Federació de Societats de Resistència de la Regió Espanyola

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióFederació de Societats de Resistència de la Regió Espanyola
Dades
Tipusautoritat
organització Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaanarquisme Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaFederació Espanyola de Resistència al Capital Modifica el valor a Wikidata
Creació1900
Data de dissolució o abolició1907 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perSolidaridad Obrera Modifica el valor a Wikidata

La Federació de Societats de Resistència de la Regió Espanyola (FSORE) va ser una federació obrera anarquista fundada en 1900 i extingida en 1907, succeïda per Solidaritat Obrera. També fou denominada Nova FTRE, per ser també successora de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola.

Origen[modifica]

Després de dissolt el Pacte d'Unió i Solidaritat, es van fer diversos intents per reconstruir una organització que agrupés a les diverses organitzacions obreres espanyoles. Entre aquestes, a Haro el manifest del 21 de desembre de 1899 de l'Obrera Internacional, el 24 de gener de 1900 a Manlleu el manifest de la Comarcal del Ter, i finalment, a mitjan 1900 la societat de paletes El Porvenir convoca a un Congrés a Madrid. Es va realitzar del 13 al 15 d'octubre d'aquest any, amb l'assistència d'unes 150 societats obreres, que representaven a més de 50.000 afiliats. Allí es va aprovar la denominació de la Federació, a la qual es va anomenar també "Nova FTRE".

Vida de la Federació[modifica]

Els seus estatuts eren d'inequívoc contingut anarquista. Al seu segon congrés celebrat en Madrid en 1901, convocat pel seu secretari Francisco Soler, es van representar 73.000 afiliats, i es va adoptar la vaga general com a mètode més idoni per a l'emancipació obrera.

Al seu tercer congrés, celebrat a Madrid entre el 14 i 16 de maig de 1903, van participar 30 delegats representant a unes 100 societats obreres; es va aprovar l'ensenyament laic, la moderació de la vaga i es va recomanar la pràctica de la solidaritat. Al quart congrés, celebrat a Sevilla entre el 15 i 18 de maig de 1904, es va acordar repudiar els mitjans polítics, ratificant la vaga general com a mètode; la participació va ser sensiblement menor. El cinquè congrés va tenir lloc a Madrid, i va tenir lloc entre el 16 i 19 de maig de 1905, fou un fracàs, preveient un sisè congrés a La Corunya, que mai va arribar a convocar-se. Solament va arribar a editar un butlletí en aquesta ciutat, al començament de 1906, abans de dissoldre's.

Una de les reivindicacions més reclamades per aquesta federació va ser l'obtenció de la jornada laboral de 8 hores; a més de practicar-se l'acció directa contra l'Estat i la patronal, i la defensa de la vaga general. A Andalusia va tenir la seva actuació més preponderant durant l'onada de vagues rurals de 1902. També va tenir participació en vagues a ciutats com Gijón, La Corunya, Sevilla i Barcelona entre 1901 i 1902.

Després d'uns anys de debilitament de l'activitat del moviment obrer en general, i després de desaparèixer la FSORE, sorgí com a successora entre 1907 i 1908 Solidaritat Obrera.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Miguel Iñiguez, Esbozo d'una enciclopedia histórica del anarquismo español. Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo, Madrid, 2001; pag 239.