003; 289, pàgs: 33. ISSN: 1401-6230 [Consulta: 4 desembre 2018].
  2. «virus de l'Ebola». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Romanowski, V; Pidre, ML; Ferrelli, ML; Bender, C; Gómez, RL «Argentine Hemorrhagic Fever» (en anglés). A: Viral Hemorrhagic Fevers, Chap. 18 (Singh SK, Rucek D; Eds.) Taylor & Francis Group/CRC Press, 2013; Jul, pp: 317-337. DOI: 10.1201/b15172-21 [Consulta: 4 desembre 2018].
  4. CDC «International Notes: Korean Hemorrhagic Fever» (en anglés). Morb Mortal Wkly Rep, 1988 Feb 19; 37(6), pp: 87-90. ISSN: 0149-2195 [Consulta: 6 gener 2019].
  5. Sewlall NH, Richards G, Duse A, Swanepoel R, et al «Clinical Features and Patient Management of Lujo Hemorrhagic Fever» (en anglés). PLoS Negl Trop Dis, 2014 Nov; 8 (11), pp: e3233. DOI: 10.1371/journal.pntd.0003233. PMC: 4230886. PMID: 25393244 [Consulta: 14 gener 2019].
  6. Domingo-Carrasco, C; Gascón-Bustrenga, J «Dengue y otras fiebres hemorrágicas virales» (en anglés). Enferm Infecc Microbiol Clin, 2005 Des; 23 (10), pp: 615-626. DOI: 10.1016/S0213-005X(05)75042-4. ISSN: 1578-1852. PMID: 16324552 [Consulta: 4 desembre 2018].
  7. Woods, Lt Col Jon B. (ed.). USAMRIID's Medical Management of Biological Casualties Handbook. 6a ed.. U.S. Army Medical Institute of Infectious Diseases, Fort Detrick, Maryland, abril 2005, p. 143–144. 
  8. Paessler S, Walker DH «Pathogenesis of the Viral Hemorrhagic Fevers» (en anglés). Annu Rev Pathol, 2013 Gen 24; 8, pp: 411-440. DOI: 10.1146/annurev-pathol-020712-164041. ISSN: 1553-4006. PMID: 23121052 [Consulta: 14 gener 2019].
  9. Messaoudi I, Basler CF «Immunological features underlying viral hemorrhagic fevers» (en anglés). Curr Opin Immunol, 2015 Oct; 36, pp: 38-46. DOI: 10.1016/j.coi.2015.06.003. PMC: 4593727. PMID: 26163194 [Consulta: 14 gener 2019].

Bibliografia[modifica]

  • S.F. Dept Public Health. Viral Hemorrhagic Fever (en anglès). Infectious Disease Emergències, Communicable Disease Control Center, 2008; Jul, pàgs: 18 [Consulta: 4 gener 2019].