Federació de Wukari

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaFederació de Wukari

Localització
 7° 51′ 00″ N, 9° 47′ 00″ E / 7.85°N,9.78333°E / 7.85; 9.78333

Capital Wukari
Modifica les dades a Wikidata

La Federació de Wukari  és un estat tradicional de Nigèria,  successor de l'estat de Kwararafa de l'ètnia jukun. L'estat està basat en la ciutat de Wukari  al modern estat de Taraba, al del sud del riu Benue. El governant porta el títol de "Aku Uka".

Història els primers temps[modifica]

Els jukuns es van establir a Wukari al segle XVII.[1] La ciutat era un dels centres del sud en una ruta de comerç que connectava, via la ciutat de Bauchi, amb els estats del nord de Katsina, Kano i Bornu. Les grans caravanes portaven els béns cap al nord del Sàhara, intercanviant-los per esclaus, sal i vori.[2]

És discutible si els jukuns eren els dirigents militars del gran estat de Kwararafa, com de vegades es diu, o si la funció d'Aku era més un lideratge simbòlic o ritual dels diferents pobles de la conca del riu Benue.[3] Clarament l'Aku Uka de Wukari va tenir una influència considerable. Per exemple, el 1780 el dirigent d'un grup d'emigrants de Bornu va considerar necessari demanar al Aku Uka suport i reconèixer el seu govern sobre el seu nou poblament establert a Lafia, al nord-oest. El Aku Uka el va acordar i va donar al cap el títol de Sarkin Lafia Bare-Bari.[4]

Conca del riu Benue. Wukari es troba prop de la confluència dels rius Donga i Benue, a l'oest del Donga i al sud del Benue.

L'Aku Uka de Wukari va esdevenir un poder regional en els anys 1840 després que l'anteriorment poderós estat de Kwararafa fou destruït durant la gihad fulani (1804–1810) i les seves derivacions.[1] La consolidació de Wukari com un estat independent pot haver-hi estat afavorida per la pressió del poble dels chambes, que empenyia cap a l'oest al sud del Benue en aquell temps.[3]

Quan els britànics van incorporar l'estat al protectorat de Nigèria del Nord al voltant del 1900, era un territori multiètnic, incloent-hi tivs i musulmans hausses i fulanis així com als originals jukuns.[1] Els britànics van delegar molta autoritat als governants tradicionals en el protectorat del Nord. El 1958 l'Aku Uka de Wukari era un dels quatre governants que servien com a ministre sense cartera en el Consell Executiu de la regió, sent els altres el sultà de Sokoto, l'emir de Katsina i el de Kano.[5]

Religió[modifica]

Les creences tradicionals dels jukuns i els seus rituals són complexos, amb elements únics. Per exemple, van creure que en la seva migració de Iemen a Kwararafa al voltant del 596 van ser assistits per cocodrils gegants, que per això eren protegits, i encara tenen una capella a l'estany de Marmara a Wukari.[6] La religió dels jukuns inclou la creença en el dret diví de regnar del Aku Uka que és considerat  fill de déu. Dels diversos déus, el déu del sol és el principal. La religió inclou la creença en la comunicació amb les ànimes del mort.[7]

Aquestes semblances amb les creences egípcies han dirigit alguns antropòlegs a especular que els jukuns al principi van venir del Sudan.[7] Els kuteb, que parlen una llengua relacionada i viuen just al del sud dels jukun, tenen una tradició que diu que van emigrar d'Egipte aproximadament fa mil anys, però la seva religió és molt diferent.[8]

El poble de Wukari va seguir aferrat a la seva religió tradicional durant molts anys després de la pèrdua d'independència, i alguns encara la practiquen. El primer missioner cristià va arribar el 1905, i la primera missió va ser oberta el 29 de maig de 1906. El 1914 un dels missioners, el Reverend W. Maxwell, va publicar l'Evangeli de Sant Marc en la llengua dels jukuns, en el dialecte de Wukari Wapan. El progrés era lent, amb una congregació petita i pastors no indígenes fin als anys 1950.[9] Tot i que molts dels jukuns són ara cristians, alguns són animistes i altres són musulmans.[10][11]  L'Aku Uka, Shekarau Angyu Masa Ibi és cristià i practica a la capella establerta en el Palau per l'Església Cristiana Reformada de Nigèria (CRCN).

Temps recents[modifica]

Wukari és un país multiètnic. Mentre els jukuns consideren que és la seva pàtria tradicional, altres grups ètnics incloent-hi els tivs i hausses hi han estat present per més de 200 anys.[12] Els anys 1910, les autoritats colonials van encoratjar la immigració dels tivs a la regió, tot i que van ser considerats un "grup inferior" sense història d'administració estatal central, i van ser col·locats sota l'autoritat del Jukun Aku Uka. La contínua expansió dels tivs a Wukari fou deguda en part a la pressió demogràfica, i en part a l'insostenible sistema de cultiu de cremar la terra.[13]

En el segle XIX, els tivs es van aliar amb els jukuns per lluitar contra els hausses i fulani.[14] Més recentment, els tivs i els hausses s'han aliat en alguns períodes contra els jukuns. Tanmateix, sota la Primera República (1963–1966), els jukuns i els hausses van donar suport al Northern People's Congress (Congrés dels Pobles del Nord), mentre els tivs donaven suport al seu rival el  United Middle Belt Congress (Congrés Unit del Cinturó del Mig), sovint arribant a un conflicte violent. Durant la Segona República (1979–1983) tant els tivs com els Jukun van donar suport al Partit Nacional de Nigèria (National Party of Nigeria).[15]

Hi va haver enfrontaments el 1990 i 1991 relacionat amb si Wukari hauria d'esdevenir part de l'estat de majoria tiv de Benue Estat o de l'estat de majoria jukun de Taraba. El juny de 1992, una membre jukun de l'Assemblea de l'Estat de Taraba, l'única dona d'aquesta assemblea estatal,  fou assassinada. Els jukuns van acusar als tivs de l'assassinat, i la violència va esclatar entre les dues comunitats. Durant aquest període unes 5.000 persones podrien haver mort en el conflicte i molts més forçats a fugir.[15] El 2001 i 2002 hi va havr un altre cop enfrontaments entre els jukuns, tivs, kutebs i fulanis de la Federació. L'Aku Uka de Wukari, Shekarau Angyu Masa-Ibi Kuvyo II, es diu que va dir:  "Ells (els tivs) van venir aquí per cultivar; els hi vàrem permetre, els vàrem donar títols de comandament... Ara que la seva població ha augmentat, creuen que són prou per a colonitzar-nos."[16]

L'agost de 2010 hi va haver noves lluites, aquest temps per divisions religioses més que per línies ètniques. Els cristians disputaven la construcció d'una mesquita als quarters de la Policia de la Divisió de Wukari, i van començar aldarulls uns quants dies abans d'una visita planejada del sultà de Sokoto, Muhammad Sa'ad Abubakar III.[17] Moltes vides van ser perdudes i moltes propietats es van destruir.[18] L' Aku Uka de Wukari i president del Consell Tradicional de l'Estat de Taraba, Shakaru Angyu, segons es diu ja havia advertit al Comandant d'Àrea contra l'edifici de la mesquita, el qual va ser destruït durant els aldarulls.[19]

En una nota més positiva, tradicions Wukari com els rituals de la capella del cocodril  són d'interès per turistes.[6] El festival de pesca anual anomenat Nwonyo, que té els seus orígens el 1826, inclou carreres de barques i canoes, busseig, natació, i danses tradicionals, i hi ha un premi per la persona que agafa el peix més pesat.[20] La competició té lloc al llac Nwonyo, que es diu que havia estat descobert el 1816 pel fundador d'Ibi, Buba Wurbo, i el primer festival públic va ser celebrat  durant el regnat de Abgumanu II (1903–1915).[21] Després d'un ritual per apaivagar als déus del riu, en el concurs de pesca de l'abril del 2010 el guanyador va agafar un peix que pesava 318 kg.[22]

Governants[modifica]

Els governants jukuns de la Federació Wukari, amb títol "Aku Uka", foren:[23]

Inici Final Governant
1833 1845 Zikenyu Tsokwa Tasefu
1845 1860 Agbumanu Jo Agbu
1860 1871 Ashumanu II Jibo Kindonya
1871 1903 Awudumanu Jo Abite
1903 1915 Agbumanu II Agbunshu
1915 1927 Ashumanu III Ali
1927 1940 Agbumanu III Amadu
1940 1945 Ashumanu IV Angyu Masa Ibi
1945 1960 Agbumanu IV Atoshi
1960 1970 Ashumanu V Adi Byewi
1970 1974 Awudumanu II Abe Ali
1974 1976 Agbumanu V Adda Ali
1976 Shekarau Angyu Masa Ibi Kuvyon II

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Abimbola O Adesoji and Akin Alao. «Indigeneship and Citizenship in Nigeria: Myth and Reality». Obafemi Awolowo University.
  2. Boniface I. Obichere. Studies in Southern Nigerian history. Routledge, 1982, p. 29. ISBN 0-7146-3106-X. 
  3. 3,0 3,1 Adiele Eberechukwu Afigbo, Toyin Falola. Nigerian history, politics and affairs: the collected essays of Adiele Afigbo. Africa World Press, 2005, p. 70ff. ISBN 1-59221-324-3. 
  4. ENYERIBE EJIOGU. «Lafia: Unspoiled, very, very virgin». Daily Sun, 21-02-2010.
  5. Richard L. Sklar. Nigerian Political Parties: Power in an Emergent African Nation. Africa World Press, 2004, p. 443. ISBN 1-59221-209-3. 
  6. 6,0 6,1 Fidelis Mac-Leva. «How Giant Crocodiles Guided Jukun to Kwararafa». Daily Trust, 24-06-2009. [Consulta: 7 octubre 2010].
  7. 7,0 7,1 Michael Lane «The Aku-Ahwa and Aku-Maga Post-Burial Rites of the Jukun Peoples of Northern Nigeria». African Music. International Library of African Music, 2, 1959, pàg. 29–32. JSTOR: 30249506.
  8. William Ahmed Gangum. «he Kuteb People». [Consulta: 7 octubre 2010].
  9. «BRIEF HISTORY OF THE CHRISTIAN REFORMED CHURCH OF NIGERIA - RCC WUKARI (2005)». RCC Wukari. [Consulta: 7 octubre 2010].
  10. «Four dead after religious riots in Nigeria». ABC News, Jul 15, 2010.
  11. «Four Nigerian pilgrims abscond in Israel». Nigerian Compass, 22-12-2009. [Consulta: 6 octubre 2010].
  12. Chukwudi Nwabuko. «End to Tiv Crisis Not in Sight - Sangari». ThisDay, 16-11-2001. [Consulta: 6 octubre 2010].
  13. Abdul Raufu Mustapha. «Transformation of Minority Identities in Post-Colonial Nigeria.». Oxford University. [Consulta: 6 octubre 2010].
  14. Andrew Ahiante. «Tiv, Jukun: A Catalogue of Crises». ThisDay, 08-11-2001. [Consulta: 6 octubre 2010].
  15. 15,0 15,1 «Jukun-Tiv Conflict in Nigeria 1990-1992». Armed Conflict Events Database, 16-12-2000. [Consulta: 6 octubre 2010].
  16. Trevor Johnson and Barbara Slaughter. «Nigerian soldiers carry out massacres». International Committee of the Fourth International, 27-10-2001. [Consulta: 6 octubre 2010].
  17. Sa'ad Abubakar Zongre. «Sultan And Wukari Crisis». Daily Trust, 19-08-2010. [Consulta: 6 octubre 2010].
  18. «Wukari crisis condemned». The Nation, 04-08-2010. [Consulta: 6 octubre 2010].
  19. «Police fuels religious crisis in Taraba, 6 feared dead». Nigerian Compass, 14-07-2010. [Consulta: 6 octubre 2010].
  20. Genevieve Generoso. «Taraba State Celebrates Nwonyo Fishing Festival». ABC of Fishing, 27-05-2008. [Consulta: 6 octubre 2010].
  21. «Taraba Celebrates Yet Another Nwonyo Fishing Festival». Vanguard, 29-04-2010. [Consulta: 6 octubre 2010].
  22. Wale Olapade. «Nwonyo takes Argungu fishing festival’s place•Biggest fish weighs 318kg •NTDC adds colour to 2010 edition». Nigerian Tribune, 28-04-2010. [Consulta: 6 octubre 2010].
  23. «Traditional States of Nigeria». WorldStatesmen.org. [Consulta: 6 octubre 2010].