Fecundació interna

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La fecundació interna és la unió d'un òvul amb un espermatozoide durant la reproducció sexual dins del cos femení. Perquè això passi, hi ha d'haver un mètode perquè el mascle introdueixi l'esperma dins de l'aparell sexual de la femella. En mamífers, rèptils, algunes aus, alguns peixos i alguns altres grups d'animals, això es fa mitjançant la copulació, introduint el penis o un altre òrgan penetrant a la vagina o a la cloaca.[1][2] La majoria dels ocells utilitzen el «petó cloacal» (els dos animals pressionen les seves cloaques mentre es transfereixen els espermatozoides).[3] Les salamandres, les aranyes, alguns insectes i alguns mol·luscs empren la fertilització interna transferint un espermatòfor (una càpsula plena d'espermatozous), del mascle a la femella.

Després de la fecundació, els embrions queden protegits dins d'un ou en organismes ovipars, o en organismes vivípars, continuen desenvolupant-se dins de l'aparell sexual de la mare per néixer més tard com a joves vius.

En alguns animals, com en les esponges, la fecundació és interna.

Mètodes de fecundació interna[modifica]

La fecundació que es produeix a l'interior del cos femení es denomina fertilització interna. En animals es fa mitjançant les diferents maneres següents:[4][5][6]

Expulsió[modifica]

En algun moment, s'ha d'expulsar l'òvul o la descendència ja desenvolupada. Hi ha diverses maneres possibles de reproducció. Tradicionalment es classifiquen de la manera següent:

Referències[modifica]

  1. Hyman, Libbie Henrietta. Hyman's Comparative Vertebrate Anatomy (en anglès). University of Chicago Press, 15 de setembre de 1992. ISBN 978-0-226-87013-7. 
  2. 2,0 2,1 Austin, Colin R. «Evolution of the copulatory apparatus». Bolletino di Zoologia, 51(1–2), 1984, pàg. 249–269. DOI: 10.1080/11250008409439463.
  3. 3,0 3,1 Romer, Alfred Sherwood; Parsons, Thomas S. The Vertebrate Body (en anglès). Philadelphia, PA: Holt-Saunders International, 1977, p. 396–399. ISBN 978-0-03-910284-5. 
  4. Reichard, U.H. (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF) (en anglès) Max Planck Research, 3, 2002, pàg. 62–67.
  5. Lipton, Judith Eve; Barash, David P. The Myth of Monogamy: Fidelity and Infidelity in Animals and People (en anglès). San Francisco: W.H. Freeman and Company, 2001. ISBN 978-0-7167-4004-9. 
  6. Investigació realitzada per Patricia Adair Gowaty. Publicat per Morell, V. «Evolution of sex: A new look at monogamy» (en anglès). Science, 281(5385), 1998, pàg. 1982–1983. DOI: 10.1126/science.281.5385.1982. PMID: 9767050.
  7. Lombardi, Julian. Comparative Vertebrate Reproduction. Springer Science & Business Media, 6 de desembre de 2012. ISBN 978-1-4615-4937-6. 
  8. Diamond, Jared. The Rise and Fall of the Third Chimpanzee (en anglès). Radius, 1991. ISBN 978-0091742683. 
  9. Wedell, Nina; Tregenza, Tom; Simmons, Leigh W. «Nuptial gifts fail to resolve a sexual conflict in an insect» (en anglès). BMC Evolutionary Biology, 8, 2008, pàg. 204. DOI: 10.1186/1471-2148-8-204. PMC: 2491630. PMID: 18627603.
  10. Sozou, Peter D.; Seymour, Robert M. «Costly but worthless gifts facilitate courtship» (en anglès). Proceedings of the Royal Society B, 272(1575), 2005, pàg. 1877–1884. DOI: 10.1098/rspb.2005.3152. PMC: 1559891. PMID: 16191592.
  11. Bergquist, Patricia R. Sponges (en anglès). London: Hutchinson, 1978. 
  12. Lode, Thierry. Les stratégies de reproduction des animaux (en anglès). Paris: Eds. Dunod Sciences, 2001. 
  13. Blackburn, D. G. «Classification of the reproductive patterns of amniotes» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF) (en anglès). Herpetological Monographs, 2000, pàg. 371-377.
  14. Carrier, J.C.; Musick, J.A.; Heithaus, M.R.. Biology of Sharks and Their Relatives (en anglès). CRC Press, 2012, p. 296–301. ISBN 978-1439839249.